Zilog z80

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Va a: navigasion, serca
Sto articolo 'l 'é scrito in veronexe

El Zilog Z80 l'è en microprocesòr a 8-bit, progetà e prodoto da Zilog da el 1976 fin al dì de ancò. El Z80 l'ha trovà en gran utiliço nei primi anni '80 en la progetaçiôn de élaboratori da tàolo e sistemi par l'ìndustria. El Z80 l'è una de le piasè conosùe CPU de tuti i tèmpi.

Ànca se Zilog la proà de méter en produçiôn procesòri Z80 a 16-bit (Zilog Z800, Z8000) e 32-bit (Z80000), la concorença de àltre società l'è stà piasè forte e avansà: i procesòri dé la sèrie Z80 a 16 e 32 bit no i ha mai catà én gran mercà, parché i è arivè màsa én ritardo.

Storia[canbia | canbia sorxente]

El Z80 l'è nàto en el lùio de el 1976 par opera del'ingegnèr Federico Faggin che, dopo aver laorà en la Intel par la progetaçiôn de el procesòr 8080, el làsia la società par vèršer da par lu la Zilog. El Z80 l'è sta progetà par avérghe na compatibilità bìnaria col sô fradél (L'Intel 8080) così che la gràn parte de el codice 8080 (par piasè el sistèma operativo CP/M) el podéa èser fato nàr en el Z80 sènsa modificàr gnente.

El Z80 l'éra òto volte mèjo de el 8080:

  • El g'ha na ròsa de istruçiòni (instruction set) piasé avançà, la podéa usàr dù nôi regìstri indice IX e IY.
  • Dù sèrie de regìstri separé che i podéa èser scambiè veloci, par miglioràr el tempo de risposta de le interuçiôni (interrupt).
  • Istruçiôni de môer el blòco (block move), blòca I/O (block input/output) e byte search.
  • Istruçiôni de manipolaçiôn a livèl de bit.
  • En contatôr integrà par el rinfresco de la DRAM, sensa de lù bisognarìa šontàrghe piasè circuiterìa à la scheda de l'élaborator.
  • El voléa na singola fônte de corènte a 5 volt.
  • El g'avea bisogno de en nùmero de chip forèsti minòr par la generaçiôn de el clock e le interface vèrso la memoria e el I/O.
  • El g'avea en prèso gràn bàso.

En bréve el Z80 l'è diventà la piasè usà CPU de tuti i tempi, concuistàndo velocemente gran parte del mercà de el 8080. La prima verçiôn la g'avea na frecuença de 2,5 MHz, al dì de ancò ghè verçiôni (par uso industriàl) de el Z80 fìn a 20 MHz.

La ciàe del sucèso de el Z80, forse l'è stà en el controller DRAM integrà drénto la CPU. Funçiôn che permetéa de costruìr sistemi con mànco chip de supòrto. La concorrente MOS technology, produtrice del procesòr 6502 (usà en el Commodore 64) l'hà incluso sta importante funçiôn en el sô chip video, el VIC-II.

El Z80 en el mercà casalingo[canbia | canbia sorxente]

Ne i primi anni '80 el Z80 l'è stà usà én en mùcio de "home computer" come l'MSX, el TRS-80 de Radio-Shack i famošisimi Sinclair ZX80 el fradèl picenìn ZX81 e el ZX-Spectrum. L'è stà usà én en gràn nùmero de elaboratori CP/M de sotto-marca (ma ànca én el prìmo elaboratòr portatile, l'Osborne-1), i sistèmi CP/M i era molto usé all'epoca, en pôcô come i sistemi Windows al dì de ancò. En mèšo i ani 80 el Z80 l'è sta usà come procesòr standard par i élaboratori de la sèrie MSX. Piasè avanti el Z80 el sarà usà drénto le console par video-šughi "Sega Master System" e "Sega Game Gear".

Curiosità, Cloni del blòco Soviètico[canbia | canbia sorxente]

El sucèso de el Z80 l'avéa varcà ànca i confìni de l'Unione Soviètica, ndoe se podéa catàr varie copie de el Z80, come el U880 (en clone de el Z80 usà en la Germania Est), el КP1858ВМ1 (n'altro clone, usà en l'URSS) o i HC85, HC90, HC91, HC2000 fabriché en Romanìa.

Ligamenti foresti[canbia | canbia sorxente]

http://www.z80.info