Salta al contegnùo

Ceza de Sant'Andrea de ła Zirada

Coordenae: 45°26′18″N 12°18′58″E
Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Ciexa de Sant'Andrea de ła Zirada


Infobox de InfrastruturaCeza de Sant'Andrea de ła Zirada
Someja
EpònemoAndrea Apòstoło Cànbia el vałor in Wikidata
Dati
SorteCeza Cànbia el vałor in Wikidata
Costrusion1331 (Gregorian) Cànbia el vałor in Wikidata
Dedicà aAndrea Apòstoło Cànbia el vałor in Wikidata
Caraterìsteghe
Stiłe architetònegoarchitettura gotica italiana (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Materiałecuareło Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision
 Venesia
PozisionSanta Cróxe Cànbia el vałor in Wikidata

Map

45°26′18″N 12°18′58″E

Atività
DiòsezePatriarcàdo de Venesia Cànbia el vałor in Wikidata
RełijonCristiana catołega


La céxa de Sant'Andrea de ła Zirada xe un edificio lerigióxo de ła sità de Venesia, situà inte el sestièr de Santa Croxe e xa sede de un monastièr.

Inte el 1329 ałe quatro nobildone Francesca Corraro, Elisabetta Soranzo e Maddalena Malipiero ghe gera stà conceso de fondàr na abasìa sol liógo ciamà Cao de Zirada. Anca se łe visine mùneghe de Santa Ciara se gaveva oponesto, inte el 1331 xe stài inaugurài i łavori. Inte el 1346 łe do benefatrici oncora in vita e altre seguaci ghe gà dà vita al convento abrasàndo ła riegoła de Sant'Agustìn. Sotoposte al patriarcàdo del doxe, ła so òpara consisteva inte el sasiàr le bixognóxe, ma dal 1684, gaveva soło che l'òbligo de riséver tre converse l'ano sensa l'esborso de dote.

Segóndo łe cròniche, ła Ceza xe stàda costruìa co i finansiamenti de ła famegia Bonzio. Xe stàda restoràda inte el 1475 e riconscacràda inte el 1502 da l'arcivescòvo de Corinto Giulio Brocchetta. Gà subìo altri interventi anca nei secołi drìo, ma ła gà mantegnìo ła fasàda gotica orixinàl.

El monastièr xe stà in seguito sopreso e butà xò, mentre ła Ceza denventàda susidiaria de parochiàl, ancùo xe desconsagràda.

Inte el primo Novesento ghe xe stà tacà i edifici de piasal Roma, deturpandoghene oncora de più el contesto, straòlto patòco; dal 2009, inaxónta ghe pasa darénte, rialsàda, ła monorotaia del People Mover.

Descrisión

[canbia | canbia el còdaxe]

Interesante l'intràda col portàl in piera d'Istria. L'interno xe costituìo da na singoła navàda co sofito ribasà. Le òpare de maxór pregio xe un Cristo morto tra San Carlo Borromeo e degli angeli di Domenico Tintoretto, un Sant'Agostino co due angeli de Paris Bordon e un San Girolamo di Paolo Veronese.

Qualche somegia:

[canbia | canbia el còdaxe]

Siti da vardàr

[canbia | canbia el còdaxe]


Altri progeti

[canbia | canbia el còdaxe]


Controło de autoritàVIAF (EN243253490 · GND (DE7704181-1 · BAV ADV11364647 · WorldCat Identities (EN243253490
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Ceza_de_Sant%27Andrea_de_ła_Zirada&oldid=1175452"