Difarense intrà łe version de "Cordeol"
[Revixion njiancora controłà] | [Version verifegà] |
p Bot: Migrating 4 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q653996 (translate me) |
Spostada su 'na categoria manco spesifega |
||
Riga 1: | Riga 1: | ||
{{variansa|belumat}} |
{{variansa|belumat}} |
||
{{Fiume |
{{Fiume |
||
|Nome=Cordeol |
|Nome=Cordeol |
||
Riga 11: | Riga 10: | ||
|Traversa = |
|Traversa = |
||
}} |
}} |
||
Al '''Cordeol''' ([[łengua itałiana|talian]]: ''Cordevole'') al é an fiume ke al parte su par i gnas el pasa par [[Sospiroi]], alè bon par 'ndar a pescar e al prosegue par [[Sedego]] e [[Santa Jostina (BL)|Santa Jostina]]. |
Al '''Cordeol''' ([[łengua itałiana|talian]]: ''Cordevole'') al é an fiume ke al parte su par i gnas el pasa par [[Sospiroi]], alè bon par 'ndar a pescar e al prosegue par [[Sedego]] e [[Santa Jostina (BL)|Santa Jostina]]. |
||
Al'é considerà al pì gròs afluente de La [[Piave]] e l'é tut intro la Provinža de [[Belun]] |
Al'é considerà al pì gròs afluente de La [[Piave]] e l'é tut intro la Provinža de [[Belun]] |
||
Riga 29: | Riga 27: | ||
* Mis (D; 117 km²) |
* Mis (D; 117 km²) |
||
[[Categoria:Fiumi |
[[Categoria:Fiumi de l'Eoropa|Cordeol]] |
Version de le 11:59, 21 xug 2013
Sorte | Fiume | |||
---|---|---|---|---|
Scumìsio | ||||
Rejon aministrativa | Provincia de Bełun (Itàlia) | |||
Pozision | passo Pordoi (it) | |||
Finałe | ||||
Rejon aministrativa | San Donà de Piave (Itàlia) | |||
Pozision | Piave | |||
| ||||
Afluente | ||||
Dati e sifre | ||||
Mezura | 78,92 () km | |||
Superfise conca idrogràfega | 866,8 km² | |||
Mezure e indegadori | ||||
Portada | 31,99 m³/s | |||
|
Al Cordeol (talian: Cordevole) al é an fiume ke al parte su par i gnas el pasa par Sospiroi, alè bon par 'ndar a pescar e al prosegue par Sedego e Santa Jostina.
Al'é considerà al pì gròs afluente de La Piave e l'é tut intro la Provinža de Belun
Al nàs te 'l Passo Pordoi, inte l' comùn de Livinallongo del Col di Lana, e al confluìs te La Piave da rente a Mel, a 275 metri de quota.
Al torént al còr quasi tut te l'Agordìn. A Capril (te 'l comun de Alleghe) al se chiol l'aqua del torent Fiorentina e del Petorina (che el nàs tacà a la parete meridionàl de la Marmolada), pò rivà a Alleghe al forma un lago (nasést te 'l 1771 da 'na frana del mont Piz e adès sbarà da na diga artificial. Al proseve verso Cencenighe Agordino, dove se chiol l'aqua del Biois e forma al lago del Ghirlo. Rivà a Taibon Agordino al confluìs al Tegnas, pasa Agordo e pò al va vanti longo 'na val stréta (andé ke spés resta in séc par causa dei prelievi idroeletrici) fin a Peron (comun de Sedico).
Visìn ala foče, a quota 320 m s.l.m. al čiol dala destra l' aqua del Mis, ke le é pì abondanti de quele del Cordevole stés, parké visìn a Gron de Sospirolo vién restituì i prelievi čiapadi prima del lago de Santa Giuliana (meio conosést come Lago del Mis), andé ke le se revèsa le tubažión partiđ dal'Agordino.
I soi prinžipai afluenti i é i torenti (Z=zanca, D=drita; el valor l'indega la superfičie del bacin):
- Andraz (Z; 26 km²)
- Pettorina (D; 53 km²)
- Fiorentina (Z; 58 km²)
- Biois (D; 135 km²)
- Tegnas (D; 50 km²)
- Mis (D; 117 km²)