Trabant

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Va a: navigasion, serca
Sta pajina xè orfana
Sta pajina xè orfana, overo priva de cołegamenti in entrata da altre pajine
Inserissighene almanco uno pertinente e cava l'avixo
Sto articolo 'l 'é scrito in veronexe
La Trabant P-50

Trabànt l'éra el nome de na famoša automobile, prodòta da Sachsenring AG, n'açìenda automobilìstica de la Repùblica democràtica Tedésca (RDT). La Trabànt l'è sta mésa en produçiôn en i anni '50, i ultimi modèi i è stè prodoti en el 1991, pôcô dopo che el muro de Berlìn l'è stà butà šô.

El progèto P50[canbia | canbia sorxente]

La Trabànt P-601 l'era sta inisialménte pensà come en moto-veìcolo a trì rùe, ciamà P-50, con drénto en motòr a dô çilìndri e dô tèmpi da 600 cm³ e 25 cavài, ch'el našéa a miscela. El motòr de la Trabànt no l'éra gràn veloce: el podéa nàr a 100 km/h en 29 secôndi. La velocità màsima l'éra de 112 km/h, e pô, el motòr el fašéa na gràn fumaréga, par via che el našéa a miscela (no g'éra mìa n'impianto de lubrificaçiôn) e quindi el brušàa benšìna misià a ojo da motòr.

Sucesìvamente el progèto l'è stà cambià e la caroserìa convertìa en na automobile picenìna a trì volumi. La caroserìa de tute le Trabànt l'è sempre stà realiçà en un materiàl plàstego, rinforçà con cotòn o cànapa, ciamà "Duroplast". El Duroplast l'éra na réšina plàstega gràn resistènte che la permetéa al goèrno de la Jermania Comunìsta de risparmiàr i schèj par la importaçiôn de l'aciàio par la reališaçiôn de le caroserìe.

I modèi[canbia | canbia sorxente]

La Trabant 601 "Universal"

De la Trabànt i è stè prodoti vàri modèi: quei par uso çivìl i éra la berlina e la jardineta. Pô g'éra ànca na verçiôn militàr e una verçiôn "furgonà" sensa veri de drìo, da usàr come auto da laòro.

Tùti i modéi i g'avéa el solito motòr a dô tèmpi.

Par via de la gràn crìsi econòmica che el goèrno de la RDT no l'è mai stà bòn de afrontàr, en la Jermània Est g'è sempre stà gràn carença de materie gréše. La produçiôn mecànica l'è sempre stà gràn colpìa da sto fàto. Dopo la prenotaçiôn, no l'éra quindi raro de aspetàr ànca fin a dieše ànni, prìma de compràr na Trabànt.

La fìn de n'icona[canbia | canbia sorxente]

Dopo la riunificaçiôn de le dô Jermànie, el mercà de la "Sachsenring Trabant P-601" l'è stà gràn colpìo da la concorença capitalìsta de el mercà de l'ovest. Un pàr d'ànni dopo la riunificaçiôn, la Sachsenring AG decide de seràr la produçiôn de le Trabant vìsto che l'è imposibile stàr drìo a la tecnologìa de le auto ocidentàli.

Al dì de ancò la Sachsenring la produçe tòchi de ricàmbio par el setòr automobilìstico.