Difarense intrà łe version de "Sebastiano Venier"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
p sistemo nota; - spasi prima de le virgole
Riga 23: Riga 23:
}}'''Sebastiano Venier''', o '''Veniero''' (in venesian '''Sebastian Venier''') (Venesia, [[1496]] sìrca – Venesia, [[3 de marso]] del [[1578]]), el xe stà l'87º doxe de ła [[Repùblega de Venèsia]] da l'[[11 de xugno]] [[1577]] finmente ła so morte.
}}'''Sebastiano Venier''', o '''Veniero''' (in venesian '''Sebastian Venier''') (Venesia, [[1496]] sìrca – Venesia, [[3 de marso]] del [[1578]]), el xe stà l'87º doxe de ła [[Repùblega de Venèsia]] da l'[[11 de xugno]] [[1577]] finmente ła so morte.


So fiol de Mosè Venier ed Elena Donà <ref name=":0">{{Cita|Da Mosto|p. 287}}.</ref><ref name="treccani">{{cita web|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/sebastiano-venier_(Enciclopedia_Italiana)/|titolo=Sebastiano Venier, Enciclopedia italiana|accesso=15 marzo 2015}}</ref> , xera san e robusto, e el esprimeva un inxegno notevołe, sìben che el fuse de ìndołe furioxa e viołenta el gaveva un modo parlar eficase e smisià e, anca no gavendo łaurea dotorałe , ga oparà cofà avogador fin da bòcia xovane, mostrando de èsar un xurista pìtosto provéto <ref>{{Cita|Da Mosto|pp. 287-288}}.</ref>.
So fiol de Mosè Venier ed Elena Donà <ref name=":0">{{Cita|Da Mosto|p. 287}}.</ref><ref name="treccani">{{cita web|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/sebastiano-venier_(Enciclopedia_Italiana)/|titolo=Sebastiano Venier, Enciclopedia italiana|accesso=15 marzo 2015}}</ref>, xera san e robusto, e el esprimeva un inxegno notevołe, sìben che el fuse de ìndołe furioxa e viołenta el gaveva un modo parlar eficase e smisià e, anca no gavendo łaurea dotorałe, ga oparà cofà avogador fin da bòcia xovane, mostrando de èsar un xurista pìtosto provéto <ref>{{Cita|Da Mosto|pp. 287-288}}.</ref>.


El 3 xugno [[1544]], ‘nte ła [[céxa de Santa Maria degli Angeli]] a [[Murano]], ga spoxà Cecilia Contarini di Natale, che ghe ga daxesto ‘na fìa, Elena <ref name=":1">{{Cita|Molmenti|pp. 9-10}}.</ref>, ła cuała se xe andà a xontar ai altri do fiòłi, Filippo e Marco, avesti da raporti inlegìtimi <ref name=":1" />.
El 3 xugno [[1544]], ‘nte ła [[céxa de Santa Maria degli Angeli]] a [[Murano]], ga spoxà Cecilia Contarini di Natale, che ghe ga daxesto ‘na fìa, Elena <ref name=":1">{{Cita|Molmenti|pp. 9-10}}.</ref>, ła cuała se xe andà a xontar ai altri do fiòłi, Filippo e Marco, avesti da raporti inlegìtimi <ref name=":1" />.
Riga 33: Riga 33:
‘Ntel setenbre 1562 el xe stà ełexesto Savio Grando de ła Repùblega <ref>{{Cita|Molmenti|p. 24}}.</ref>.
‘Ntel setenbre 1562 el xe stà ełexesto Savio Grando de ła Repùblega <ref>{{Cita|Molmenti|p. 24}}.</ref>.


‘Ntel [[1570]] el xe deventà prima Procurador de San Marco; drìoman, a marso, proveditor de [[Corfù]] <ref>{{Cita|Molmenti|p. 38}}.</ref>; el 17 xugno, provetitor xeneral de [[Sipro]] <ref>{{Cita|Molmenti|p. 47}}.</ref; infìn, el 13 desenbre, ''Capitano General da mar''<ref>xe interesante notar come sia posiibiłe incontrar 'na espresion conpagna inte ła titoładura marinaresca turco-ottomana de ''Qapudan-i Derya'' (Capitan del Mar).</ref> de ła flota di Venesia inpegnada inte ła nova guera contro i [[Inpero otoman|Turchi otomani]], sostituìndo el predecesor [[Girolamo Zane]].
‘Ntel [[1570]] el xe deventà prima Procurador de San Marco; drìoman, a marso, proveditor de [[Corfù]] <ref>{{Cita|Molmenti|p. 38}}.</ref>; el 17 xugno, provetitor xeneral de [[Sipro]] <ref>{{Cita|Molmenti|p. 47}}.</ref>; infìn, el 13 desenbre, ''Capitano General da mar''<ref>xe interesante notar come sia posiibiłe incontrar 'na espresion conpagna inte ła titoładura marinaresca turco-ottomana de ''Qapudan-i Derya'' (Capitan del Mar).</ref> de ła flota di Venesia inpegnada inte ła nova guera contro i [[Inpero otoman|Turchi otomani]], sostituìndo el predecesor [[Girolamo Zane]].


== Bataja de Łepanto ==
== Bataja de Łepanto ==

Version de le 08:55, 22 oto 2020


Infotaula de personaSebastiano Venier

Cànbia el vałor in Wikidata
Biografia
NasimèntoEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Venèsia (Itàlia) Cànbia el vałor in Wikidata
MòrteEror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

(81/82 ani)
Venèsia (Itàlia) Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo de sepełimentoEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
86o Doxe
11 de zugno del 1577 – 3 de marso del 1578
← Alvise I Mocenigo (it) TraduziNicolò da Ponte (it) Traduzi →
Procurator de San Marco
Cànbia el vałor in Wikidata
Atività
Posto de laoro Eror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Ocupasion
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

Cariera miłitar
Grado miłitareEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
ConflitoGuerra di Cipro (it) Traduzi e Bataja de Lèpanto Cànbia el vałor in Wikidata
Fameja
FamejaVenier (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
SpoxaEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Fiołi
ZenitoriMosè Venier (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata  e Elena Dona (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata















































Find a Grave: 11118613





Sebastiano Venier, o Veniero (in venesian Sebastian Venier) (Venesia, 1496 sìrca – Venesia, 3 de marso del 1578), el xe stà l'87º doxe de ła Repùblega de Venèsia da l'11 de xugno 1577 finmente ła so morte.

So fiol de Mosè Venier ed Elena Donà [1][2], xera san e robusto, e el esprimeva un inxegno notevołe, sìben che el fuse de ìndołe furioxa e viołenta el gaveva un modo parlar eficase e smisià e, anca no gavendo łaurea dotorałe, ga oparà cofà avogador fin da bòcia xovane, mostrando de èsar un xurista pìtosto provéto [3].

El 3 xugno 1544, ‘nte ła céxa de Santa Maria degli Angeli a Murano, ga spoxà Cecilia Contarini di Natale, che ghe ga daxesto ‘na fìa, Elena [4], ła cuała se xe andà a xontar ai altri do fiòłi, Filippo e Marco, avesti da raporti inlegìtimi [4].

Cuatro ani drìoman el xe deventà aministrador del goèrno de ła Republica de Venesia e goernador de Candia, indove el xe restà fin a l'11 xenaro 1551 [4].

El xe stà inaxonta capitàn a Bresa ‘ntel 1561, e podestà a Verona dal 1566 al 1568 [2].

‘Ntel setenbre 1562 el xe stà ełexesto Savio Grando de ła Repùblega [5].

‘Ntel 1570 el xe deventà prima Procurador de San Marco; drìoman, a marso, proveditor de Corfù [6]; el 17 xugno, provetitor xeneral de Sipro [7]; infìn, el 13 desenbre, Capitano General da mar[8] de ła flota di Venesia inpegnada inte ła nova guera contro i Turchi otomani, sostituìndo el predecesor Girolamo Zane.

Bataja de Łepanto

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Bataja de Łepanto.

‘Ntel 1571 el xe stà uno dei protagonisti de ła bataja de Łepanto, che ga vedesto łe forse de ła Łiga Santa inflixer ‘na pexante sconfita ai Turchi. El ga comandà łe forse de Venexia dal ponte de ła Capitana, ła cuałe stasionava al çentro de ła flota, suito a sànca de ła Real de don Giovanni d'Austria. Tutociò che’l gavese xa setantasincue ani[9], Venier ga ciapà parte in prima parsona al conbatiménto, copando numaroxi Turchi a colpi di bałestra che un agiutante ghe recargava, stanche che i so brasi no i gaveva più bastante forsa [10].

El xe stà anca ferìo a un pìe da ‘na fresa, che se ga cavà via da so pòsta [10], che si strappò via da solo[Fonte nesesària]

. El indosava pianèłe inpé de stivałi, parchè a so punión i faseva megio prexa so’l ponte mogià de ła nave; anpò par che ła vera caxon fuse ‘l fato che’l patìse de całi[9] o di góta [11], e i stivałi ghe dołeva maxormente de łe papùse.

Dopo ła bataja, don Giovanni d'Austria ga fato presion so Venesia parchè Venier fuse destituìo : i do no gavaea mai instaurà un bon raporto e ‘l 31 xenaro 1572 el doxe ga scrivesto a Venier che’l sarìa stà stato afiancà da un segondo capitan xeneral, ancora da ełexer; drìoman ła sielta xe cascà so Jacopo Foscarini [12], al tenpo proveditor xeneral in Dalmasia.

Dogado e morte

Dopo ła paxe, Sebastiano Venier xe tornà a Venexia co’ l'aura del vinsidor e l'11 xugno 1577 el xe stà ełeto Doxe a l'unanimità. El 20 desenbre 1577 un viołento insendio ga desfà alcune parti del Pałaso Dogal, destruxendo opare de inestimabiłe vałor cua contegnùe [13].

El xe moristo el 3 marso 1578 e ‘l xe stà sepełìo inte’ła céxa de Santa Maria degli Angeli a Murano; ‘ntel 1907 łe so spogie xe stàe recołocàe inte ła Baxéłega de San Zanipoło[2], ‘ntel sestièr de Casteło.

Bibliografia

  • Niccolò Capponi, Lepanto 1571. La Lega santa contro l'impero ottomano, Milano, Il saggiatore, 2010, ISBN 978-88-565-0202-2.
  • Pompeo Molmenti, Sebastiano Veniero E La Battaglia Di Lepanto: Studio, Nabu Press, ISBN 978-1-276-12354-9.
  • Arrigo Petacco, La croce e la mezzaluna: Lepanto 7 ottobre 1571: quando la Cristianità respinse l'Islam, Milano, Mondadori, 2005, ISBN 978-88-04-55983-2.


Voxe corełàe

Altri projeti

Notasion

  1. Da Mosto, op. cit., p. 287 .
  2. 2,0 2,1 2,2 Sebastiano Venier, Enciclopedia italianatreccani.it. entrada il 15 marzo 2015.
  3. Da Mosto, op. cit., pp. 287-288 .
  4. 4,0 4,1 4,2 Molmenti, op. cit., pp. 9-10 .
  5. Molmenti, op. cit., p. 24 .
  6. Molmenti, op. cit., p. 38 .
  7. Molmenti, op. cit., p. 47 .
  8. xe interesante notar come sia posiibiłe incontrar 'na espresion conpagna inte ła titoładura marinaresca turco-ottomana de Qapudan-i Derya (Capitan del Mar).
  9. 9,0 9,1 Petacco 2005, op. cit., p. 150 .
  10. 10,0 10,1 Petacco 2005, op. cit., p. 174 .
  11. Ugo Fugagnolio, Bisanzio e l'Oriente a Venezia, LINT, 1974, pp. 297.
  12. (EN) Kenneth Meyer Setton, The Papacy and the Levant, 1204-1571, p. 1073
  13. Il Paradiso di Guariento, l’incendio del 1577 e il concorso per il Paradiso - Palazzo Ducale, in Palazzo Ducale, 19 de zenaro 2012. entrada il 15 de febraro 2018.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Sebastiano_Venier&oldid=902857"