Salta al contegnùo

Antonio Buzzolla

Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotaula de personaAntonio Buzzolla

Cànbia el vałor in Wikidata
Biografia
Nasimènto2 de marso del 1815 Cànbia el vałor in Wikidata
Adria (Itàlia) Cànbia el vałor in Wikidata
Mòrte20 de marso del 1871 Cànbia el vałor in Wikidata (56 ani)
Venèsia (Itàlia) Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo de sepełimentocimitero di San Michele (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Atività
Ocupasion
ZènareÒpara, musica classica (it) Traduzi e musica liturgica (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Musicbrainz: 42f503ab-3e53-4de4-bf6a-4b5c43bc6544 Discogs: 4458242 IMSLP: Category:Buzzolla,_Antonio Find a Grave: 236500860

Antonio Buzzolla (Adria, 2 de marso del 1815Venesia, 20 de marso del 1871) xe stà on conpositdr, diretor de cor e diretor de łocuestra vèneto.

Nasùo iinte na fameja de muxicisti (so pare Angelo jera Mestro de capèła in tel domo de Adria), el ga conpìo i studi a Venesia 'ndo, in tel 1831, xe intrà a far parte de ła łocuèstra el Gran Teatro a Feniçe cofa primo flauto e po' viołìn de fiła[1]. El ga tacà ben presto a conponer opare e mełodrami: el 3 disenbre 1836 el suo primo łaóro, l'opera semiseria Il Ferramondo, xe stà raprexentà al Teatro San Benedetto, quindi replicà a Trieste e Mantova. Otegnùa cusì na serta notorietà, l'ano drìo xe 'ndà a Napołi, in tel Conservatorio de San Pietro a Majella, par perfesionarse al pianoforte guidà da Gaetano Donizetti e Saverio Mercadante, e cusì ga podùo raprexentàr altre do conpoxisión al Teatro de San Carlo. Cui el gà scominsià anca a conponer cansonete in łéngua vèneta, atività che oncora ancùo raprexenta el maxor motivo de ła so fama.

Tornà a Venesia, el 31 magio 1841 fa exordio al Teatro Ła Fenice ła so opara Mastino I della Scala, so łibreto de Giovanni Fontebasso, cuando invese in tel 14 magio 1842 exordiva Gli avventurieri, so łibreto de Felice Romani. Senpre de chel ano xe anca el so primo laór de muxica sacra, una Mesa a quatro parti e piena łoquèstra.

In tel 1843 xe deventà diretor de łocuèstra del teatro d'opera tałiàna a Berlin, po xe deventà maìstro de corte par i fiòi del re de Prusia Federico Guglielmo IV. El xe 'ndà donca Dresda, cavedàł del Regno de Sasonia, po in Połonia, Rusia e Fransa, in tel 1846, come diretor del Théâtre de la comédie italienne de Parixe.

L'ano drìo xe rientà definitivamente a Venesia, dove el gà direto el so Requiem a quattro, inte ła Baxełega de San Marco e quindi, el 24 febraro 1848, a ła Fenice, l'opera Amleto, so łibreto de Giovanni Peruzzini co Felice Varesi.

Controło de autoritàVIAF (EN15036630 · ISNI (EN0000 0000 8094 6218 · El vałore FERV069481 de SBN no el xe mija bon. · Europeana agent/base/120660 · LCCN (ENn89645048 · GND (DE119281937 · BNF (FRcb12494303t (data) · BNE (ESXX1768298 (data) · CERL cnp01346766 · WorldCat Identities (ENn89-645048
  1. Disionario ensiclopedico de ła mùxega e dei muxicisti, Le biografie, Utet, Torino 1985, vol. II, p. 30.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_Buzzolla&oldid=1169030"