Difarense intrà łe version de "Małèzia"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p sostitusion
Targheta: Canbio faxesto co AWB
p sost, replaced: govern → goern, 'l → el , 'nte → inte , e'l → e el
Targheta: Canbio faxesto co AWB
Riga 12: Riga 12:
|capitaleAbitanti = 1.809.699
|capitaleAbitanti = 1.809.699
|capitaleAbitantiAnno = 2009
|capitaleAbitantiAnno = 2009
|governo = [[Monarchìa|Monarchia parlamentare federałe eletiva]]
|goerno = [[Monarchìa|Monarchia parlamentare federałe eletiva]]
|presidente = Abdullah al-Haj
|presidente = Abdullah al-Haj
|primoMinistro = [[Muhyiddin Yasin]]
|primoMinistro = [[Muhyiddin Yasin]]
Riga 48: Riga 48:
Ła '''Malèxia''' (en [[léngua malexe|malèxe]] ''Malaysia'', en [[cinexe|cinèxe senplificà]] ''马来西亚 Mǎláixīyà'', en [[cinexe|cinèxe tradisionałe]] ''馬來西亞 Mǎláixīyà'') ła xe un Stato federałe de ł'[[Axia]] sudorientałe.
Ła '''Malèxia''' (en [[léngua malexe|malèxe]] ''Malaysia'', en [[cinexe|cinèxe senplificà]] ''马来西亚 Mǎláixīyà'', en [[cinexe|cinèxe tradisionałe]] ''馬來西亞 Mǎláixīyà'') ła xe un Stato federałe de ł'[[Axia]] sudorientałe.


Ła xe divixa en do parti: ła Malèxia Osidentałe o Malèxia Penixułare (che conprende i stati Johor, Malacca, Selangor, Negeri Sembilan, Pahang, Kelantan, Terengganu, Perak, Kedah, Penang e Perlis, el Teritorio federałe de Kuala Lumpur e 'l Teritorio federałe de Putrajaya) e ła Malèxia Orientałe, che ła xe situà inte ła parte setentrionałe de ł'Ixola del [[Borneo]] (dove i ghe xe i stati de Sabah, Sarawak e ł'ixola de Labuan, che ła xe considerà un teritorio federałe).
Ła xe divixa en do parti: ła Malèxia Osidentałe o Malèxia Penixułare (che conprende i stati Johor, Malacca, Selangor, Negeri Sembilan, Pahang, Kelantan, Terengganu, Perak, Kedah, Penang e Perlis, el Teritorio federałe de Kuala Lumpur e el Teritorio federałe de Putrajaya) e ła Malèxia Orientałe, che ła xe situà inte ła parte setentrionałe de ł'Ixola del [[Borneo]] (dove i ghe xe i stati de Sabah, Sarawak e ł'ixola de Labuan, che ła xe considerà un teritorio federałe).
Ła confina a nord co ła [[Thailandia]] inte ła parte osidentałe e co ł'[[Indonexia]] e col [[Brunei]] inte ła parte orientałe.
Ła confina a nord co ła [[Thailandia]] inte ła parte osidentałe e co ł'[[Indonexia]] e col [[Brunei]] inte ła parte orientałe.


== Giografia ==
== Giografia ==
Ła Malèxia ła xe un paèxe de ł'Axia sudorientałe, situà apena parsora de ł'Equatore, costituio da do rejoni: ła Malèxia Penixułare (Semenanjung Malaysia) e ła Malèxia Orientałe (Malaysia Timur), che xe 'nte el nord de ł'ixola del [[Borneo]]. Ła Malèxia xe bagnata a est da el Streto de Malaca e a ovest dal Mar Cinèxe Meridionałe.
Ła Malèxia ła xe un paèxe de ł'Axia sudorientałe, situà apena parsora de ł'Equatore, costituio da do rejoni: ła Malèxia Penixułare (Semenanjung Malaysia) e ła Malèxia Orientałe (Malaysia Timur), che xe inte el nord de ł'ixola del [[Borneo]]. Ła Malèxia xe bagnata a est da el Streto de Malaca e a ovest dal Mar Cinèxe Meridionałe.


== Istòria ==
== Istòria ==
Inte el II secoło se formarono i primi regni indijeni. Inte el 1511 deventa na colonia portoghexe, poi na colonia olandexe e 'nte'l 1795 passa soto el dominio britanico. <br>
Inte el II secoło se formarono i primi regni indijeni. Inte el 1511 deventa na colonia portoghexe, poi na colonia olandexe e 'nte el 1795 passa soto el dominio britanico. <br>
Inte el 1957 deventa indipendente.
Inte el 1957 deventa indipendente.



Version de le 14:31, 10 avr 2021

Małèzia
Malaysia (ms)
ماليزيا (ar)
Malaysia (en)
Malaysia (id) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoNegaraku Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Bersekutu Bertambah Mutu»
«برسکوتو برتمبه موتو» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

3°46′49.84″N 102°18′51.7″E / 3.780511°N 102.314362°E3.780511; 102.314362Coordinae: 3°46′49.84″N 102°18′51.7″E / 3.780511°N 102.314362°E3.780511; 102.314362

ContinenteAxia

Capitałe  Kuala Lumpur (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe32 447 385 (2020) Cànbia el vałor in Wikidata
823 121 (2017)
Densità98,09 hab./km²
Zènaro
Eror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
left 15 652 000 (%48.2)16 999 500 (%52.4) Òmani
Demònemomałaizian, małaiziana, małaiziane, małaiyziani   Edit this at Wikidata
Idiomamaleze Cànbia el vałor in Wikidata
RełijonIslam Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita75,3 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0,157 (2015)
Putełi no scołarizai1 176 190 (2015) Cànbia el vałor in Wikidata
−87 107 (2014)
Zeografia
Parte deSud-est aziàtego Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea330 803 km²[2] Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Kinabalu (4 096 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Indian (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Organizasion pułìtega
Forma de goernomonarchia costitusionałe, monarchìa federałe, monarchìa ełetiva e Monarchìa parlamentar Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno de Małàizia Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de Małàzia Cànbia el vałor in Wikidata
Yang di-Pertuan Agong Cànbia el vałor in WikidataIbrahim Ismail (it) Traduzi (31 de zenaro del 2024) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo ministro de ła Małèzia Cànbia el vałor in WikidataAnwar Ibrahim (it) Traduzi (24 de novenbre del 2022) Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeCorte federałe de ła Malèzia Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

7.24/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe372 981 073 018 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA6 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,803[16] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[16] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedaringgit małaysian Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBank Negara Małàizia Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion2 %[17] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

46.2/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1MY Cànbia el vałor in Wikidata MYS[19] Cànbia el vałor in Wikidata 458[19] Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionMAL Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.my, مليسيا.
Prefiso tełefònego+60 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega

Sito webmalaysia.travel… Cànbia el vałor in Wikidata











Twitter: TourismMalaysia





































MusicBrainz: 305d19c7-c040-349c-8d5f-6ac75d2d2a09


Ła Malèxia (en malèxe Malaysia, en cinèxe senplificà 马来西亚 Mǎláixīyà, en cinèxe tradisionałe 馬來西亞 Mǎláixīyà) ła xe un Stato federałe de ł'Axia sudorientałe.

Ła xe divixa en do parti: ła Malèxia Osidentałe o Malèxia Penixułare (che conprende i stati Johor, Malacca, Selangor, Negeri Sembilan, Pahang, Kelantan, Terengganu, Perak, Kedah, Penang e Perlis, el Teritorio federałe de Kuala Lumpur e el Teritorio federałe de Putrajaya) e ła Malèxia Orientałe, che ła xe situà inte ła parte setentrionałe de ł'Ixola del Borneo (dove i ghe xe i stati de Sabah, Sarawak e ł'ixola de Labuan, che ła xe considerà un teritorio federałe).

Ła confina a nord co ła Thailandia inte ła parte osidentałe e co ł'Indonexia e col Brunei inte ła parte orientałe.

Giografia

Ła Malèxia ła xe un paèxe de ł'Axia sudorientałe, situà apena parsora de ł'Equatore, costituio da do rejoni: ła Malèxia Penixułare (Semenanjung Malaysia) e ła Malèxia Orientałe (Malaysia Timur), che xe inte el nord de ł'ixola del Borneo. Ła Malèxia xe bagnata a est da el Streto de Malaca e a ovest dal Mar Cinèxe Meridionałe.

Istòria

Inte el II secoło se formarono i primi regni indijeni. Inte el 1511 deventa na colonia portoghexe, poi na colonia olandexe e 'nte el 1795 passa soto el dominio britanico.
Inte el 1957 deventa indipendente.

Giografia połitega

El sistema polìtego de ła Malèxia ła xe na monarchia parlamentare federałe eletiva. El capo de stato xe el Yang di-Pertuan Agong, che attualmente xe Muhammad V di Kelantan.
Kuala Lumpur xe la cavedal. Altre grandi sità son George Town, Ipoh e Petaling Jaya.

Demografia

Ła popołasion xe formada de diverse etnie.

Ła rełijon de Stato ła xe ł'Islam. Altre rełijon son el budhismo, el cristianèximo, ł'induismo, el confucianèximo, el taoismo e la rełijon tradisionałe cinèxe.

Ła łéngua uficiałe ła xe el malèxe, che ła xe na łéngua austronexiana. Altre łéngue che xe parlàe son el cinèxe, el cantonexe, ł'hokkien, el tamil e ła łéngua iban del Borneo setentrionałe.

Varda anca





Controło de autoritàVIAF (EN128419926 · ISNI (EN0000 0001 2177 5970 · LCCN (ENn79022246 · GND (DE4037203-0 · BNF (FRcb11945050f (data) · BNE (ESXX452375 (data) · NLA (EN35323768 · NDL (ENJA00567491 · WorldCat Identities (ENn79-022246
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Małèzia&oldid=975825"