Salta al contegnùo

Cangrande I de la Scala

Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.


Ritrato setesentesco de Cangrande
Infotaula de personaCangrande I de la Scala

Cànbia el vałor in Wikidata
Biografia
Nasimènto9 de marso del 1291 Cànbia el vałor in Wikidata
Verona (Itàlia) Cànbia el vałor in Wikidata
Mòrte22 de lujo del 1329 Cànbia el vałor in Wikidata (38 ani)
Trevizo (Itàlia) Cànbia el vałor in Wikidata
Càuxa de morteInvełenamento Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo de sepełimentoArche scaligere (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Atività
Laóro
Fameja
FamejaScałìzeri Cànbia el vałor in Wikidata
SpoxaGiovanna di Svevia (it) Traduzi (1308–1329) Cànbia el vałor in Wikidata
Fiołi
ZenitoriAlberto I de la Scala Cànbia el vałor in Wikidata  e Verde di Salizzole (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Fradełi

Cànbia el vałor in Wikidata


Find a Grave: 177622614




Alberto I Canfrancesco de la Scala deto Cangrande I (Verona, 9 de marso 1291Treviso, 22 de lujo 1329) l'è sta uno de i piassè brai Siori de Verona. Omo de governo e condotier militar, l'era ben amato da i veronexi.

Cangrande I l'era el terzo fiol de Alberto I de la Scala, Sior de Verona.

So pare e so fradel Bartolomeo i morì un drio l'altro che Alberto gavea dodeze ani, e de sta maniera Alberto, che l'era oncora zoino, el sa dovuo metarse a la guida de la cità insieme con so fradel magior Alboino.

Cangrande I l'era n'omo alto e belo, de caratere forte e impulsivo. El se ga sposà zoino con la prima dona che el se ga inamorà, Giovana D'Antiochia, na splendida butela che la pasava da Verona par andar a sposar un feudatario todesco pien de schei. In quatro e quatro oto l'è diventa cavalier, e el sà meso a la testa de l'esercito de Verona e el ga conquistà in pochi ani Vicenza, Treviso, Feltre, Padova, Mantova, Brescia.

L'era famoso par le so aventure con le done (el deto veronese Fiol d'en can se riferise ai tanti fioi che el Gran Can gavea in giro par la cità); el gavea dieze fiole, anca se no el ga lassà nissun mascio.

Cangrande l'era anca n'omo de governo e el ga portà Verona e i teritori conquistà a la richeza. L'era anca patrono de le arti. A lu se deve monumenti de rara beleza a Verona. El Poeta Dante Alighieri l'è stà so ospite par tri ani, quando l'era drio a finir de scrivar la Divina Comedia. Dante el ga dedicà a Cangrande la terza e piassè importante cantica, el Paradiso.

Cangrande l'è morto fora de Treviso chel gavea trentoto ani, i dise de una congestion parché el gavea beuo acqua giazada.

Altri projeti

[canbia | canbia el còdaxe]
Signoria
de la Scala

Jacopino
Fioi
   Mastino I (1262-1277)
   Alberto I (1277-1301)
Alberto I (1277-1301)
Fioi
   Bartolomeo I (1301-1304)
   Alboino (1304-1311)
   Cangrande I (1304-1329)
Alboino (1304-1311)
Fioi
   Alberto II
   Mastino II (1329-1351)
Mastino II (1329-1351)
Fioi
   Cangrande II (1351-1359)
   Cansignorio (1359-1375)
   Paolo Alboino (1359-1375)
   Regina
Cansignorio (1359-1375)
Fioi
   Bartolomeo II (1375-1381)
   Antonio (1375-1387)

Linganbi foresti

[canbia | canbia el còdaxe]


Controło de autoritàVIAF (EN74664084 · ISNI (EN0000 0001 0815 0474 · LCCN (ENn84155965 · GND (DE11948059X · BNF (FRcb15044525c (data) · BNE (ESXX4961739 (data) · CERL cnp00406271 · WorldCat Identities (ENn84-155965
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Cangrande_I_de_la_Scala&oldid=1160235"