Salta al contegnùo

Zenaro

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Degnèr
Zenaro
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Zenaro, ilustrasion da Très riches heures du duc de Berry

Zenaro[1] xe el primo mese de l'ano segondo el calendario gregorian e el xe longo 31 dì.

Xenaro el gà astrologicamente el sol in Capricorno e el finise in Aquario, ma astronomicamente el xe el Sagitario a transitar inte el sol.

El nome zenaro el vien dal dio roman Giano (Ianuarius), divinità preposta a le porte e ai ponti, ma pi in zenerałe el rapresentava ogni forma de pasajo e mutamento (defati zenaro el xe el meze che verze le porte de l'ano novo). El całendario romano orixinale el xera pi curto de quel gregorian (304 dì), in quanto i Romani i considerava l'inverno un periodo sensa mezi. Ze stà Numa Pompilio a zontar zenaro e Febraro, rendendo l'ano uguale a quelo solare. Siben che Marso el fuse restà in teoria el primo meze de l'ano (come xe tutora inte el Capodano Veneto), zenaro el xe deentà de fato el primo mese in quanto el zera el periodo inte el cuało vegnea scelti i consoli.

Date inportanti

[canbia | canbia el còdaxe]
Zenaro | Febraro | Marso | Avril | Majo | Zunjo | Lujo | Agosto | Setenbre | Otobre | Novenbre | Disenbre
Controło de autoritàGND (DE4334971-7
  1. sevente difarenti grafie anca scrito Xenaro
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Zenaro&oldid=1172033"