Tè

Tasa de tè.

El Tè el xe na bevanda, fata co un infuxo de foje de Camellia sinensis, na pianta coltivà soratuto en Oriente. El Regno Unìo xe el pì gran consumator de tè al mondo.

Istòria del tè[canbia | canbia el còdaxe]

I primi riferimenti serti sol uxo del tè en Çina i xe del III secoło. El tè el vegnea uxà soratuto dai monaçi budisti par i so riti. Da'l X secoło el te el se difonde anca en Giapon. El primo riferimento al tè en un testo eoropeo el xe stà inte i resoconti del venesian Giovan Batista Ramusio. Ła prima inportasion de tè ła xe stà fata da i portoghéxi e po da i ołandexi, el xe deventà famoxo inte un primo tenpo en Fransa e inte i Paéxi Basi, e po anca en Inghiltera, cusì ga tacà anca łori a inportar e trafegar tè. El tè xe deventà na bevanda famoxa e tanto uxà en Inghiltera, che des xe el primo consumator del mondo.

Produsion e tipi de tè[canbia | canbia el còdaxe]

Piantaxon de tè en Małaxia.

Produsion[canbia | canbia el còdaxe]

El major produtor de tè al mondo xe 'a Çìna, po l'India e el Giapon. Altri grandi produtori i xe el Bangladesh, el Pakistan, l'Indonexia, el Sri Lanka e el Kenia, in Eoropa el tè el se coltiva un fià inte łe Azore.

Varietà[canbia | canbia el còdaxe]

I tipi de tè pì famoxi i xe el tè nero, el tè verde, el tè oolong, el tè bianco, el tè roso e el tè Pu'er o postfermentà.

Preparasion[canbia | canbia el còdaxe]

Preparasion del tè a Taiwan.

Par preparar na tasa de tè se mete łe foje de tè inte na tejera e se mete el agua calda, fata bojar. Dopo un fià de mignudi se cava łe foje e se versa el tè inte ła cìcara. Pì foje se mete pì el tè el sarà forte.