Daniele Manin

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infobox de personajo Daniele Manin
Daniele Manin.jpg
SitadinansaRegno Lonbardo-Vèneto, Regno de Sardegna e Republica de San Marco
Nasimento13 de majo 1804, Venesia
Morte22 setenbre 1857 Cànbia el vałor in Wikidata (53 ani) 22 setenbre 1857 Cànbia el vałor in Wikidata (53 ani) Cànbia el vałor in Wikidata
Sepełestocimitero di Montmartre (it) Traduzi
Baxéłega de San Marco Cànbia el vałor in Wikidata
Łéngue parlae
Educà aUniversità de Pàdova
Deputà del Regno de Sardegna
30 lujo 1849 – 20 novenbre 1849 Cànbia el vałor in Wikidata
PartioPoidego independente Cànbia el vałor in Wikidata
Menbro deSocietà nazionale italiana (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Daniele Manin (Venèsia, 13 de majo 1804Parize, 22 de setenbre 1857) el xe sta un patriota e pułìtego italian de orìzane vèneta. Primo e ùltemo presidente de ła Repùblega de San Marco (1848-1849).

Biografia[canbia | canbia el còdaxe]

Caza nadałe de Manin

Manin el vegnea da na fameja ebrea e a ła nàsita i ło ga rezistrà cofà Daniele Fonseca[1]. De sevente ła fameja ła se ga convertìo al catołèzemo e, come che i zera costumai far i ebrei de l'època, i ghe ga cavà el cognome del sàntoło de batézemo, che el zera so fradel de Ludovico Manin, l'ùltemo doze. Par na coincidensa, donca, el cognome patrìsio fin in chel momento asocià a ła fin de l'independensa del Vèneto e de Itàlia el vegnarà da deso asocià a ła de novo catada łibartà.

Dopo aver ciapà ła łàurea in zurisprudensa a Pàdoa inte el 1821, Manin el se ga dedicà a l'atività forense inte ła so sità.

Metesto in prezon dai austrìaghi par ła so atività patriòtega, el ze sta łibarà a furor de pòpoło el 17 de marso 1848 insieme a l'altro patriota Nicolò Tommaseo. A ła sevente proclamasion de ła Repùblega de San Marco i ło ga ełezesto Presidente, e durante l'asèdio de ła sità inte el 1848-49 el ga dazesto prova de intełijensa, corajo e fermesa. Costrinzesto al bando par via del ritorno dei austrìaghi, el ga vivesto a Parize dazendo łesion de łéngua italiana e conservando l'amor par ła so pàtria italiana. El ga anca contribuìo a fondar ła Società nasionałe itałiana. El morarà el 22 de setenbre 1857 a Parize.

El corpo el ze tornà Venèsia el 22 de marso del 1868, sirca do ani dopo l'anesion a l'Itàlia de ła Venèsia inte el finir de ła Tersa guera de indipendensa italiana, vegnendo acolzesta co na festa funerària in Piasa San Marco, presedesta da una procesion funerària avegnesta drio de ła Riva dei Schiavoni.

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. Samuele Schaerf I cognomi degli ebrei d'Italia Israel, Firenze, 1925

Bibliografia[canbia | canbia el còdaxe]

  • A. Errera, Vita di D. Manin (Venesia, 1872)
  • P. de la Farge, Documents, &c., de D. Manin (Parize, 1860)
  • Henri Martin, D. Manin (Parize, 1859)
  • V. Marchesi, Settant'anni della storia di Venezia (Tuino) e na eccellente monografia nei Italian Characters de la Contessa Martinengo Cesaresco (Londra, 1901).
  • Pietro Galletto, La vita di Daniele Manin e l'epopea veneziana del 1848-49, (1999), San Zenon dei Ezełini (TV), Giovanni Battagin Editore
  • Sebastiano Bedolo, Storia esatta dei fatti del 22 marzo 1848 in Venezia co documenti giustificativi" (Venèsia, 1848), rep. inte la Biblioteca Comunałe de Trevizo.

Varda anca[canbia | canbia el còdaxe]

Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]

Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]


Controło de autoritàVIAF (EN134735 · ISNI (EN0000 0001 0861 5243 · SBN (ITIT\ICCU\CFIV\051953 · LCCN (ENn86008607 · GND (DE118781553 · BNF (FRcb12709198n (data) · BNE (ESXX1217707 (data) · CERL cnp00400078 · WorldCat Identities (ENn86-008607
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Daniele_Manin&oldid=1061323"