Tè
El Tè el xe na bevanda, fata co un infuxo de foje de Camellia sinensis, na pianta coltivà soratuto en Oriente. El Regno Unìo xe el pì gran consumator de tè al mondo.
Istòria del tè[canbia | canbia el còdaxe]
I primi riferimenti serti sol uxo del tè en Çina i xe del III secoło. El tè el vegnea uxà soratuto dai monaçi budisti par i so riti. Da'l X secoło el te el se difonde anca en Giapon. El primo riferimento al tè en un testo eoropeo el xe stà inte i resoconti del venesian Giovan Batista Ramusio. Ła prima inportasion de tè ła xe stà fata da i portoghéxi e po da i ołandexi, el xe deventà famoxo inte un primo tenpo en Fransa e inte i Paéxi Basi, e po anca en Inghiltera, cusì ga tacà anca łori a inportar e trafegar tè. El tè xe deventà na bevanda famoxa e molto uxà en Inghiltera, che des xe el primo consumator del mondo.
Produsion e tipi de tè[canbia | canbia el còdaxe]
Produsion[canbia | canbia el còdaxe]
El major produtor de tè al mondo xe 'a Çìna, po l'India e el Giapon. Altri grandi produtori i xe el Bangladesh, el Pakistan, l'Indonexia, el Sri Lanka e el Kenia, in Eoropa el tè el se coltiva un fià inte łe Azore.
Varietà[canbia | canbia el còdaxe]
I tipi de tè pì famoxi i xe el tè nero, el tè verde, el tè oolong, el tè bianco, el tè roso e el tè Pu'er o postfermentà.
Preparasion[canbia | canbia el còdaxe]
Par preparar na tasa de tè se mete łe foje de tè inte na tejera e se mete el agua calda, fata bojar. Dopo un fià de mignudi se cava łe foje e se versa el tè inte ła cìcara. Pì foje se mete pì el tè el sarà forte.
Notasion[canbia | canbia el còdaxe]
Altri projèti[canbia | canbia el còdaxe]
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Tè
- Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Tè
Varda anca[canbia | canbia el còdaxe]
| Controło de autorità | LCCN (EN) sh85132924 · GND (DE) 4059283-2 · NDL (EN, JA) 00573562 |
|---|