Tratà de Bruxel (1948)

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Tratà de Bruxelles



Modeło:Infobox de AvegnimentoTratà de Bruxel
Someja
Sortetratà internasionałe Cànbia el vałor in Wikidata
Data17 de marso del 1948 Cànbia el vałor in Wikidata
TemaUnione occidentale (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
PozisionRejon de Bruxel-Capitałe (Belzo) Cànbia el vałor in Wikidata
Łéngua de l'òpara o del nòmeinglezo Cànbia el vałor in Wikidata






















































El tratà de Bruxel jera on pato de autodifeza coletiva firmà da Regno Unio, Fransa, Belzo, Paezi Basi e Lusenburgo el 17 de marso 1948. Sto tratà el ze vegnesto modifega poco dopo dai Ati Internasionali firmai a Parize el 23 de otobre 1954, che le ga dato vita a l'Union Eoropea Osidentałe (UEO).

Premese[canbia | canbia el còdaxe]

Inte el 1948 ghe jera oncora tanto timore che i dizastri combinai da la Zermania nazista, i podese ndar vanti e, al contenpo, se vardava co sospeto a l'Union Soviètega. De conseguensa, se sentia l'ezijensa de stabilir on aleansa che prevedeva a la resiproca garansia de on ajudo pulitego e militare, e l'inpegno a fare na pulitega da adotar inte el cazo de n'agresion da parte de la Zermania o de calsiasi situasion che la minaciase la paze in Eoropa. El jera on tratà nasuo dal problema de la sicuresa inte i contronti de la Zermania, ma che in realtà, se riferiva a l'Union Soviètega. El tratà el ze nato co la divizion de l'Eoropa in do blochi jera na roba fatuale. L'Union Soviètega sercava de vere el comando so l'Eoropa orientale e l'Eoropa osidentale tentava de rifarse da la distrusion de la segonda guera mondiale. La rinasita de l'Eoropa osidentale moveva la voja de eoropeismo come projeto pulitego e economego.

Parea che l'intarese Statunitense inte i confronti de l'Eoropa osidentale, el fuse solo che de tipo economego, ghe jera la paura, che el Pian Marshall podese esar meso in crizi dal difondarse da l'influensa soviètega che la se jera drio inserir ben inte el Cominform (derivà da "Communist Information Bureau"). La paura inte i confronti de idee filosovietiche, la ghea fato volere ai Stati Eoropei che i Stati Unii no i volese solo vere on intarese economego, ma anca so la difeza, in maniera che l'Union Soviètega ghin rizultase inpauria e de conseguensa l'Eoropa saria restà in paze.

Contegnuo[canbia | canbia el còdaxe]

El 30 de agosto 1954 el parlamento franseze nol gavea asetà el tratà CED, che jera stà firmà inte el majo del 1952 da sie paezi de la CECA. In sto modo el projeto de la Comunità Eoropea de Difeza (CED) el ze stà meso in canton in manjiera definitiva. I ministri fransezi, britanisi e del Beneluz, i riconsiderava el tratà de Bruxel e i lo ga modifegà, in ocazion de l'Italia e de la Republica Federale Tedesca, co i acordi de Parize, ze stà dà vida a on Organizasion che el ciapava el nome de UEO. El elemento fondamentale del tratà de Bruxel, ze l'art.5, che el prevede la mutua asistensa de tuti i Stati membri in cazo de agresion inte i confronti de uno de sti qua in Eoropa, e cunsultasion in cazo de agresion inte un altro continente o in cazo de minasa da la Zermania. Jera anca prevedùa na cooperasion economega, sociale e culturale tra le nasion che partesipava.

Dopo l'aprovasion[canbia | canbia el còdaxe]

El presidente statunitense Truman, el gà apresà tanto sto tratà. El 24 de marso la delegasion USA la ga prezentà on memorandum che sostegnea l'idea de on pato de sicuresa par l'area nord atlantega (futuro Pato atlantego) andogve el "goerno statunitense el consideraria on ataco contro una de le potense del tratà de Bruxel come on ataco contro i Stati Unii, da afrontar da parte dei Stati Unii rispetando l'art. 51 de el Statuto de l'ONU che salvavardava el dirito dei membri de l'ONU a "l'autodifeza individuale o coletiva".

Evolusion de l'Union Eoropea[canbia | canbia el còdaxe]

Firma
In vigore
Tratai
1948
1948
Tratà de Borseła
1951
1952
Tratà de Parize
1954
1955
Tratà de Borseła modifegà
1957
1958
Tratai de Roma
1965
1967
Tratà de fuxion
1975
N/A
Fine Consejo Eoropeo
1985
1985
Acordo de Schengen
1986
1987
Ato ùgnoło eoropeo
1992
1993
Tratà de Maastricht
1997
1999
Tratà de Amsterdam
2001
2003
Tratà de Niza
2007
2009
Tratà de Lisbona
                         
Tre piłastri de l'Union eoropea:  
Comunità eoropee:  
Comunità eoropea de l'enerzia atòmega (EURATOM)
Comunidà eoropea del carbon e de l'asel (CECA) Tratà scadesto el 23 de lujo 2002 Union eoropea (UE)
    Comunità econòmega eoropea (CEE)
        Spasio Schengen   Comunità eoropea (CE)
    TREVI Zustisia e afari interiori (GAI)  
  Cooperasion zudisiaria e de połisia in matèria penałe (CGPP)
          Cooperasion pułìtega eoropea (CPE) Pułitega estera e de seguresa comun (PESC)
Istitusion no oncora funsionanti Union eoropea osidentałe (UEO)    
Sarada el 1º de lulio 2011  
                       
Controło de autoritàVIAF (EN9048167807299818130007 · GND (DE1282077864 · WorldCat Identities (EN9048167807299818130007
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Tratà_de_Bruxel_(1948)&oldid=1151859"