Łéngua rusa
Ruso | |
Nome locaƚe | русский |
---|---|
Parlà in | Rusia ed altrove. |
Parlanti | |
Totaƚe | 180 milioni |
Altre informasion | |
Scritura | alfabeto russo |
Fameja | |
Fiƚojenexi | Lengue indoeuropee Lengue slave Orientałi |
Statuto ofiçiaƚe | |
Regoƚà da | Russian Language Institute |
Codaxi de clasifegasion | |
ISO 639-1 | ru |
ISO 639-2 | rus |
ISO 639-3 | rus (EN) |
Glottolog | russ1263 (EN) |
Linguasphere | 53-AAA-ea |
El ruso (nome nativo русский язык, russkij jazyk ['ru.skʲɪj jɪ.'zɨk]) el xe na lengua slava oriental. El xe ła lengua uficial de ła Rusia e el xe parlà da 180 miłioni de àneme cofà łengoa mare, 120 miłioni cofà seconda łengoa.
Ła xe parlada da ła maxor parte de ła popołasion de ła Rusia, e da de łe minoranse in scuaxi tuti łi paexi che łi faseva parte de ła Union Sovietega.
Ła xe łengua ofisial in Rusia, Rusia bianca, Cosachia, Kirghisia e Tagikia.
Ła xe stada na łengua de gran inportansa int'el XX secoło. Ła xe una de łe łengue ofisiałi de ła Organisasion de łe Nasion Unìe.
Carateristiche de ła łengua[canbia | canbia el còdaxe]
Sta łengua łe se ga desviłupà da el slavonico, de el cual ła ga mantegnuo ła strutura sintatica-infesionale łe raixe de el łesico, ma el ga integrà molte parołe de el łesico internasional. El ruso el ga de łe carateristeghe tipeghe de łe łengue slave orientałi, cofà ła epntesi (o in ruso полногласие, polnoglasie): el inserimento de vocałi intra łi grupi consonanteghi, che łi evita ła pronunsia de do consonanti tacae; sto fenomeno el xe scominsià int'el XV secoło, anca se el ga subio de łe modifeghe sia giografeghe che diacroneghe.
El xe na łengua non tonal; łe vocałi miga asentae łe xe brevi e ridote.
Alfabeto e pronunsia[canbia | canbia el còdaxe]
El vien scrito co łe 33 łetare de el alfabeto siriłico.
Majuscuła | Minuscoła | Nome | Transliterasion | Pronunsia (API) |
---|---|---|---|---|
А | а | a | a | [a] |
Б | б | be | b | [b] ~ [bʲ] |
В | в | ve | v | [v] ~ [vʲ] |
Г | г | ge | g | [g] ~ [gʲ] |
Д | д | de | d | [d] ~ [dʲ] |
Е | е | je | e, è, ye | [ʲɛ] |
Ё | ё | jo | o, yo | [ʲo] |
Ж | ж | se | s, j, zh | [ʒ] |
З | з | ze | z | [z] ~ [zʲ] |
И | и | i | i | [i] |
Й | й | i s kratkoj | j, y, ĭ | [j] |
К | к | ka | k | [k] ~ [kʲ] |
Л | л | el | l | [ɫ] ~ [ʎ] |
М | м | em | m | [m] ~ [mʲ] |
Н | н | en | n | [n] ~ [nʲ] |
О | о | o | o | [o] |
П | п | pe | p | [p] ~ [pʲ] |
Р | р | er | r | [r] ~ [rʲ] |
С | с | es | s | [s] ~ [sʲ] |
Т | т | te | t | [t] ~ [tʲ] |
У | у | u | u | [u] |
Ф | ф | ef | f | [f] ~ [fʲ] |
Х | х | ha | h, kh | [x] ~ [xʲ] |
Ц | ц | ce | c, ts͡ | [ʦ] |
Ч | ч | če | č, tch | [ʧʲ] |
Ш | ш | ša | š, ch | [ʃ] |
Щ | щ | šča | ŝ, šč, chtch | [ʃʲʧʲ] |
Ъ | ъ | tvjordyj znak | ”, " | - [palatałixasion] |
Ы | ы | jery | y | [ɨ] |
Ь | ь | mjahkij znak | ’, ' | + [palatałixasion] |
Э | э | è oborotnoje | è, ė, e | [ɛ] |
Ю | ю | ju | û, you, iu, iu͡ | [ʲu] |
Я | я | ja | â, ya, ia, ia͡ | [ʲa] |
Łiteratura[canbia | canbia el còdaxe]
Intra łi autori che łi ga scrito in sta łengua se ricorda Puškin, Gogol, Dostoevskij e Tolstoj.
Cołegamenti esterni[canbia | canbia el còdaxe]
- (EN) SIL.org
- (EN)(FR) Łista de risorse in łinia
- (RU)(EN) Tavoła de trasliterasion .
- (EN) Trasliterasion in łinia
- (IT) Tastiera rusa virtual
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Łéngua rusa
Controło de autorità | LCCN (EN) sh85115971 · GND (DE) 4051038-4 · BNF (FR) cb11932810g (data) · BNE (ES) XX527767 (data) · NDL (EN, JA) 00569746 |
---|