Salta al contegnùo

Jomo Kenyatta

Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.


Infotaula de personaJomo Kenyatta

(1966) Cànbia el vałor in Wikidata
Biografia
Nasimènto20 de otobre del 1893 Cànbia el vałor in Wikidata
Gatundu (Kenya) (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Morte22 de agosto del 1978 Cànbia el vałor in Wikidata (84 ani)
Mombasa (Kenya) Cànbia el vałor in Wikidata
Càuza de morteCàuze nadurałi Cànbia el vałor in Wikidata (Infarto miocàrdego acuto Cànbia el vałor in Wikidata)
Presidente del Kenya
12 de disenbre del 1964 – 22 de agosto del 1978 – Daniel Moi →
Ministro dei afari esteri
1963 – 1964
Primo Ministro del Kenya
Cànbia el vałor in Wikidata
Dati personałi
FormasionLondon School of Economics and Political Science (it) Traduzi
University College (it) Traduzi
International People's College (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Atività
Ocupasion
PartioUnion Nasionałe Africana del Kenya Cànbia el vałor in Wikidata
Fameja
CògnuzeGrace Wahu (it) Traduzi
Ngina Kenyatta (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Fiołi


Find a Grave: 9907866
Jomo Kenyatta

Jomo Kenyatta (October 20, 1894 – August 22, 1978), vero nome Kamau wa Ngengi, el xe stà on opositor de el colonialismo in Kenya, el primo Primo Ministro african e el primo presidente de el Kenya indipendente. I keniani i lo considera el Pare de la Nasion.

Primi tempi in Kenya

[canbia | canbia el còdaxe]

Kenyatta el xe nato in tel vilagio de Ngenda, rente a Gatundu, e el xera on kikuyu. La so data de nasita no la xe sicura, visto che no ghe testimonianze scrite. Co i so genitori i xe morti, el zoino Kamau wa Ngengi el xe stà portà su da so zio Ngengi e da so nono Kũngũ wa Magana. El xe andà a scola a Kikuyu, on vilagio pena fora Nairobi. El se sa convertì al cristianesimo, cexa anglicana scosexe, el tel 1914. En tel 1920 el se sa sposà co Grace Wahu e el laoraa par el comune de Nairobi, asesorato de l’acqua. A lo steso tempo el ga scominsià a interesarse de politega e a laorar al giornal Mwigwithania, El Riconciliatore.

Periodo inglexe

[canbia | canbia el còdaxe]

En tel 1929 el partio Kenya Central Association (Asociasion Sentrale del Kenya) el lo ga mandà a Londra par difendar i diriti de i kikuyu, che gavea perso la tera co l’arivo de i coloni inglexi. En tel 1931, durante la so seconda permanensa in Inghiltera, el sa iscrito al Colegio de i Quacheri de Birmingham. En tel 1932-33 el xe andà a Mosca par studiar economia. En tel 1934 el xe tornà a Londra par studiar al Colegio Universitario de Londra. En tel 1937 el ga finio i studi de antropologia e el ga publicà la so tesi su la cultura kikuyu (Facing Mount Kenya – Stando de fronte al monte Kenya) usando el so novo nome de Jomo Kenyatta. Par tuto stò tempo el fasea presion politega a favor de i kikuyu. En tel 1943 el ga sposà Edna Clarke e el ga avù on fiol, Peter Magana ne lo steso ano. En tel 1946, Kenyatta el ga fondà la Federasion Panafricana co el colega Kwame Nkrumah – che el diventarà el primo presidente del Ghana -, e el xe tornà in Kenya.

Na olta in Kenya, Kenyatta el se sa sposà na terza olta co Grace Wanjiku e el ga scominsià a insegnare al Kenya Teachers College, la scola magistrale de livel uninversitario. En tel 1947 el xe diventà el presidente del partio politego Kenya Africa Union, Union Africana del Kenya. En tel 1951 el se sa sposà par la quarta olta co Ngina Muhoho, conosuda da tuti come Mama Ngina. En te l’otobre 1952 el xe stà arestà co l’acusa de esar ono de i leader de i Mau Mau. Dopo cinque mesi de proceso, el xe stà condanà a sete ani de lavori forsati e mandà a Lodwar, el te la region de el Turkana al nord de el paexe. La Kenyata no el podea parlar con nisun. L’unico che lo ga aiutà el xe stà on murator padoan, Campagnola, che ndava a parlar co lu tute le sere. Che Kenyatta el fuse veramente ono de i Mau Mau el no xe mai stà provà. El KAU el xe ga diviso in do, formando la Union Democràtega Africana del Kenya e l’Union Nasional Africana del Kenya (KANU), Sto ultimo sarà el partio che governerà el paexe par 40 ani. En tel 1960 Kenyatta el xe stà eleto presidente del novo partio KANU e la so libarasion la xe stà domandà da tute le forxe politeghe del Kenya. Kenyatta el xe stà libarà in tel 1961 e ameso subito a l’asenblea legislativa. El ga subito provà a riunificar i partii, ma sensa suceso.

En tel magio 1963, el KANU el ga vinto 83 segi su 124 e el ga formà el primo governo autonomo del Kenya. Kenyatta el xe diventà el Primo Ministro. El ga subito domandà a i bianchi de restar in Kenya anca dopo l’indipendensa. Kenyatta el xe diventà el primo Presidente del Kenya el 12 dicembre 1964.

Da presidente, Kenyatta el ga diviso el potere co i so amisi kikuyu, conosudi come la Mafia de Kiambu, e el ga diviso le tere tra de lori. La so fameja la xe diventà la pi rica dl paexe. La corusion la xe diventà el modo de governar. El ga anca fato entrar el paexe inte le Nasioni Unie e el ga scominsià el proceso d eunion co l’Uganda e la Tanzania, proceso che el no xe andà ben. La stabilità e le idee a favor de l’ocidente le ga atirà i finansiamenti, ma la represion de tute le oposisioni la ga atirà la critica de i movimente de i diriti umani. Durante i so ani de governo, i pi importanti disidenti i xe stà copà: Pio Gama Pinto, Tom Mboya, Arwings Kodhek, Roland Ngala e Josiah Mwangi Kariuki. Kenyatta el xe morto el 22 agosto 1978 a Mombasa. El so vice-presidente, Daniel Toroitich arap Moi el xe diventà el so sucesor.

Controło de autoritàVIAF (EN56581167 · ISNI (EN0000 0001 2101 5234 · LCCN (ENn80120826 · GND (DE122456963 · BNF (FRcb12383421d (data) · BNE (ESXX1330407 (data) · NDL (ENJA00523192 · WorldCat Identities (ENn80-120826
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Jomo_Kenyatta&oldid=1157816"