Utensa:Fierodelveneto/Riforma de ła scritura Veneta en vec.wiki

Stato:
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
TESTO DE ŁA RIFORMA PAR NA SCRITURA VENETA UNIFEGADA N'TE ŁE DIFARENSE, DEMOCRADEGA E VERTA
Ogni toco de sto testo el poƚe esare discutesto democradegamente n'te ła discusion de sta pajina

Ponti de ła riforma:[canbia | canbia el còdaxe]

Cuà xé scrito i ponti che vien tocai da ła riforma: - Letare unifegae - Manjiere par lexarle
  1. Letara Ł: Come unega ƚetara tajada. La Ł ła połe esare lexesta in manjiere difarenti: Scrivesta: Cavało ła połe esare lexesta: 1. Cavalo - 2. Cavaeo - 3. Cavao - 4. Caval
  2. Letara X: Standar par indegare cheƚa letara che ƚa njien pronunçada come na "'Z'" e en algune xone "Đ". La poƚe esare lexesta: 1. "Lezare" - 2. "Ledare"
  3. Letara Ç: Standar par indegare letara che S che ƚa deriva da na C: "Speçiałe" che ƚa poƚe esar lexesta: 1. "Speciale" - 2. "Spesale"
  4. Letara Q: Sostituia intieramente da ƚa letara C.
  5. Paroƚe come Ris-cio, fis-cio andove ƚa C ƚa njien lexesta: Proporia che vegnese doparà el tratin tipego de ƚe lengue neoƚatine.

Come aplegarla co suçeso:[canbia | canbia el còdaxe]

Cuà xé scrito come intendo che ła riforma ła posa ver suçeso: - Parché? - Come?
  1. Sostitusion de ƚe letare conponeste n'te ƚa tastiera Veneta Wikipedia!
  • Scanbiare ƚa "ƚ" de (L+H) co ł, e xontarghe ƚa Ł granda.
  • La ç xà ƚa garia da esarghe in tute ƚe tastiere fixeghe: Bixogna xontarghe co on codaxe ƚa Ç granda.

Articoƚi[canbia | canbia el còdaxe]

Determinadivo[canbia | canbia el còdaxe]

mascołin femenin
singołare el, l', ło ła, l'
plurałe i łe

Indeterminadivo[canbia | canbia el còdaxe]

mascołin femenin
singołare un, on, n' na, n'
plurałe / /

Partidivo[canbia | canbia el còdaxe]

mascołin femenin
singołare de l',del de ła
plurałe dei de łe

Ajetivi[canbia | canbia el còdaxe]

El xenaro e el numaro[canbia | canbia el còdaxe]

Che'l finise in A

Singołare Plurałe
Mascułin -a -i
Femenin -a -e

Che'l finise in E

Singołare Plurałe
Mascułin -e -i
Fememnin -e -i


Che'l finise in O

Singołare Plurałe
Mascułin -o -e, -i
Femenin -a -e


Prepoxision[canbia | canbia el còdaxe]

el la i łe
De del de ła dei de łe
a al a ła ai a łe
da dal da ła dai da łe
in in'tel in'te ła in'tei in'te łe
co col co ła coi / cołi co łe
so sol /sul so ła soi /sui so łe
par par el/pa'l/pal par ła /pa'ła pai /par i par łe/pałe
intrà intrà el intrà ła intrà i intrà łe



Alfabeto Veneto[canbia | canbia el còdaxe]

scritura a b c ç d e f g h i j l ł m n o p r s t u v x
pronunça /a/ /b/ /k/ - /ʧ/ /s/ - /ʧ/ /d/ /e/ o /ɛ/ /f/ /g/ -- /i/ dʒ/ - /i/ - /j/ /l/ /e/ - /ˈ/ - /l/ /m/ /n/ /o/ /p/ /r/ /s/ - /ʦ/ t - /ʧ/ /u/ - /w/ /v/ /z/ - /ð̞/

Lista de ƚe paroƚe/fraxe che ƚe se xé drio perdare in Veneto[canbia | canbia el còdaxe]

in costrusion Risposta@Davy1509]

Risposta@Vajotwo]
Risposta@Sinucep]
Risposta@Ciaurlec]
Ve consejo de darghe na ociada a sta parte cuà

Te me devi dare ...ƚa so forma justa in Veneto ƚa xé... Te me ghè da dare.

  • Antrìga = Ortica
  • Arenare = Circondare
  • Aventario = Inventario
  • Anda = Andatura, portamento
  • Acuaroƚo = Acquario / Acquatico
  • Bànpa /Vanpa = Fiamma
  • Bàlbo = Balbuziente
  • Baƚansa = Bilancia
  • Bastansa = (IT) Abbastanza
  • Barufare= Litigare
  • Bexegare = Frugare, Cercare
  • Bonbana = Abbondanza
  • Brovente - Broénte = Bollente
  • Broare = Scottare
  • Bolse = Tosse
  • Bolsegare = Tossire
  • Bruscare = Potare
  • Brusca = Spazzola
  • Bruschin = Spazzolino
  • Bruschin da denti = Spazzolino da denti
  • 1.Bajoco / 2.Mona= 1.Stupido / 2. Monos = Scimmia.. Stupido in quanto sembri mentalmente una scimmia.
  • Caìn /Cavin = Catino
  • Canevaro / Cantiero = Cantiere
  • Caneva = Cantina
  • Chive= Qui, Qua
  • Costumare - Costumarse = (IT) Abituare / Abituarsi / Solere - (ES) Acostumbrar / Acostumbrarse
  • Cade = v.dif (IT) bisogna, conviene, necessario ex:"No cade mija che te vaga ƚà.. 'Se te vui farlo, cade che te fasa cusì..'
  • Cagnare / Tore in jiro = (IT) Prendere in giro, sfo*tere
  • Cuareƚo= Mattone
  • Canevasa= strofinaccio
  • Calsina= Calce
  • Dadìo" = Ottimamente
  • Daspò / Dapò"= Da quando (da po che)
  • Debòto" = Tra poco
  • Deóndi / De ondi" = Distante (Va de ondi)
  • Dexbòn / Debòn= Davvero / Seriamente
  • desfantare= Sciogliere
  • Faveƚare= Parlare (Trevixo orientaƚe, Venesia Juƚia, Istrioto, Dalmato)
  • Funaraƚe/Funeraƚe = (IT) funerale
  • Faƚare = Sbagliare
  • Faƚivare / Nevegare= Nevicare
  • Forbire / Forbirse (Netarse fondamente) = (IT) Pulirsi profondamente
  • gajàrdo= abbondante
  • Grataroła"= Grattugia
  • gaƚàn =. nastro
  • gaƚàni = crostoli,
  • gaƚera = prigione, spietato, birbante
  • Gheba = Gabbia
  • Live = Lì, Là
  • Lagremare / Lagrema = (IT) Lacrimare / Lacrima
  • Lanpro = Chiaro
  • Lanpresa=Chiarezza
  • maseneta=Granchio
  • Masa = (IT) Troppo
  • maroele=Emorroidi
  • maridaùro=Matrimonio
  • Maridarse=Sposarsi
  • marchexa /marchexe=Mestruazione /Mestruazioni
  • Marangon=Falegname
  • Maràntega= vecchia, non in forma
  • Maldìo / Maƚedìo / Maldixesto / Maldixuo = Maledetto
  • Lomè= Solamente / Soltanto
  • Ne = (IT) Ci (Te ne ghè da dare ƚa roba) - (Te ce ghè da dare ƚa roba)
  • Netare / Netarse = Pulirsi
  • Onbrìa = Ombra (L'albaro el fa onbria)
  • Paciara=Pozzanghera
  • Paciàre= Rumore di saliva
  • Paciaràre= Pestare fango
  • Paltàn= Fango
  • Papùsa /Savàte= Ciabatta
  • Pergoƚo = Terrazzo (Anca in Itaƚian ghe xé ƚa paroƚa: 'Pergolo', ma ƚa se rifarise a on: Terrazzo dal quale si parla).
  • Raxirse = irritarsi
  • Ràdego = Alterco
  • Raxentare / Raxentarse = (IT) Riscacquare / Riscacquarsi
  • Sbeletàre= Truccarsi (sbeƚeto=Trucco)
  • stravisiare / ingoxare = Ingozzarsi / Gozzovigliare
  • strica / stringa = striscia, linea
  • strenxare = stringere
  • strejare = rimproverare/ strisciare
  • strisare = strisciare
  • streja = fila di persone o cose
  • stropoƚo = tappo
  • sanca = sinistra
  • stufare = stancarestrìarie
  • supiare = soffiare
  • striarie = Stregonerie
  • Strìa=Sfiga
  • sorbire = subire
  • Sbajare= Sbagliare, Abbaiare
  • Streviare / Straviarse = Distrarre, distogliere (si)
  • sasinare = rovinare / assassinare
  • sasin = assassino
  • sofrire = sopportare
  • Someja= Foto
  • Somejarse = 1. Fotografarsi 2. Sembrare la fotografia di qualcun'altro (Assomigliarsi)
  • Somexo= Esempio
  • Strenja = Sfiga
  • travinàre - traxbordare = traboccare
  • Ustàre= Puzzare, (Qualcosa che maleodora)
  • Visineƚo= Piccolo tornado (in xenare i ghe xé in primavera), Vortice (anca Vortaxe)
  • Veƚorio = (IT) Veglia Funebre
  • Xena= Ascella
  • Xengare= Viziare
  • Xaoƚare = In jiro de macacon,
  • Xoƚare = Variante de voƚare.

Difarense intrà Vèneto-Braxilegno e Vèneto[canbia | canbia el còdaxe]

Vèneto braxilegno - Vèneto

  • Potrer/potrero = Sarajo (recinto, recinzione).. el sipia cheło de ła caxa o el sipia anca cheło andove ghe xé i cavałi, łe vache eçe..
  • Cada/Ogni = Ogni o cada (arcaego)
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Utensa:Fierodelveneto/Riforma_de_ła_scritura_Veneta_en_vec.wiki&oldid=750681"