Łéngoa brètona

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Breton
Nome locaƚebrezhoneg
Tipolengua, łéngua viva e severely endangered language (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Parlà inBretagna (Franza)
Autòctono deFlag of Brittany (Gwenn ha du).svg Bretagna
Blason département fr Loire-Atlantique.svg Loira atlantega
Parlanti
Totałe260 000 serca (2007 Cànbia el vałor in Wikidata)
Caratarìsteghe
Scrituraalfabeto bretone
Fameja
FiłozènezeLengue indoeoropee
Statuto ofisałe
Lengua ofisałe inBretagna
Regoƚà daOfis Publik ar Brezhoneg (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Vulnerabiłità4 in serio pericolo (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi
ISO 639-1br
ISO 639-2(B)bre, (T)BRE
ISO 639-3bre Cànbia el vałor in Wikidata
Glottologbret1244 Cànbia el vałor in Wikidata
Linguasphere50-ABB-b Cànbia el vałor in Wikidata
Ethnologuebre Cànbia el vałor in Wikidata
UNESCO336 Cànbia el vałor in Wikidata
IETFbr Cànbia el vałor in Wikidata
Endangered languages1228 Cànbia el vałor in Wikidata
Toco in lengua
Declarasion Universaƚe dei Deriti de l'Omo, art. 1
Dichiarazion universal dei dreti de l'Omo - Art.1 Dieub ha par in o dellezegezh hag o gwirioù eo ganet an holl dud. Poell ha skiant zo dezho ha dleout a reont bevañ an eil gant egile in ur spered a genvreudeuriezh.
Destribusion zeogràfega
Distribuzion zeografega de la lengua bretona

Espansion lenguìstega rezaltada dal cołore


El breton (nome nativo brezhoneg) el xe na lengua celtega isolar del grupo britonego.

Storia[canbia | canbia el còdaxe]

Cofà tante lengue rejonai in Franza, el breton el xe squasi spario a vantagio del francese, soratuto da la fin del XIX secolo.

A la fin de marzo 1941 Joseph Barthélémy, ministro de la zustizia del governo de Vichy el dichiara:

Je m'opposerai ga l'enseignement de la langue bretonne dans les écoles primaires, me oponarò a l'insignamento de la lengua bretona inte le scole primarie.

Inte el1972 Georges Pompidou, presidente de la Republica el dise: il n'y a pas de place pour les langues régionales dans une France destinée ga marquer l'Europe de son sceau, no ghe xe spazio par de le lengue rejonai inte na Franza destinada a signar el pian europio.

Ma la cosienza bretona la se ga resvegià dopo de la seconda guera mondial co na progresion inportante inte i ani '70 e i difendaori del galo i ga scumicià a farse sentir inte i ani '90. Atualmente ghe xe cerca 300 000 persone che le parla la łéngua bretona.

Le lengue de la Bretagna[canbia | canbia el còdaxe]

Disposizion de le lengue bretona (banda colorada) e del galo (banda bisa)

la Bretagna la xe conposta storicamente da do aree lenguisteghe:

Tutavìa el galo e el breton i se ga infruenzà tanto l'una co chel'altra inte el corso dei secoi.

Statuo uficial[canbia | canbia el còdaxe]

Cartei stradai bilingue (francexe e bretone) inte el departemento del Finistère, in Bretagna

Inte el dicenbre 2004, el Consegio rejonal de la Bretagna el ga uficialmente reconossuo a l'unanimitae el galó e el breton cofà «lengue de la Bretagna» in banda a la lengua francese, inte l'anbito de un pian a favor del bilenguismo in Bretagna par salvar le lengue rejonai. Dal 2006, el galo el xe proposto cofà lengua facoltativa al bacalaureà. Sta opzion la xe efetiva solo inte i departementi bretoni.

Curiosità[canbia | canbia el còdaxe]

  • Intel 2004 el fumeto Asterix el gàłico el xe sta tradoto in bretone e galo.
  • Inte l'ultimo conflito mondial, el breton el xe stà doparà cofà lenguazo in codese par comunicazion radiofoniche (na schianta fa i dialeti navajo o apache che i xe stai doparai dai mericani). In efeti le xe stae veramente poche e persone de sta łéngua che le xe stae fate prezoniere sul canpo.

Ligamenti foresti[canbia | canbia el còdaxe]

Varda anca[canbia | canbia el còdaxe]

Controło de autoritàLCCN (ENsh85016753 · GND (DE4120162-0 · BNF (FRcb11931078n (data) · NDL (ENJA00561087
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Łéngoa_brètona&oldid=1061772"