Capuso

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Brassica oleracea var. capitata
Càvorlo capuso
Capuso
Vałori nutrisionałi par 100 g
Enerzia25 kcal (103 kJ)
Proteine1.28 g
Carboidrai5.8 g
 • Fibre2.5 g
 • Sùcari3.2 g
Grasi0.1 g
Tiamina (Vit. B1)0.061 mg
Riboflavina (Vit. B2)0.040 mg
Niasina (Vit. B3)0.234 mg
Àsido pantotènego (Vit. B5)0.212 mg
Vitamina B60.124 mg
Vitamina K76 μg
Càlcio40 mg
Fero0.47 mg
Fòsforo26 mg
Magnèzio12 mg
Manganezo0.16 mg
Potàsio170 mg
Sòdio18 mg
Zinco0.18 mg


El capuso o anca càvorlo capuso el ze on cultivar bienałe simiłare al càvorlo verza de ła spece Brassica oleracea partegnente al grupo de łe capitata.[1]

El ga ła caratarìstega de ver łe foje esteriori lise, cóncave e sarae, che i sar łe foje pì zóvani in manjiera da formar na bała conpata ciamada "bała" o "capuso".

Varietà[canbia | canbia el còdaxe]

In baze a ła època de madurasion, se ghe połe ver varietà primaveriłi, estivo-autunałi o invernałi; le primaverłi łe se połe definir bonorive, le invernali tardive.

Intrà le varietà primaverili se połe recordar el "Core de bue" e l'"Expert stra-bonorivo", intrà le estivo-autunałi el "Marcà de Copenaghen" e el Green boy, intrà le invernali el "Bianco ołandezo tardivo" e el Brunswick.

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. (EN) Brassica oleracea L.Plants of the World Online, Royal Botanic Gardens, Kew. entrada il 28 febbraio 2021.

Bibliografia[canbia | canbia el còdaxe]


Voze corełae[canbia | canbia el còdaxe]

Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Capuso&oldid=1110484"