Nadine Gordimer

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.

Nadine Gordimer (Johannesburg, 20 noenbre 1923) xe na [[scritora |scritora]] [[Sud Africa |sudafricana]], autora de romanzi e sazi, vincedora del Booker Prize inte el 1974 e del Premio Nobel par la leteradura inte el 1991. Inte el zenaro 2007 ghe vien assignà el Premio Grinzane Cavour par la Letura.

Nadine Gordimer a la fiera del libro de Göteborg (2010)

Biografia[canbia | canbia el còdaxe]

La nasse a Springs, centro minerario inte l'area urbana a est de Johannesburg (East Rand) inte la provincia del Gauteng, da Isidore a Nan Gordimer. I so zenidori i xe intranbi imigrai zudii: el pare el se giera trasferìo in Sud Africa da la Letonia, la mare da Londra. Uncuò la vive a Johannesburg.

Durante la so zoventù la riceve na educazion de stampo catolego, la mare a la spenze fin da chiea a lezar e a intaressarse al mondo che el la circonda: la scuminzia cussita a descoverzar el rassismo del qual la xe inpregnada la società inte la qual ela la vive. La se iscrive a l'Università de Witwatersrand onde che che la seve i corsi del primo ano, ma la destaca i studi senza diplomarse; qua la toca co man le bariere esistenti intra i zoveni studenti bianchi e i mori anca inte l'istruzion universitaria. Inte sti ani la intra in contato co l'African National Congress e la scuminzia la so lota contra la descrimenazion rassial.

Inte i ani '60 E '70 la insigna inte algune università dei Stati Unii. La se bate parché el Sudàfrica el riesamenasse e el ritratasse le pluridiesenal pułìtega de Apartheid. Tante de le so opare le fronta la question de le tension morai e psicoloseche dovue a la segregazion rassial in ato inte la so patria. La so prima publicazion la xe un breve conto par tosatei, The Quest for Seen Gold, rivà fora sul Children's Sunday Express inte el 1937. La so prima chiolta, Face to Face (Fazza a fazza), la xe stà publicà inte el 1949. El primo romanzo The Lying Days, el xe stà publicà inte el 1953.

Bibliografia[canbia | canbia el còdaxe]

Romanzi[canbia | canbia el còdaxe]

  • The Lying Days (I dì de le busie), 1953
  • A World of Strangers (Un mondo di foresti), 1958
  • Occasion for Loving (Ocasione de amor), 1963
  • The Late Bourgeois World (El mondo tardoborghese), 1966
  • A Guest of Honour (Un ospite de onor), 1970, vincidor del James Tait Black Memorial Prize
  • The Conservationist (El conservador), 1974, vincidore del Booker Prize
  • Burger's Daughter (La fiola de Burger), 1979
  • July's People (Zente de Lugio), 1981
  • A Sport of Nature (Na forza de la natura), 1987
  • My Son's Story (Storia de me fiol), 1990
  • None to Accompany Me (Nissuni che me conpagna), 1994
  • The House Gun (Na arma in casa), 1998
  • The Pickup (El Pico), 2001
  • Get a Life, 2005

Rancurae de conte[canbia | canbia el còdaxe]

  • Face to Face (Fazza a fazza) (1949)
  • Town and Country Lovers
  • The Soft Voice of the Serpent (La vose soave del sarpente) (1952)
  • Six feet of the Country (1956)
  • Not for Publication (1965)
  • Livingstone's Companions (I conpagni de Livingstone) (1970)
  • Selected Stories (1975)
  • No Place Like: Selected Stories (1978)
  • A Soldier's Embrace (1980)
  • Something Out There (Qualcossa là fora) (1984)
  • Correspondence Course and other Stories (1984)
  • The Moment Before the Gun Went Off (1988)
  • Jump: And Other Stories (El salto) (1991)
  • Why Haven't You Written: Selected Stories 1950-1972 (1992)
  • Loot: And Other Stories (2003)

Teatro[canbia | canbia el còdaxe]

  • The First Circle (1949) pub. in Six One-Act Plays

Savi[canbia | canbia el còdaxe]

  • The Essential Gesture (1988)
  • The Black Interpreters (1973)
  • Writing and Being (Scriva e Essar) (1995)

Altre opare[canbia | canbia el còdaxe]

  • On the Mines (1973)
  • Lifetimes Under Apartheid (1986)


Controło de autoritàVIAF (EN86692340 · ISNI (EN0000 0001 2386 1354 · El vałore CFIV011418 de SBN no el xe mija bon. · Europeana agent/base/61753 · LCCN (ENn80037754 · GND (DE118718169 · BNF (FRcb119054187 (data) · BNE (ESXX1069267 (data) · NLA (EN36244936 · NDL (ENJA00441313 · WorldCat Identities (ENn80-037754


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Nadine_Gordimer&oldid=1157643"