Zordan (fiume)

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.


Infobox de Zeografia fìzegaZordan
(he) נְהַר הַיַרְדֵּן
(he) נהר הירדן Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteFiume Cànbia el vałor in Wikidata
Scumìsio
ContinenteÀzia Cànbia el vałor in Wikidata
Nasion rivarescaZordània, Pałestina, Lìbano, Israełe e Sìria Cànbia el vałor in Wikidata
Pozisionalture del Golan (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Finałe
Cuota finałe−416 m Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon aministrativa Israełe Cànbia el vałor in Wikidata
PozisionMar Morto Cànbia el vałor in Wikidata

Map


31°45′41.04″N 35°33′29.88″E / 31.7614°N 35.5583°E31.7614; 35.5583
Afluente
37
Dati e sifre
Altitùdene2 814 m
−416 m Cànbia el vałor in Wikidata
Mezura252 (longhesa) km
Superfise conca idrogràfega18 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata





















































El Zordan (in ebraego נהר הירדן: Nehar haYarden, in arabo: نهر الأردن‎, Nahr al-Urdun) el ze on fiume de l'Azia osidentałe che banja Israel, Libano, Cisgordanja, Siria e Zordània. Par i Cristiani el ze on fiume tanto inportante parchè live ze sta batezà Jezù, invese par i Ebrei ze dove el sucesor de Mozè, o sipia Jozuè el ga portà el popoło ebraego a ła Tera Promesa. El vien mesonà tante volte inte l'Antigo Testamento e intel Nòvo Testamento e par cheło el ze ojeto de traguardo de numerozi pełegrinaji.

Percorso[canbia | canbia el còdaxe]

El corso de vałe

El Zordan el nase intel Monte Hermon (2700 m) in Israel al confin co el Libano e ła Siria, el ze longo 320 Km e sultio dopo ła sorjente el łasa el Libano par scorere verso el meridion e senjar el confin tra Israel e Cisgordanja, a ovest, e Siria e Zordània, a est. E Nase da na congiunsion de fiumi Hasbani, Banyas e Dan.

El riva al Lago de Tiberiade (o de Genezareth, biblego Mar de Gałiłea) el sfocia intel Mar Morto a 397 m sirca soto el liveło del mare, pasando ła vałada Gohr, scorendo inte ła fosa tetonega cołegàbiłe al sistema de fose de l'Africa orientałe.

Afluenti[canbia | canbia el còdaxe]

El Zordan el ciapa tanti afluenti che anca no ghe porta on costante contibusion de acua intel coso de l'an: de fato cuazi tuti suti de istà parchè i atraversa na rejon caraterizà da on clima che tende a esare suto. El fiume Yarmuk el ze el so pì inportante afluente.

Portada de l'acua[canbia | canbia el còdaxe]

Ła so portada de l'acua ła ze tanto całà inte i ani de deso, par colpa del sfrutamento de łe acue (sue e del Yarmuk). De mèdia el porta a ła foce del Mar Morto manco de 30 metri cubi al secondo, co inpienade che, oncora, łe pol superar i 300 metri cubi al secondo. Sta drastega diminusion ła ga zà scomisià a gaver coseguense intel Mar Morto, cuesto da tanti ani se parla de on cołegamento co el Mar Roso, che połaria portar a na beła contribusion a ła produsion de energia ełetrega par Israel e Zordània.

Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Zordan_(fiume)&oldid=1165756"