Salta al contegnùo

Dominion

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotaula d'organitzacióDominion
Istoria
Renpiasà dareame Commonwealth Cànbia el vałor in Wikidata





















































El dominion[1] el zera un tèrmano che el dezignava racuanti teritori de l'Inpero britànego che, prima del 1948[2], i godeva de na semi-autonomia pułìtega e che de sevente i ze divegnesti menbri indipendenti del Commonwealth. Intrà i Stati andove che ła ze sta aplicada sta definision se połe recordar de ła Cànada, l'Austràlia, ła Nova Zełanda, Teranova, l'Union Sudafricana e el Stato Lìbaro de Irlanda; el tèrmano el ze sta doparà anca dopo del 1948 par racuante ex cołònie che łe ghea mantegnesto, dopo de l'indipendensa, el monarca britànego cofà cao de Stato.

Termenołozia[canbia | canbia el còdaxe]

El dòparo de ła paroła dominion, el vegnea doparà par denomenar i teritori de oltremare britàneghi inte el XVII secoło. Ufisalmente parò el ze sta conferio a ła Cołònia de ła Virginia, inte el 1660 e a ła Nova Inghiltera inte el 1686. Sti dominion no i gaveva un status paragonàbiłe a cueło figuràbiłe co ła dòpara moderna del tèrmano. El primo che el ze sta denomenà in sto senso el ze sta el Cànada.

La confarensa inperiałe del 1907 ła ghea stabiłio che el Cànada e l'Austràlia łe fuse denomenae cofà dominion al posto che cofà Cołònie[3], seguie da ła Nova Zełanda e Teranova inte l'isteso an e dal Sudàfrica inte el 1910 e dal Stato Lìbaro de Irlanda inte el 1922.

La Declarasion Balfour del 1926 e el Statuto de Westminster del 1931 łe ghea reconosesto sti teritori cofà "Comunità autònome de l'Inpero britànego", stabiłindo che i vegnese considerai cofà conpagni al Regno Unio, rendéndołi prinsipalmente menbri del Commonwealth. Dopo de ła seconda guera mondiałe, el declin del cołoniałismo britànego el ghea portà i dominion a vegner marcai cofà reami del Commonwealth, e ła dòpara del tèrmano ła ghea tacà cascar ireversibilmente.

Lista de Dominion[canbia | canbia el còdaxe]

Stato Scumìsio Fin
Canada
Cànada || 1867 ||  1953 
Australia
 Austràlia|| 1901 || 1953 
Nuova Zelanda
 Nova Zełanda|| 1907 || 1953 
Teranova
 Teranova|| 1907|| 1949 
Sudafrica
 Sudàfrica|| 1910 || 1953 
Irlanda
 Stato Lìbaro Irlandeze (1922–37)
Irlanda Irlanda (Eire) (1937–49)[4]|| 1922|| 1949
India
 India|| 1947 || 1950 
Pakistan
Pakistan|| 1947 || 1956 
Sri Lanka
 Ceylon|| 1948 || 1972 

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. Merriam Webster's Online Dictionary (based on Collegiate vol., 11th ed.) 2006. Springfield, MA: Merriam-Webster, Inc.
  2. Norman Hillmer, Commonwealth, a cura di Canadian Encyclopedia, Toronto, Canadian Encyclopedia, 2001.
    «... the Dominions (a term applied to Canada in 1867 and used from 1907 to 1948 to describe the empire's other self-governing members)».
  3. Roberts, J.M.; The Penguin History of the World; Penguin Books; London; 1995; p. 777; ISBN 0-14-015495-7
  4. Stato Lìbaro Irlandeze el se ciamava Éire en irlandeze o Irlanda in ingleze inte el 1937. Intrà el 1937 e 1949, el goerno britànego el se ghea rifario al Dominionn cofà "Eire".


Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]



Controło de autoritàNDL (ENJA00574886
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Dominion&oldid=1088114"