Scartamento mètrego

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Automotora siciliana a scartamento mètrego italian

Se denomenea scartamento mètrego el scartamento feroviàrio de 1 000 mm (1 metro).

El scartamento mètrego cuà spesifegà par Itàlia e Fransa el xe anca grandamente difondesto inte el Sud de ła Mèrica, Àfrica e Axia, e el fa, insieme co el scartamento da a 1 067 mm (3' e 6") de orìxane anglosasone, on bon conpromeso rispeto al scartamento stàndar de 1 435 mm, par cheło che revarda el sbasamento dei costi de costrusion, parché el parmete raji de curvadura menori (e cuindi major adatabiłità al teritòrio) e menori òpare d'arte, el conserva na bona cuałità de cargo e de rapidità de trasporto e el sbasa xeneralmente anca i costi del servisio.

Inte ła penìxoła itàłega, el njien definio (inpropiamente) mètrego, anca cheło da 950mm che el caratarixa ła majoransa de łe reti existenti o costruie inte el pasà e pò dismeteste. Ła erada definision, a parer dei esperti[1], ła deriva da ła Leje Baccarini del 1879, che ła ghea autorixà ła projetasion e costrusion de on mùcio de ferovie de 2ª, 3ª e 4ª categoria doparando el pì econòmego scartamento streto (o scartamento reduxesto); visto che in cheła època gavea tacà costumar de mexurar el scartamento intrà łe mexerie de ła sina e no so i bordi interiori de ełe[2], ła leje ła racomandea inte łe so normadive atuative, co sto sistema de mexurasion, ła doparasion de un dei do scartamenti, 1 500 o 1 000 mm, de conseguensa łe lìnee projetae e costruie dopo, łe se ga catà, co ła mexura inte el bordo interior, a ver on scartamento de 950 mm. St'ùltemo scartamento el xe ciamà e definio "Mètrego Italian".

Orìxane[canbia | canbia el còdaxe]

In Italia, cofà in França, el scartamento no'l gera misurà dal ponto pì interno del binario ma da l'asse, donca el metro italian el gera equivalente a 950 mm inte el sistema de misura stàndar.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

In Italia sto scartamento a xe messo co la leze 5002 del 29 de lugio 1879, che la stabiliva le mesure a l'asse de 1'000 mm e de 1'500 mm, çioè 950 mm e 1'435 mm inte el sistema stàndar.

Da chel ano la mazor parte de le ferovie a scartamento redoto italian le xe stae portàe a scartamento mètrico italian e la mazor parte de le ferovie a scartamento mètrico internaçional ch'a ghe xe in Italia le xe stae costruìe durante l'Impero Austro-Ungàrico, come anca la ferovia del Renon e de la ferovìa Trento-Malé-Mezzana,­ o par compatibilità internaçional come la ferovia Domodossola-Locarno o de la ferovia del Bernina: na eceçion parzial la xe la ferovia Genova-Casella, costruìa te'l 1929.

Co l'anession del Trentin e de Trieste inte el 1919, l'Italia la erèdita anca un fià de linee a scartamento bosnìaco, che le xe stae seràe te i ani '20, fora che par la ferovia de la Val Gardena che la sera inte el 1960. Altre a xe stae inveçe trasformàe a scartamento mètrico internaçional, come la ferovia de la Val de Fieme, che la resta fin al 1960 anca ela.

Col colonialismo italian sto sistema el xe esportà: inte el 1901 a xe verta la ferovia Massaua-Asmara, inte el perìodo de la segonda guera mondial xe stae costruìe ferovie in Libia co sto scartamento qua, intrà el 1914 e 'l 1941 xe entrada in serviçio in Somalia la Ferovia Mogadiscio-Villabruz­zi.

Col tempo le linee in Italia co sto scartamento le xe stae seràe: la rede FS a scartamento redoto de la Siçilia, inte el 1903, xe dal tuto serada inte el 1987 dopo de un perìodo de depotençiamento. Inveçe la ferovia Rimini-San Marin la xe serà durante la guera, par i dani riçevesti.

Anca gran parte de le Ferovie de la Sardegna le vien seràe, ma mai del tuto: te'l 2000 na parte a vien trasformada in tram, come la tranvìa de Sàssari e la rede de i tram de Cagliari

Na parte de la ferovia Circumetnèa la xe stata po' convertida a scartamento stàndar e la xe deventada la metropolitana de Catania.

Exenpi[canbia | canbia el còdaxe]

Ative oncuò[canbia | canbia el còdaxe]

Italia[canbia | canbia el còdaxe]

Altre Nasion[canbia | canbia el còdaxe]

Serae[canbia | canbia el còdaxe]

Italia[canbia | canbia el còdaxe]

Altre Nasion[canbia | canbia el còdaxe]

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. Antonio Federici, Lo scartamento ridotto in Italia. In: tuttoTreno-Tema n. 14/1999.
  2. Ministero dei Trasporti-Ferrovie dello Stato-Serv. Mat e Trazione,Veicoli ed impianti, volume IX, p. 274

Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Scartamento_mètrego&oldid=1035596"