Taxus baccata
Taxus baccata | |
Clasefegasion sientìfega | |
---|---|
regno | Plantae |
division | Pinophyta |
classe | Pinopsida |
ordine | Pinales |
fameja | Taxaceae |
gènare | Taxus |
spece | T. baccata |
Nomi comuni | |
pola de nass, tuja, àlbaro de ła morte |
Ła poła de nass o tuja al è an àlbaro de 'l ordine de łe conifere, doperà da spes par far siese ornamentai o cofà pianta da giardin.
Morfologia[canbia | canbia el còdaxe]
Portamento[canbia | canbia el còdaxe]
Ła Poła de nas ła xe on senprevert co na cresita lenta e par sto motivo in natura ła xe da spes on albaro pisol o on sieson de medie dimension, ma nte łe so condision ideai ła pol donder i 10-20 metri de altesa; ła chioma ła è globosa e inregolar, co i ran basi.
Scorsa[canbia | canbia el còdaxe]
La è de 'n maron che trà a 'l ross, da dovena la è slissa ma co la invecia la se sbrega in plache. I ran doveni i è verdi.
Foje[canbia | canbia el còdaxe]
Le foje le è lineari, an fià incurvade, longhe fin a 3 schei e de color vert scur par sora, pì ciare par sot; le è tacate te i ran co 'n andamento a spiral, in do file oposte. Le è tant velenose.
Fior[canbia | canbia el còdaxe]
La è na specie dioica. I fior mastci i è binadi in amenti, quei femena i va a far na pomèla. I se inpolina co 'l vent.
Fruti[canbia | canbia el còdaxe]
I fruti i è arilli e i gnen ciamadi "pomele de Pola de nass". Da crudi i è verdi, co i è fati i è rossi. I à inte na siess dura e velenosa che a sacarla co i dent la mola fora an liquido che insendt. La polpa invese se pol magnarla. La è mola e dolsa fa 'l miel. La gnen magnada da i osei, che cossì i porta in giro le siess.
Legn[canbia | canbia el còdaxe]
Al legn, dà che al cress a pianpianet, al è serà e ligadis, e co i ani al tenta de moerse poch. Al color al è gial dorà co i grop scuri. Par la so elasticità al gnea doperà de 'l Medioevo par far archi. Al dì de incoi ghe n'è diversi che i lo domanda par far cornisi o parti de mobili.
Anbiente[canbia | canbia el còdaxe]
La sta ben inte loch umidi e freschi, con tanta onbria, te n teren calcarei Preferisce i luoghi umidi e freschi, ombrosi, con terreno calcareo.
Difusion[canbia | canbia el còdaxe]
Al alre de difusion la conprende le zone da 'l Europa setentrional a 'l Africa de 'l Nord a 'l Caucaso. In Italia la ghe n'è pitost raramente in montagna. Inte te la Foresta Unbra de 'l Gargano ghe n'è diversi esenplari grandi.
Principi ativi[canbia | canbia el còdaxe]
Al principio ativo responsabile de la tossicità de ran, foje e siess, aonde che al ghe n'è in percentual variabile tra 0.5 e 2%, al è an alcaloide, la tassina. Al à efeto narcotico e paralizante inte 'l on e te n tanti animai domestici. Le part che ghe 'n à de pì le è le foje vece. Da qualche diesina de ani è stat catà fora che ghe n'è an nantro principio ativo (al taxolo), in grado de inibir la mitosi de le cellule tumorai. Sta scoperta la à invià na prometente linea de svilupo de novi farmaci chemioterapici (i taxani).
Altre notisie[canbia | canbia el còdaxe]
Etimologia: el nome "albaro de a morte" el xe doperà tant nte ła pianura vèneta e el deriva da ła tosiçità de ła pianta.
Propagasion e coltivasion:la cress a pianpianet e la se propaga pi che sia par siess o par talea. E' stat selesionà tante sort ornamentai. La Pola de nass la viu tanti ani e al è fadiga darghe na età parchè se vet poch i anei e tante olte in medo al legn al gnen bos.
Controło de autorità | GND (DE) 4151137-2 |
---|