Antàrtide

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Antartide



Infobox de Zeografia fìzegaAntàrtide

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteContinente, rejon zeogràfega, terra nullius e zona continentałe e ìzołe sircondanti Cànbia el vałor in Wikidata
Epònemoanti- (it) Traduzi e Artide (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Parte de tera emerzesta, rejon antàrtega e Tera Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon zeogràfegaemisfero sud Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo
Rejon aministrativa rejon del Tratà Antartego Cànbia el vałor in Wikidata
Cànbia el vałor in Wikidata

Map

 
Formà da
Dati e sifre
Ponto pì basoFossa subglaciale di Bentley (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata  (−2 555 m Cànbia el vałor in Wikidata )
Ponto pì altoMasìcio Vinson Cànbia el vałor in Wikidata  (4 892 m Cànbia el vałor in Wikidata )
Àrea14 200 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata





















































El Antartide (da el grego ἀνταρκτική, antarktiké, oposta a 'ł Artego) el xe un continente de 'ł emisfero meridional. El xe sircondà da łe porsion meridionałi de 'ł Osèano Atlàntego, de 'ł Osèano Indian e de 'ł Osèano Pasìfego[1].

Zeografia fixega[canbia | canbia el còdaxe]

Sentrà asimetricamente so el poło sud, el xe el continente pi meridional de ła Tera. El xe grando 14 miłioni de km² e łe so coste łe se desviłupa par 17968 km [2]. Ła so masa continental ła xe pitosto conpata, incixa in modo significativo soło che da el Mar de Ross in corispondensa del 180° meridian e da el Mar de Weddell in corispondensa de el 45° meridian ovest. Intra sto ultimo e el Mar de Bellinghausen se cata ła Penìxoła Antartega.

Łe vien considerae asociae a sta masa continental:

  • łe ìxołe che łe se cata so ła so piataforma continental, cofà ła Ìxoła Ałesandro I, ła Ìxoła Berkner[3], e ła Ìxoła Thurston, łe Shetland del Sud, el Arsipełago de Palmer, łe Orcadi del Sud.
  • łe ìxołe a sud de ła xona de convergensa Antartega[4], cofà łe Ìxołe Balleny, ła Ìxoła Bouvet, łe Ìxołe Heard e McDonald[5], Arsipełago de łe Kerguelen[5][6], ła Georgia del Sud, ła Ìxoła Piero I, łe Sandwich del Sud.
  • serte ìxołe, situae oltre ła Xona de convergensa Antartega[4], ma co clima, flora e fauna fortemente influensai da chełi de 'ł Antartide, cofà łe Ìxołe dei Antipodi[7], łe Ìxołe Auckland[7], łe Ìxołe Campbell[7], el Arsipełago de łe Crozet, el Arsipełago de łe Kerguelen[6], łe Ìxołe Macquarie[7], el Arsipełago de el Prinsipe Edoardo.

Orografia[canbia | canbia el còdaxe]

Łi Monti Transantarteghi łi va da el Mar de Weddell a el Mar de Ross e łi divide el continente in Antartide maxor[8] e Antartide minor[9]. Ła veta pì alta de el continente ła se cata inte el Masicio de Vinson, parte dei Monti Ellsworth in Antartide Osidental.

Idrografia[canbia | canbia el còdaxe]

Ła idrografia ła xe dominada da ła presensa de 'ł Inlandsis[10] Antartego, un enorme strato de giaso alto de mèdia miłesiesento metri, che el coverxe el 98% de el continente. In serte aree sto giasaro no el se puxa so ła teraferma, ma diretamente so el fondal marin, orixenando łi tavołati[11] de giaso: łi pì estexi łi xe el Tavołato de jaso de Ross, in corispondensa de el Mar de Ross, e el Tavołato de jaso de Filchner-Ronne in corispondensa de el Mar de Weddell; ste struture sendo fate de jaso de orixene continental de fato łe sposta ła łinia de costa verso el alto mar, indove se cata invese ła banchixa, formada da jaso de orixene marina.

Clima[canbia | canbia el còdaxe]

El xe el continente pì fredo de ła Tera (co un record de -89,2° registrà preso ła stasion de Vostok), caraterixà da el clima de łe całote giasałi.

Ecołozia[canbia | canbia el còdaxe]

El Antartide xe scuaxi de el tuto ocupà da un dexerto połar.

Ghe se cata pochisime bestie tra łe cuałi łe pì significative łe xe i pinguini, łe foche e calche tipo de oseo. Tra łe piante se cata soło che i musċi, e tra i funghi soło che i łicheni.

El xe particołarmente inportante da un ponto de vista ecołoghego anca parché ghe se cata łe pì grande riserve de acua dolse de el pianeta.

Zeografia umana[canbia | canbia el còdaxe]

No ghe xe na vera popołasion: i unici insiedamenti abitai łi xe łe baxi sientifeghe (na otantina, costruìe da varie nasion), indove ghe vive sirca quatromiła persone d'istà e sirca miłe de inverno.

Połiticamente el Antartide no el xe de nisuni: vari Stati łi ga revendicà ła sovranità su tochi de 'ł Antartide, ma ste rivendicasion łe xe stae sospexe col Tratà Antartego firmà inte el 1959 da 45 paexi del mondo. Co sto Tratato se ga decixo che in tuti i teritori a sud del 60° parałeło sud, se pol far soło che atività de riserca sientifega e che no se pol farghe atività militari. El Protocoło de Madrid, firmà inte el 1991 da 33 paexi, e rełasionà a el Tratà Antartego, el vieta atività economeghe de estraxion mineraria e regoła chełe łigae a el turixmo cofà co łe atività de riserca.

Gałeria de someje[canbia | canbia el còdaxe]

Note[canbia | canbia el còdaxe]

  1. o cofà altri giografi da 'ł Osèano Antartego
  2. United States Central Intelligence Agency, Antarctica, in The World Factbook, Goernment of the United States, 2011. entrada il 22 October 2011.
  3. nota anca cofà Ìxoła Hubley
  4. 4,0 4,1 fasa de mar indove łe acue frede de orixene antartega łe sprofonda soto acue pì calde de orixene tenperada.
  5. 5,0 5,1 situae so ła piataforma continental de łe Kerguelen
  6. 6,0 6,1 situae a mexavia de ła xona de convergensa
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 situae so ła piataforma continental de ła Zełandia
  8. noto anca cofà Antartide Oriental
  9. noto anca cofà Antartide Osidental
  10. o całota giasal
  11. o piataforme





Controło de autoritàVIAF (EN3449154260907624480002 · LCCN (ENsh85005490 · GND (DE4192069-7 · WorldCat Identities (EN3449154260907624480002
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Antàrtide&oldid=1151732"