Mariner 4

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infobox de voło spasiałe Mariner 4
Cànbia el vałor in Wikidata
Tipo de misionmision spasiałe e sonda spasiałe Cànbia el vałor in Wikidata
Operador   Jet Propulsion Laboratory Cànbia el vałor in Wikidata
NSSDCA ID1964-077A Cànbia el vałor in Wikidata
Núm. SATCAT00938 Cànbia el vałor in Wikidata
Ligo webWeb oficial Cànbia el vałor in Wikidata
Durada de ła mision3 ani, 22 dì, 6 ore, 32 minuti e 24 secondi Cànbia el vałor in Wikidata
Distansa viajada112 000 000 km Cànbia el vałor in Wikidata
Propietà de ła nave
Masa
260,8 kg Cànbia el vałor in Wikidata
Inici de la mision
Lansamento spasiałe
Data28 de novenbre del 1964
LlocCape Canaveral Launch Complex 12 (en) Traduzi, Stasion de Forsa Spasiałe de Cape Canaveral Cànbia el vałor in Wikidata
Veìcuło de lansamentoAtlas-Agena D (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Fin de ła mision
Últemo contato21 de disenbre del 1967 Cànbia el vałor in Wikidata

Mariner 5 (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata



















































Mariner 4 (indicada in leteratura anca cofà Mariner-Mars 1964 e cofà Mariner C inte ła so faze de desviłupo[1]) ła ze stada na sonda spasiałe statunitense in memòria de l'esplorasion de Marte, ła prima a rivar co bon èzito inte el pianeta inte el 1965[2].

Zemeła de ła Mariner 3, ła zera stada lansada inte el 28 de novenbre del 1964, a łe 14:22:01 UTC, da ła strutura de lanso de ła Cape Canaveral Air Force Station, drento de un razo Atlas/Agena D.[3], e ła ghea da suito colzesto-sù łe prime imàzeni arente de ła superfise marsiana inte el ndar del sorvoło del pianeta.

La mision ła ze costada conplesivamente inte i studi, inbastimento, materiałi, enerzia, 83,2 miłioni de dòłari[4]. Ła Mariner 4 ła zera rivada so Marte el 15 de lujo del 1965. Sirca 42 minuti prima del màsimo arentamento, ła zera stada ativada ła fotocàmara de ecuipajo, ła cuała ła ghea fato in 25 minuti 21 imàzeni del pianeta. Drioman, el spostamento inponesto da ła trajetoria percoresta al veìculo ła ghea portà Marte fora dal so canpo vizivo. El màsimo arentamento el ghe zera sta a łe 01:00:58 UTC e ła corispondeva a na distansa de 13201 km

.[5] Sirca na ora dopo e par i seventi 54 minuti, la sonda ła ghea tranzità de drio el pianeta in confronto a ła Tera in faze de conjunsion; sto momento el ze sta donca desfrutà par sondar co onde ràdio el spesore de l'atmosfera marsiana e mezurar co precizion el rajo del pianeta.[6]

Ła ga catà un mondo inpienio de crateri co na atmosfera racuanto pì sotiła de cuanto se se spetase; da sto primo ezame racuanti siensiai i ghea concludesto che Marte el fuse un mondo "morto", dal ponto de vista sia zeołòzego sia biołòzego[7]. Pròpio el bon èzito de ła mision el ghea determinà, inte el mèdio perìodo, na signifegativa redusion inte el programa de esplorasion del pianeta[8].

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. Jet Propulsion Laboratory, op. cit., p. I-2 , 1963.
  2. (EN) Mariner 4, National Space Science Data Center (NSSDC), NASA. entrada il 7 aprile 2011.
  3. JPL, op. cit., pp. 4-6 , 1966.
  4. (EN) Mariner 4, National Space Science Data Center (NSSDC), NASA. entrada il 7 aprile 2011.
  5. JPL, op. cit., pp. 10-12 , 1966.
  6. JPL, op. cit., pp. 150-151 , 1967.
  7. Markley, Robert, op. cit., pp. 233-235 , 2005.
  8. Markley, Robert, op. cit., p. 235 , 2005.


Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Mariner_4&oldid=1079615"