Sciùs
Al sciùs o anca sciòs el é an molusco gasteropode terestre che el se porta drio la conchiglia come caséta par difénderse da pericoli. No se deve confonder co lo slecànč o la liméga che el ze de la stesa fameia, ma queste no le ha la conchiglia.
L' é de color griso o tira drìo al maròn, le lonc 6–8 cm; al a doi cornét su la testa dove che el a i oči e altre doi tentacòi par sentìr dove che i và; tra sti doi tentacoli se trova la boca co na speče de lengua piena de dent.
Esiste anca la variante de la scioséla che ghe someia inte la forma, ma la é pì pičenina, de color pì čaro, bianc quasi trasparént e co la caséta de un bel color giàl contornà de nero.
Dove se el càta
[canbia | canbia el còdaxe]Te i pol véderli de matina o ala sera, dopo na piova che i vien fòra da sot le siése o inte i prà, parché lori i a bisonċ de terén umido e no i vive tanto col sek e no i pol star tanto tenpo sot al sol. Spés te l cata inte l'ort, parché i va in serca de mañàr. Sti quà i é manco voraci dei so "fradéi" slecànč, ma i pol far dani anca questi. Co i se move, pian pianét (circa 6/8 metri a l'ora), i lasa drio de lori na strìka de sbausa color bianc che col sol la slùsega, basta seguir la tracia e te i cata.
Co el é inverno al se sconde e el se ritira dentro la so caséta e al forma an vero e proprio portòn dur, čamà "kàpa" par seràrse dentro spetando la bona stajòn.
Altri nomi
[canbia | canbia el còdaxe]- Venesia: bòvoło, s·cióxo/s·ciuxi
- Verona: bogòn
- Vicensa: corgnòlo, s·cióxo/s·ciuxi
- Padoa: capàro, s·cióxo/s·ciuxi
- alt Trevixàn: sčiós, , s·cióxo/s·ciuxi
Controło de autorità | NDL (EN, JA) 00565157 |
---|