Guere de Itàlia

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Guere d'Itàlia del XVI secoło


Infobox de Conflito Guere de Itàlia

Cànbia el vałor in Wikidata
Tiposerie di guerre (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Datadal 1494 al 1559
Liogopenìsoła itàłega Cànbia el vałor in Wikidata


Le Guere de Itàlia łe ze stae on sevirse de confliti avesti intrà el 1494 e 1559 che i involucra, in difarenti tape, tuti i grandi stati de ła eoropa osidentałe (ła Fransa, el Regno de Spagna, el Sacro Roman Inpero, Inghiltera, Scòsia, la Repùblega de Venèsia, el Stato Pontefiso e ła major parte de łe sità-stato italiane) oltre che al Inpero Otoman. Inte el scumìsio łe zera orizenae par łe dìspute dinàsteghe inte el Ducà de Miłan e el Regno de Nàpułi, łe guere łe ze nae a sfogarse inte on conflito zenerałizà par el poder e el teritòro intrà i difarenti partesipanti, e njien a farse novi marcai diplomàteghi par on cresente grado de leanse, contro-leanse e, talvolta, tradiminti costumai.

Inte el 1492, co la morte de Lorenzo de' Medici, ła zera cadesta ła Liga Itàłega che ła ghea segurà ła paze inte ła penìzoła par 40 ani. Inte el 1494, Carlo VIII de Fransa el ze rivà in Itàlia nando ocupar el Regno de Nàpułi so ła baze de na revendegasion dinàstega. Tuta-via, el ze stà costrinzesto a sbandonar i teritori ocupai dopo ła formasion de na Lega anti-franseza (drento ła cuała ghe ga tołesto parte anca Venèsia, Miłan, el Papa, la Spagna, l'Inghiltera, Masimilian de Asburgo). L'ezersito metesto in canpo da ła Liga no el ze stà bon, inte ła bataja de Fornovo, de sbararghe el paso a łe forse de Carlo VIII inte ła so rivegnesta-su verso el Piemonte e ła Fransa. Carlo el ghea dasà cuindi ła Itàlia sensa mantegner łe concuiste teritoriałi, ma par l'Italia łe consevense łe ze stae isteso catastròfeghe. Deso, ła Eoropa intiera ła savea che l'Itàlia ła zera na tera increibilmente rica e fasilmente concuistàbiłe parché dividesta e difendesta solché da mersenari.

Inte el tentar de evitar i erori del so predesesor, Luigi XII de Fransa el ghea unio el ducà de Miłan e el ghea firmà on acordo co Ferdinando d'Aragona (zà goernador de Sicilia e de Sardegna) par spartirse el Regno de Nàpułi. Tuta-via, Ferdinando el ghea sbandonà Luigi XII e el ghea mandà-via łe trupe franseze dal sentro-itàłia a łe Bataje de Cerignola e Garigliano. Dopo na sèrie de leanse e tradiminti, el Papa el ghea desidesto de métarse inte el schieramento contro el controło fransezo so Miłan e el ghea sostegnesto Carlo V, inperador del Sacro Roman Inpero e erede dei teritori de l'Aragona in Itàlia. Dopo łe bataje de Bicoca e Pavia, la Fransa guidada dal re Francesco I ła ghea perdesto el de Milan in favor dei Asburghi. Tuta-via, łe trupe protestanti todesche mudae a Carlo V łe ghea sachejà Roma inte el 1527: sto avestimento cuà el ghea raprezentà on ponto de volta inte el desviłupo de le guere eoropee de rełijon e el ga fato-si che Carlo V el se concentrarse so el infermarse del protestantèzemo inte el Sacro Roman Inpero.

El sucesor de Francesco I, Enrico II de Fransa, el ghea profità de ła situasion e el ghea sercà de stabilir la supremasia in Itàlia invadendo la Còrsega e ła Toscana. Tuta-via, ła so concuista de ła Còrsega ła ze stada roersada totalmente da l'amerajo zenovezo Andrea Doria e łe so trupe in Toscana łe ze stae sconfizeste inte ła Bataja de Scanagallo dai fiorentini e da l'ezersito inperiałe. Co l'abdegasion de Carlo V, Filipo II de Spagna el ghea eredità Miłan e el sentro Itàlia e inte el contenpo Ferdinando I d'Asburgo el zera devegnesto on inperador. L'ùltemo signifegativo scontro, la bataja de San Quintino (1557), el zera stà vinsestoo da Emanuele Filiberto de Savoja par łe forse spagnołe e inperiałi: sto cuà el ghea portà a ła restaurasion in Piemonte, antesedentemente ocupà da ła Fransa, de caza Savoja. inte el 1559 el ze stà stipułà la Paze de Cateau-Cambrésis.

Bibliografia[canbia | canbia el còdaxe]

  • Arfaioli, Maurizio. The Black Bands of Giovanni: Infantry and Diplomacy During the Italian Wars (1526–1528). Pisa: Pisa University Press, Edizioni Plus, 2005.

ISBN 88-8492-231-3

.

  • Arnold, Thomas F. The Renaissance at War. Smithsonian History of Warfare, edited by John Keegan. New York: Smithsonian Books / Collins, 2006.

ISBN 0-06-089195-5

.

  • Baumgartner, Frederic J. Louis XII. New York: St. Martin's Press, 1994.

ISBN 0-312-12072-9

.

  • Black, Jeremy. "Dynasty Forged by Fire." MHQ: The Quarterly Journal of Military History 18, no. 3 (Spring 2006): 34–43.

ISSN 1040-5992 (WC)

.

  • European Warfare, 1494–1660. Warfare and History, edited by Jeremy Black. London: Routledge, 2002.

ISBN 0-415-27532-6

.

  • Blockmans, Wim. Emperor Charles V, 1500–1558. Translated by Isola van den Hoven-Vardon. New York: Oxford University Press, 2002.

ISBN 0-340-73110-9

.

  • Guicciardini, Francesco. The History of Italy. Translated by Sydney Alexander. Princeton: Princeton University Press, 1984.

ISBN 0-691-00800-0

.

  • Hackett, Francis. Francis the First. Garden City, New York: Doubleday, Doran & Co., 1937.
  • Hall, Bert S. Weapons and Warfare in Renaissance Europe: Gunpowder, Technology, and Tactics. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1997.

ISBN 0-8018-5531-4

.

  • Knecht, Robert J. Renaissance Warrior and Patron: The Reign of Francis I. Cambridge: Cambridge University Press, 1994.

ISBN 0-521-57885-X

.

  • Konstam, Angus. Pavia 1525: The Climax of the Italian Wars. Oxford: Osprey Publishing, 1996.

ISBN 1-85532-504-7

.

ISBN 0-679-72197-5

.

  • Oman, Charles. A History of the Art of War in the Sixteenth Century. London: Methuen & Co., 1937.
  • Phillips, Charles and Alan Axelrod. Encyclopedia of Wars. 3 vols. New York: Facts on File, 2005.

ISBN 0-8160-2851-6

.

  • Taylor, Frederick Lewis. The Art of War in Italy, 1494–1529. Westport, Conn.: Greenwood Press, 1973.

ISBN 0-8371-5025-6

.

Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]






Controło de autoritàLCCN (ENsh85068950 · BNF (FRcb119454705 (data) · BNE (ESXX511616 (data)
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Guere_de_Itàlia&oldid=1157672"