Salta al contegnùo

Łéngua faroeze

Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Łéngoa faroexe


Infobox de ŁénguaŁéngua faroeze
Føroyskt mál, Føroyskt e føroyskt Cànbia el vałor in Wikidata
Nome locaƚeFøroyskt mál
Tipołéngua e łéngua viva Cànbia el vałor in Wikidata
Parlà inIsole Fær Øer (parlà da imigraði)
Danimarca (parlà da imigraði)
Islanda (parlà da imigraði)
Autòctono deIxołe Fær Øer Cànbia el vałor in Wikidata
Parlanti
Totałe80.000 (2015 Cànbia el vałor in Wikidata)
Caratarìsteghe
Scrituraalfabeto latin
Clasifegasion lenguìstega
łéngua umana
łéngue indoeoropee
łéngue zermàneghe
łéngue nòrdeghe
Scandinavian languages (en) Traduzi
łéngue scandìnave osidentałi Cànbia el vałor in Wikidata
Regoƚà daFaroese Language Board (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Vulnerabiłità2 vulneràbiłe Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi
ISO 639-1fo
ISO 639-2(B)foe, (T)ell
ISO 639-3fao Cànbia el vałor in Wikidata
Glottologfaro1244 Cànbia el vałor in Wikidata
Linguasphere52-AAA-ab Cànbia el vałor in Wikidata
Ethnologuefao Cànbia el vałor in Wikidata
UNESCO1027 Cànbia el vałor in Wikidata
IETFfo Cànbia el vałor in Wikidata
Destribusion zeogràfega

Espansion lenguìstega rezaltada dal cołore


El faroese (nom nativo:Føroyskt) o anca faròego, faroense, faringio o feringio l'é na lengua germànica setentrionale parlaða da ẑirca 80 000 persone (de ste qua 48 000 tele Isole Fær Øer, 25 000 in Danimarca e 5 000 in Islanda). L'é una dele tre lengua scandìnave insulari derivaðe dal antico Noren parlà in Scandinavia al època dei Vichinghi. Le altre do lengue insulari l'é l'islandese e l'estinguesto Norn che, se disea, el fuse mutuamente interlegìbiłe col faroese.

La colonizaẑion norvegesi dele ìzołe la é scominẑiaða a l'època del Landnám (825 d.C.). La lengua usaða prima dai abitanti l'era el Noren. Tutavia, i primi colonizaðori no i era veri norvegesi ma, pitost, disendenti dei norvegesi dele coste del Mar de Irlanda. Par questo, el faroese, al pari de l'islandese, el é stat influenẑà dale lengua celtiche. Del resto, i navigaðori norvegesi i fea de spes raẑie sul coste irlandesi, i se mariðea co femene celtiche e pò i partìa verso l'Islanda o le Fær Øer. Par esempio, in faroese ghe n'é do difarenti modi par dir ànera: dunna (dal celtico tunnagh) par l'ànera mistica e ont par quela salvarcha. Tra el IX e el XV secolo la léngua faroese no la ga subì grandi mutamenti, restando cosìta mutuamente interlegìbiłe co le altre léngue parlaðe inte l'area de difusion dei antichi Vichinghi.

Fin al XV secoło el faroese el ga bu na ortografìa parenta a quela islandese e norvegese ma co la Riforma i dominadori danesi i ga proibì l'uso de la léngua tele scole, tele Ceze e tei documenti ufiẑiali. I ìzołani, parò, i ga continuà a usar el faroese tela quotidianità, tei bali e tele legende.

Cofà lengua scrita, el faroese el se ga svilupà del 1854, graẑie al'opera de Venceslaus Ulricus Hammershaimb. El sistema de Hammershaib el é ndat contra a tante critiche propio a causa dela so complesità: l'é stat cosita che Jakob Jakobsen el ga inventà in sistema scritura, pì vesin ala lengua de fat parlaða che, tutavia, no i lo ga mai usà.

Tel 1937 el faroese el é subentrà al danese fà lengu ufiẑial dele Isole Fær Øer.

Tastiera con alfabeto faroexe par computer

El alfabeto faroese el é fat de 29 letere:
A, Á, B, D, Ð, E, F, G, H, I, Í, J, K, L, M, N, O, Ó, P, R, S, T, U, Ú, V, Y, Ý, Æ, Ø

La gramàtega faroese la é parenta a le altre lengue germaniche setentrionali, anca se la ga cegnest dei trati distintivi tanto veci che i la fa somear de pì al islandese che ale altre lengue scandinave continentali. El faroese l'é na lengua flesiva, i nomi i se divide in tre generi (maschil, feminil, neutro) quatro casi (nominativo, genitivo, dativo, acusativo) e do numeri (singolar, plural). I verbi i se coniuga par numero, temp e persona.

Bibliografia

[canbia | canbia el còdaxe]
  • Gianfranco Contri: Dizionario faroese-italiano = Føroysk-italsk orðabók. Tórshavn, 2004. (627 p.) ISBN 99918-41-58-X

Linganbi foresti

[canbia | canbia el còdaxe]
da Webster's Online Dictionary - Rosetta Edition.
Controło de autoritàLCCN (ENsh85047334 · GND (DE4104319-4 · BNF (FRcb12048464j (data) · NDL (ENJA00576595
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Łéngua_faroeze&oldid=1172577"