Marsegia
|
Sto articoło el xe scrito in venesian.
|
| Marsegia
(OC) Marselha
|
|||||
|---|---|---|---|---|---|
| comun
|
|||||
| Dati aministrativi | |||||
| Stato | |||||
| Rejon | Provénsa-Alpe-Costa Axura | ||||
| Dipartimento | Boche del Rodano | ||||
| Arrondissement | Marsegia Arrondissemente munisipałi |
||||
| Canton | Cantoni de Marsegia | ||||
| Teritorio | |||||
| Coordinae | Coordinate: | ||||
| Altitudine | 12 m s.l.m. | ||||
| Superfise | 240,62 km² | ||||
| Abitanti | 858 902 (2009) | ||||
| Densità | 3 569,54 ab./km² | ||||
| Altre informasion | |||||
| Còd. postałe | 13001 a 13016 | ||||
| Fuxo orario | UTC+1 | ||||
| Còdexe INSEE | 13055 | ||||
| Locałixasion | |||||
| Sito istitusionałe | |||||
Marsegia[1] (in francese Marseille [maʁsɛj], localmente [mɑχˈsɛjɐ], in provenzal Marselha [maʀˈsejɔ]) ła xe na cità de la Franza meridional, cavologo de la region Provensa-Alpi-Costa Azura e del departamento de le Boche del Rodano, oltra che el primo porto de la Franza.
Indice |
Storia [canbia]
I Focei i xé rivai su sto posto qua intorno al 600 a.C., smisiandose per ben coi Lìguri. I ga tirà su un sentro sitadin su queo chel gera el Pagu (tribù Lìgure urbanixada) chel svolxeva atività del mar, intrà łe quałe i tràfeghi. Infati, el xé stà el tràfego (e i trafeganti) a particołarixar ła łónga storia de ła Sità de Marsegia e łu el ga anca modifegà ła storia: guere, momenti de paxe e ałeanse. Ła legenda del'incontro e del'union infrà el marenèr Protis (focexe) e ła beła Gyptis (fia del re dei Lìguri Segobrigi, Nanno) el ga confermà ła sóa tradision de sità de tràfeghi.
N'altra caraterìstega de ła sità ła xé ła sóa indipendénsa demostrada verso łe altre sità e del poder (da 'ntender poder sentral franséxe, del Re e de Parixe): Marsegia ła xé na sità che ła cambia bandiera (e sovran) in baxe a łe sóe conveniénse. Per parecio tenpo ła ga avuo nam sóa aministrasion. Soło co ła Rivołusion fransexe, co ła vogia de unifegar ła Fransa soto un'ùnego scheo, n'ùnega łéngua e coi stési diriti per tuti, Marsegia ła ga perso sta tendénsa autònoma che ła ga sénpre provà de mantegnìr.
Evoluzion demografega [canbia]
Abitanti censii 
Ministrasion [canbia]
Marsegia ła xe spartia en 16 arrondissements municipai, anca łori spartii in quartieri (111 in total). I arrondissement i xe ingrupai a do a do in setori, e chiaschedun dei 8 setori el ga el propio consegio e el propio sindego, cofà i arrondissements de Parixe o de Lion.
Ultimi sindeghi de Marsegia:
- 1953-1986 : Gaston Defferre (zà sindego dal 1944 al 1946, rieleto inte'l 1959, 1965, 1971, 1977, 1983)
- 1986-1995 : Robert Vigouroux (rieleto inte'l 1989)
- 1995- : Jean-Claude Gaudin (rieleto inte'l 2001)
Zemelazi [canbia]
Marsegia la xe zemelada co:
Fonte [canbia]
- ↑ Marin Sanudo. Le vite dei dogi 1423-1474. La Malcontenta. Venesia. 1999. pag. 368
