Francesco Brusoni
| Biografia | |
|---|---|
| Nasimènto | 1465 (Gregorian)  Legnago (Itàlia) |
| Mòrte | 1536 (Gregorian) (70/71 ani) Legnago (Itàlia) |
| Atività | |
| Laóro | |
|
| |
Francesco Brusoni (Legnago, tra el 1465 e el 1470 – Legnago, prima de el 1536) xe stà un [[poeta |poeta]] e [[umanesimo |umanista]] [[Republica de Venesia |venesian]] che el scrivea in latin.
Biografia
[canbia | canbia el còdaxe]Francesco Brusoni el xe sta un famoxo umanista e el xe stà ciamà a insegnar a Rovigo inte el 1507 indove che el xe doventà anca sitadin 'norario. Ma a Rovigo ghe jera na fasion contraria e i 'o ga casà vìa inte el 1511 o inte el 1512. El xe stà ciamà a insegnar anca a Este indove che el xe stà dó ani, el 1521 e el 1522.
Inte el 1525 e el jera stà xa fato poeta laureato e conte palatino a Venesia.
El xe morto a Legnago, indove che el jera visùo inte i ùltimi ani de 'a só vida; i 'o gà sepelìo inte 'a Ceza de Santa Marìa, de sota de el altar de San Biagio.
Laori
[canbia | canbia el còdaxe]Squaxi tuti i só laori de Francesco Brusoni i xe 'ndà perdùi. El gà scrito i Capitoli in itajan inte el 1502 par el marchexe de Mantova. Po' el ga scrito senpre in latin:
- na poexia che 'a xe 'a prefasion a un laoro de el só amigo Geronimo Atestino: Libellus de gestiis Atestinorum (libreto sora 'e inprexe dei atexini) (1505)
- De origine urbis Rhodiginae totiusque Paeninsulae (come 'a xe nasesta ła sità de Rovigo e anca el Poéxine), un poèma (tra el 1507 e el 1511)
- Diphilus, na sàtira (1511)
- na poexìa inte el Almanach perpetuum d'Abramo Zacuto, dedicà a el só amigo Luca Gaurico (1525)
- Prognosticon mirabile, diis auspicibus, faventibus fatis, duce virtute et fortuna comite, un poèma de strołogìa
- Sylva in laudem prudentissimi S.P.Q. Bellunensis, un poèma
De tuti sti laori se conose soło che 'e dó poexie, fòra che uno dei poèmi.
De origine urbis Rhodiginae
[canbia | canbia el còdaxe]El De origine urbis Rhodiginae el xe un poèma in latin scrito in exametri. Forse el jera un mo' par dirghe grasie a i sitadini de Rovigo par verghe dà ła sitadinansa; el ga scrito el primo libro, che el conta come 'a xe nasesta a sità; po' el xe stà casà vìa da Rovigo e el poèma el xe stà lasà lì. No el xe gnanca stà stanpà; Gian Pietro Ferretti el gavea catà el manoscrito de Brusoni e el gavea copià i só versi par scrìvar Carmen de Hadria civitate. Quando un te el 1589 un serto Sisto Sandolino da Ùdine el cata anca eo un manoscrito e 'o stanpa, in tanti i ga dito che el jera stà Brusoni a copiar da Ferretti, ma soło inte el XVIII secoło Girolamo Silvestri el ghe dà rajon a Brusoni.
Bibliografia
[canbia | canbia el còdaxe]- (IT) Francesco Brusoni, De origine urbis Rhodiginae, a cura di Paolo Pezzolo, Ferara, Spazio Libri Editore, 1992 [1589].
- (IT) Francesco Brusoni, in Dizionario Biografico degli Italiani, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana Treccani, 2000.
el detien schemi gràfeghi so
