Difarense intrà łe version de "Fruter"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
VajotwoBot (discusion | contribusion)
p Robot: Sostitusion automatega (-[[File: +[[Imàjine:)
VajotwoBot (discusion | contribusion)
p Sostitusion varie
Riga 1: Riga 1:
{{Variansa|belumat}}
{{Variansa|belumat}}
[[Imàjine:Turm derPfarrkirche Hl Maria Himmelfahrt, Lana.JPG|miniatura|An pomer a [[Lana]], in [[Provincia autonoma de Bolxan|Sudtirol]]]]
[[Imàjine:Turm derPfarrkirche Hl Maria Himmelfahrt, Lana.JPG|miniatura|An pomer a [[Lana]], in [[Provincia autonoma de Bolxan|Sudtirol]]]]
Co la parola '''fruter''' se intende qualunque pianta da fruto mestega che la se svilupe sot forma de 'n [[žieson]] o de 'n [[albero (biologia)|albero]].
Co la parola '''fruter''' se intende qualunque pianta da fruto mestega che la se svilupe sot forma de 'n [[sieson]] o de 'n [[albero (biologia)|albero]].
Par estension, al ciapa al nome de fruter anca tut al teren dedicà essenžialmente a la coltivažion de alberi da fruto.
Par estension, al ciapa al nome de fruter anca tut al teren dedicà essensialmente a la coltivasion de alberi da fruto.


I fruter infin a žento ani indrio no i esistia cossì come che i intendon adess. La gran part de le piante le gnea meteste do deslonch de le pjantade de [[vit]], e le servia, dopo che par far fruta, anca par ralentar al vent al che podea farghe dan a le colture che ghe n'era te i [[let (agricoltura)|let]] e par parar le vit da la [[tenpesta]]. Gnea metest arent piante de diverse [[spece|specie]] in maniera da cener separade quele che le somejea, in modo da limitar le possibilità che le se passesse malatie le une co le altre. Te 'l stesso tenp gnea diferenžià anca le qualità inpjantade, in modo da facilitar la inpolinažion. La sielta de le nove qualità da inpjantar la gnea valutada su la base de le carateristiche climatiche de 'l posto, de le possibilità de vendita, de 'l teren a disposižion. Gnea vardà anca quale qualità che gnea polito ten quel posto. Par esenpio aonde che se vet che gnen polito i pon da la roseta, se pol inpjantar pon da 'l ruden, pon da 'l canada, pon delici, pon sanpagn, ferro rosso e pon da 'l fer, ma al è mejo evitar al delicio bianch, al pon Lupin e al pon Prussian.
I fruter infin a sento ani indrio no i esistia cossì come che i intendon adess. La gran part de le piante le gnea meteste do deslonch de le pjantade de [[vit]], e le servia, dopo che par far fruta, anca par ralentar al vent al che podea farghe dan a le colture che ghe n'era te i [[let (agricoltura)|let]] e par parar le vit da la [[tenpesta]]. Gnea metest arent piante de diverse [[spece|specie]] in maniera da cener separade quele che le somejea, in modo da limitar le possibilità che le se passesse malatie le une co le altre. Te 'l stesso tenp gnea diferensià anca le qualità inpjantade, in modo da facilitar la inpolinasion. La sielta de le nove qualità da inpjantar la gnea valutada su la base de le carateristiche climatiche de 'l posto, de le possibilità de vendita, de 'l teren a disposision. Gnea vardà anca quale qualità che gnea polito ten quel posto. Par esenpio aonde che se vet che gnen polito i pon da la roseta, se pol inpjantar pon da 'l ruden, pon da 'l canada, pon delici, pon sanpagn, ferro rosso e pon da 'l fer, ma al è mejo evitar al delicio bianch, al pon Lupin e al pon Prussian.
Le pjante le gnea arlevade in modo che le gnesse alte e grande parchè cossì le fea pì pon e restea al posto par poder far al fjen.
Le pjante le gnea arlevade in modo che le gnesse alte e grande parchè cossì le fea pì pon e restea al posto par poder far al fjen.


A 'l dì de incoi inveže i fruter i è estremamente specializadi e la tendenža la è quela de seležionar pjante pižole e svelte a scominžiar la produžion, in modo da render pì facili e svelte la žarpidura e la vendema e de diminuir al tenp durante al qual al fruter al representa solche na spesa. De solito se punta a er pì pjante che se pol par ogni etaro de teren, oltre che a 'n svilupo vegetatiu uniforme in modo da mecanizar tute le operažion che se pol. Le pjante nane le à poche radiss, sichè le gnen suportade da sostegni costituidi da pai e fiidefer e le gnen jutade te 'l assorbir le sostanže da 'l teren da an sistema de inrigažion artificial. Dopo an periodo de difusion de inpjanti a pjoa, dess se tende a far la inrigažion a goža, che la evita che le foje le se lesse co 'l calt e la permet de desfar [[concimi]] e [[medesine]] te l'aqua.
A 'l dì de incoi invese i fruter i è estremamente specializadi e la tendensa la è quela de selesionar pjante pisole e svelte a scominsiar la produsion, in modo da render pì facili e svelte la sarpidura e la vendema e de diminuir al tenp durante al qual al fruter al representa solche na spesa. De solito se punta a er pì pjante che se pol par ogni etaro de teren, oltre che a 'n svilupo vegetatiu uniforme in modo da mecanizar tute le operasion che se pol. Le pjante nane le à poche radiss, sichè le gnen suportade da sostegni costituidi da pai e fiidefer e le gnen jutade te 'l assorbir le sostanse da 'l teren da an sistema de inrigasion artificial. Dopo an periodo de difusion de inpjanti a pjoa, dess se tende a far la inrigasion a gosa, che la evita che le foje le se lesse co 'l calt e la permet de desfar [[concimi]] e [[medesine]] te l'aqua.


== Varda anca ==
== Varda anca ==

Version de le 08:12, 8 nov 2020


An pomer a Lana, in Sudtirol

Co la parola fruter se intende qualunque pianta da fruto mestega che la se svilupe sot forma de 'n sieson o de 'n albero. Par estension, al ciapa al nome de fruter anca tut al teren dedicà essensialmente a la coltivasion de alberi da fruto.

I fruter infin a sento ani indrio no i esistia cossì come che i intendon adess. La gran part de le piante le gnea meteste do deslonch de le pjantade de vit, e le servia, dopo che par far fruta, anca par ralentar al vent al che podea farghe dan a le colture che ghe n'era te i let e par parar le vit da la tenpesta. Gnea metest arent piante de diverse specie in maniera da cener separade quele che le somejea, in modo da limitar le possibilità che le se passesse malatie le une co le altre. Te 'l stesso tenp gnea diferensià anca le qualità inpjantade, in modo da facilitar la inpolinasion. La sielta de le nove qualità da inpjantar la gnea valutada su la base de le carateristiche climatiche de 'l posto, de le possibilità de vendita, de 'l teren a disposision. Gnea vardà anca quale qualità che gnea polito ten quel posto. Par esenpio aonde che se vet che gnen polito i pon da la roseta, se pol inpjantar pon da 'l ruden, pon da 'l canada, pon delici, pon sanpagn, ferro rosso e pon da 'l fer, ma al è mejo evitar al delicio bianch, al pon Lupin e al pon Prussian. Le pjante le gnea arlevade in modo che le gnesse alte e grande parchè cossì le fea pì pon e restea al posto par poder far al fjen.

A 'l dì de incoi invese i fruter i è estremamente specializadi e la tendensa la è quela de selesionar pjante pisole e svelte a scominsiar la produsion, in modo da render pì facili e svelte la sarpidura e la vendema e de diminuir al tenp durante al qual al fruter al representa solche na spesa. De solito se punta a er pì pjante che se pol par ogni etaro de teren, oltre che a 'n svilupo vegetatiu uniforme in modo da mecanizar tute le operasion che se pol. Le pjante nane le à poche radiss, sichè le gnen suportade da sostegni costituidi da pai e fiidefer e le gnen jutade te 'l assorbir le sostanse da 'l teren da an sistema de inrigasion artificial. Dopo an periodo de difusion de inpjanti a pjoa, dess se tende a far la inrigasion a gosa, che la evita che le foje le se lesse co 'l calt e la permet de desfar concimi e medesine te l'aqua.

Varda anca

Altri progeti


Controło de autoritàLCCN (ENsh85095323 · GND (DE4317286-6
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Fruter&oldid=918220"