Łista dei patrimoni de l'umanità

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Sudivizion dei patrimoni UNESCO par nasione (2018)

N.B.: El nùmaro intrà parentezi el ìndega l'ano de ingreso inte ła łista.[1]

Patrimoni de l'umanità par stato[canbia | canbia el còdaxe]

Afganistan[canbia | canbia el còdaxe]

Modeło:Varca anca

Parte esterna de'l Minareto de Jam, co łe decorasion, Afghanistan
  1. Minareto e resti archeołòzeghi de Jam (inte łe visinanse de'l fiume Hari Rud) (2002)
  2. Panorama culturałe e resti archeołòzeghi de ła Vałe de Bamiyan (2003)

Albanìa[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de l'Albania.
  1. Butrinto (1992-1999)
  2. Sentri stòreghi de Berat e Argirocastro (2005-2008)
  3. Antighi boschi de fagheri primordiałi dei Carpasi e de altre rejon d'Europa (2017)
  4. Patrimonio naturałe e culturałe de ła rejond de Ohrid (2019)

Alzeria[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de l'Alzerìa.
  1. Qal'a dei Banu Hammad (1980)
  2. Djémila (1982)
  3. Vałe de'l M'Zab (1982)
  4. Tassili n'Ajjer (1982)
  5. Timgad (1982)
  6. Tipasa (1982)
  7. Casba de Algeri (1992)

Andora[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de Andora.
  1. Ła vałe Madriu Perafita Claror (2004-2006)

Angoła[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de l'Angoła.
  1. Mbanza Kongo, vestiza de ła capitałe de l'antigo Renjo de'l Kongo (2017)

bandiera Antigua e Barbuda[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de Antigua e Barbuda.
  1. Cantiere navałe de Antigua e siti archeołòzeghi asosiài (2016)

Arabia Saudìa[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de l'Arabia Saudìa.
  1. Sito archeołòzego de Hegra (al-Hijr / Madā ͐ in Ṣāliḥ) (2008)
  2. Cuartier de al-Turayf ad al-Dirʿiyya (2010)
  3. Gedda stòrega, porta de ła Meca (2014)
  4. Arte rupestre inte ła rejon de Ha'il de l'Arabia Saudìa (2015)
  5. Oazi de Al-Ahsa, un paezajo culturałe in evołusion (2018)
  6. Area culturałe de Ḥimā (2021)

bandiera Arzentina[canbia | canbia el còdaxe]

Parco nasionałe Los Glaciares, Arzentina
  1. Parco nasionałe Los Glaciares (1981)
  2. Mision jezuite dei Guaraní: San Ignacio Miní, Santa Ana, Nuestra Señora de Loreto, Santa Maria la Mayor (e łe ruine de São Miguel das Missões) (1983-1984)
  3. Parco nasionałe de l'Iguazú, sede de łe Cascate de l'Iguazú (1984)
  4. Cueva de las Manos, inte'l Rio Pinturas (1999)
  5. Penizoła de Valdés (1999)
  6. Parchi naturałi Ischigualasto / Talampaya (2000)
  7. Bloco Jezuita e Estancias de Córdoba (2000)
  8. Quebrada de Humahuaca (2003)
  9. Qhapaq Ñan, sistema stradałe andino (2014)
  10. L'òpara architetònega de Le Corbusier, un contributo esesionałe a'l Movimento Moderno (2016)
  11. Parco nasionałe Los Alerces (2017)

Armènia[canbia | canbia el còdaxe]

Ła Catedrałe di Echmiadzin
Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de l'Armenia.
  1. Monastieri de Haghpat e Sanahin (1996-2000)
  2. Catedrałe e cieze de Echmiadzin e sito archeołòzego de Zvartnots (2000)
  3. Monastier de Geghard e Alta Vałe de l'Azat (2000)

Austràłia[canbia | canbia el còdaxe]

Parco nazionale Uluru-Kata Tjuta, Austrałia
Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de l'Austrałia.
  1. Parco nasionałe Kakadu (1981-1987-1992)
  2. Grande bariera corałina (1981)
  3. Rejon dei Łaghi Willandra (1981)
  4. Rejon salvàdega de ła Tasmania (1982-1989)
  5. Grupo de l'Ìzoła de Lord Howe (1982)
  6. Foreste pluviałe de'l Gondwana de l'Austrałia (1986-1994)
  7. Parco nasionałe Uluru-Kata Tjuta (1987-1994)
  8. Tropici umidi de'l Queensland (1988)
  9. Baia dei Scuałi, Austrałia Ocidentałe (1991)
  10. K'gari (Ìzoła de Fraser) (1992)
  11. Siti di fosiłi de mamiferi austrałiani (Riversleigh/Naracoorte) (1994)
  12. Ìzołe Heard e McDonald (1997)
  13. Ìzoła Macquarie (1997)
  14. Area de łe Greater Blue Mountains (2000)
  15. Parco nasionałe Purnululu (2003)
  16. Royal Exhibition Building e Carlton Gardens (2004)
  17. Teatro dell'Opera de Sydney (2007)
  18. Siti carcerari austrałiani (2010)
  19. Costa de Ningaloo (2011)
  20. Paezajo culturałe de Budj Bim (2019)


Azerbaijan[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de l'Azerbaigian.
  1. Sità murada de Baku co el Pałaso dei Shirvanshah e ła Torre della Vergine (2000)
  2. Paezajo culturałe de l'arte rupestre de Qobustan (2007)
  3. Sentro stòrego de Şəki con'l Pałaso de'l Khan (2019)

Bahrein[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de'l Bahrein.
  1. Qal'at al-Bahrain - antigo porto e capitałe de Dilmun (2005)
  2. Rancura de łe perle, testimoniansa de l'economia de n'ìzoła (2012)
  3. Tumułi sepolcrałi de ła cultura Dilmun (2019)

Bangladeš[canbia | canbia el còdaxe]

Rovine de'l Vihara Budista a Paharpur, Bangladesh
Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de'l Bangladesh.
  1. Stòrega sità-moschea de Bagerhat (1985)
  2. Rovine de'l Vihara budista a Paharpur (1985)
  3. Sundarbans (1997)

Modeło:BDS[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de Barbados.
  1. Bridgetown stòrega e ła só guarnigione (2011)

Belzo[canbia | canbia el còdaxe]

el Munisipio gòtego inte ła Grand Place de Bruxelles.
Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de'l Belzo.
  1. Beghinaggi fiamminghi (1998)
  2. Grand Place, Bruxelles (1998)
  3. I cuatro asensori idraùłeghi de'l Canal du Centre e só dintorni, La Louvière e Le Roeulx (Hainaut) (1998)
  4. Tore canpanarie de Belzo e Fransa (1999-2005)
  5. Sentro stòrego de Bruges (2000)
  6. Principali dimore sitadine de l'architeto Victor Horta (Bruxelles): Hôtel Tassel, Hôtel Solvay, Hôtel van Eetvelde, Maison e Atelier Horta (2000)
  7. Priare neołìteghe de séłeze a Spiennes (Mons) (2000)
  8. Catedrałe de Notre-Dame a Tournai (2000)
  9. Conpleso muzeałe de Plantin-Moretus a Anversa (2005)
  10. Palazzo Stoclet (Bruxelles) (2009)
  11. Prinsipałi siti minerari de ła Vallonia (2012)
  12. L'òpara architetònega deLe Corbusier, un contributo ecesionałe a'l Movimento Moderno (2016)
  13. Antighi boschi de fagheri primordiałi dei Carpaso e di altre rejon d'Europa (2017)
  14. Grande sità termałi d'Europa (2021)
  15. Cołonie de ła benevołensa (2021)

bandiera Bełize[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de'l Belize.
  1. Rede de łe reserve de ła bariera corałina de'l Belize (1996)

Benin[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de'l Benin.
  1. Pałasi reałi de Abomey (1985)
  2. Complesso (W-Arly-)Pendjari (2017)

Biełorùsia[canbia | canbia el còdaxe]

El Casteło de Njasviž, rezidensa de ła fameja Radziwiłł, Biełorusia
Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de ła Biełorusia.
  1. Parco Nasionałe Bielaviežskaja pušča/Foresta de Białowieża (1979-1992-2014)
  2. Conpleso de'l Casteło de Mir (2000)
  3. Arco geodetico de Struve (2005)
  4. Conpleso culturałe, rezidensiałe e architetònego de ła fameja Radziwiłł a Njasviž (2005)

Birmània[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de ła Birmania.
  1. Antighe sità Pyu (2014)
  2. Bagan (2019)

bandiera Bołìvia[canbia | canbia el còdaxe]

Monolito Ponce de Tiahuanaco, Bołivia
Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de ła Bołivia.
  1. Sità de Potosí (1987)
  2. Misioni jezuite dei Chiquitos (1990)
  3. Sità stòrega de Sucre (1991)
  4. Forte de Samaipata (1998)
  5. Parco nasionałe Noel Kempff Mercado (2000)
  6. Tiahuanaco: sentro spirituałe e połìtego de ła cultura Tiahuanaco (2000)
  7. Qhapaq Ñan, sistema stradałe andino (2014)

Bòsnia e Erzegòvina[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de ła Boznia ed Erzegovina.
  1. L'area de'l vecio ponte e el sentro de ła sità de Mostar (2005)
  2. El Ponte de Mehmed Paša Sokolović a Višegrad (2007)
  3. Simiteri de tonbe medievałe stećci (2016)
  4. Antighi boschi de fagheri primordiałi dei Carpasi e di altre rejon d'Europa (2021)

Botsuana[canbia | canbia el còdaxe]

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Patrimoni de l'umanità de'l Botswana.
  1. Tsodilo (2001)
  2. Delta de l'Okavango (2014)

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. (EN) World Heritage ListWHC.UNESCO.Org. entrada il 3 dicembre 2017.

Varda anca[canbia | canbia el còdaxe]

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Łista_dei_patrimoni_de_l%27umanità&oldid=1111658"