Difarense intrà łe version de "Àustria"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Pulisca
fix tag(s) per compatibilità con il linguaggio di marcatura XHTML
Riga 51: Riga 51:
|note = <!-- note libere -->
|note = <!-- note libere -->
}}
}}
L''''Àustria''' (in [[łéngua todésca|tedesco]]: ''Österreich''), ofisilmente '''Repùblica de l'Àustria''', ea xe na nasion de l'[[Eoropa Sentrałe|Europa Çentrałe]].<br>
L''''Àustria''' (in [[łéngua todésca|tedesco]]: ''Österreich''), ofisilmente '''Repùblica de l'Àustria''', ea xe na nasion de l'[[Eoropa Sentrałe|Europa Çentrałe]].<br />
Ła confina co: [[Svìzera|Svisara]] el [[Liechtenstein]] al ovest, [[Itałia|Italia]] e [[Slovenia]] al sud, [[Ongarìa|Ungarìa]] e [[Slovachia]] al est e [[Germania]] e [[Republica Ceca]] al nord.
Ła confina co: [[Svìzera|Svisara]] el [[Liechtenstein]] al ovest, [[Itałia|Italia]] e [[Slovenia]] al sud, [[Ongarìa|Ungarìa]] e [[Slovachia]] al est e [[Germania]] e [[Republica Ceca]] al nord.


== Giografia ==
== Giografia ==
[[File:Oesterreich_topo.png|miniatura|sinistra|mapa topografica de ła Austria]]
[[File:Oesterreich_topo.png|miniatura|sinistra|mapa topografica de ła Austria]]
L'Àustria ła xe montuosa suparxó par el 60%.<br>
L'Àustria ła xe montuosa suparxó par el 60%.<br />
El oxidente e el meridion del paese i xe percorsi dałe [[Alpe|Alpi]] austriache. El monte piessè alto el xe el Großglockner (3798&nbsp;m), seguìo dała Wildspitze (3774&nbsp;m).
El oxidente e el meridion del paese i xe percorsi dałe [[Alpe|Alpi]] austriache. El monte piessè alto el xe el Großglockner (3798&nbsp;m), seguìo dała Wildspitze (3774&nbsp;m).
Ła parte nord e est ła xe invese conposta da colline.
Ła parte nord e est ła xe invese conposta da colline.
Riga 102: Riga 102:


== Popołasion ==
== Popołasion ==
Çirca eł 90% de ła popolasion austriaca xe de proveniensa bavarexe, eł restante 10% provien prinçipalmente da łe nasion çircostanti: ongarexi <ref>che xe fluì durante eł Impero Austro-Ungarico</ref> e slavi.<br>
Çirca eł 90% de ła popolasion austriaca xe de proveniensa bavarexe, eł restante 10% provien prinçipalmente da łe nasion çircostanti: ongarexi <ref>che xe fluì durante eł Impero Austro-Ungarico</ref> e slavi.<br />
Łi Stati federałi de Carinsia e Stiria ospitan na significatica minoransa indigena slovena de çirca 18&nbsp;000.
Łi Stati federałi de Carinsia e Stiria ospitan na significatica minoransa indigena slovena de çirca 18&nbsp;000.


Łi cosideti "łavoratori ospiti" (''Gastarbeiter'') e łi łoro diçiendenti , forman anca łoro na importante minoransa en Àustria.
Łi cosideti "łavoratori ospiti" (''Gastarbeiter'') e łi łoro diçiendenti , forman anca łoro na importante minoransa en Àustria.


La łegoa ofisial, el [[łéngua todésca|tedesco]] xe parlà da quasi tuti łi rexidenti.<br>
La łegoa ofisial, el [[łéngua todésca|tedesco]] xe parlà da quasi tuti łi rexidenti.<br />
Existe anca un diałeto standard gramaticałe par eł tedesco austriaco, con ałcune significative diferense rispeto a eł tedesco parlà en Germania.<br>
Existe anca un diałeto standard gramaticałe par eł tedesco austriaco, con ałcune significative diferense rispeto a eł tedesco parlà en Germania.<br />
Ła natura montagnosa de eł tereno ga portà a ło sviłupo de numeroxi diałeti, che apatengon tuti a eł grupo austro-bavarexe, trane eł diałeto parlà en eł Vorarlberg, che apartiene a eł grupo de łi diałeti ałemani.
Ła natura montagnosa de eł tereno ga portà a ło sviłupo de numeroxi diałeti, che apatengon tuti a eł grupo austro-bavarexe, trane eł diałeto parlà en eł Vorarlberg, che apartiene a eł grupo de łi diałeti ałemani.


== Economia ==
== Economia ==
[[File:Kaprun_powerplant_02.JPG|miniatura|sinistra|El lago inte li presi de Kaprun, int'el Land de Salisburgo]]
[[File:Kaprun_powerplant_02.JPG|miniatura|sinistra|El lago inte li presi de Kaprun, int'el Land de Salisburgo]]
Ł'Austria, con su economia de mercato ben sviłupà e su alta quałità deła vita, xe stretamente łegà ałe altre economie deła Union Eoropea, spesialmente a queła tedesca.<br>
Ł'Austria, con su economia de mercato ben sviłupà e su alta quałità deła vita, xe stretamente łegà ałe altre economie deła Union Eoropea, spesialmente a queła tedesca.<br />
Ła UE ga portà un influxo de investitori stranier atrà dał aceso autriaco a eł mercato unico e a ła su vixinansa ałi novi membri deła Union Eoropea. Ła łenta cresita deła Germania e de eł resto de eł mondo ga influenxado ła Àustria, rałentandone ła cresita a eł 1,2% de eł 2001. Par icontrà ła crexente competision dei paexi de ła UE e deła Eoropa Çentràl , ła Àustria necexiterà de encrementà łi setori economiçi più legà a eł ''know-how'', continuà la ''dereglutation'' de eł setòr de łi servisi e abasar eł carico fiscałe.
Ła UE ga portà un influxo de investitori stranier atrà dał aceso autriaco a eł mercato unico e a ła su vixinansa ałi novi membri deła Union Eoropea. Ła łenta cresita deła Germania e de eł resto de eł mondo ga influenxado ła Àustria, rałentandone ła cresita a eł 1,2% de eł 2001. Par icontrà ła crexente competision dei paexi de ła UE e deła Eoropa Çentràl, ła Àustria necexiterà de encrementà łi setori economiçi più legà a eł ''know-how'', continuà la ''dereglutation'' de eł setòr de łi servisi e abasar eł carico fiscałe.


Se ałevan bovini e se coltivan barbabietołe da [[sùcaro|sucaro]], çereałi ecc. Particołałmente sviłupà xe ła coltivasion de viti con cui se fan boni vini.
Se ałevan bovini e se coltivan barbabietołe da [[sùcaro|sucaro]], çereałi ecc. Particołałmente sviłupà xe ła coltivasion de viti con cui se fan boni vini.

Version de le 19:16, 20 nov 2017

Àustria
Republik Österreich (de)
Österreich (de) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoLand der Berge, Land am Strome Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Arrive and revive» Cànbia el vałor in Wikidata
Epònemoest Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

48°N 14°E / 48°N 14°E48; 14Coordinae: 48°N 14°E / 48°N 14°E48; 14

ContinenteEuropa

Capitałe  Viena Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe8 979 894 (2022) Cànbia el vałor in Wikidata
170 682 (2017)
Densità107,06 hab./km²
Demònemoaustrìago, austrìaga, austrìaghe, austrìaghi   Edit this at Wikidata
Idiomatodesco
Austrian Sign Language (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita80,89024 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
−0,3 (2015)
Taso de suicìdio24,9 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
9,3 (2016)
Zeografia
Parte deEoropa sentrałe, Union Eoropèa e Spàsio Econòmego Eoropeo Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea83 878,99 km²[4] Cànbia el vałor in Wikidata
Àcua1,7 %[5] Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà dalago de Costansa, lago di Neusiedl (it) Traduzi, Reno, Danuvio, Fiume Eno, Fiume Salzach, Fiume Dyje e Fiume Morava Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoGroßglockner (3 798 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basolago di Neusiedl (it) Traduzi (115 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Prima mesion documentadaInpero àustro-ungàrego Cànbia el vałor in Wikidata
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega parlamentària federałe e semipresidensiałiismo Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno federałe de l'Austria Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de Austria Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente federale dell'Austria (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataAlexander Van der Bellen (26 de zenaro del 2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Canceliero federałe de l'Austria Cànbia el vałor in WikidataKarl Nehammer (it) Traduzi (6 de disenbre del 2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeCorte Costitusionałe Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

8.16/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe480 368 403 893 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
PIL pro càpite34 911 $ (2012) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA20 % Cànbia el vałor in Wikidata
Budget123 488 300 000[24] Cànbia el vałor in Wikidata (2024[24] Cànbia el vałor in Wikidata)
Ìndaze de desviłupamento oman0,916[25] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[25] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedaeuro Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Nasionałe de l'Àustria Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion5 %[26] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

30.2/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1AT Cànbia el vałor in Wikidata AUT Cànbia el vałor in Wikidata 040 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionA Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.at
Prefiso tełefònego+43 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Còdaze NUTSAT Cànbia el vałor in Wikidata
Preza ełètrega
Istòrego

















































MusicBrainz: caac77d1-a5c8-3e6e-8e27-90b44dcc1446


L'Àustria (in tedesco: Österreich), ofisilmente Repùblica de l'Àustria, ea xe na nasion de l'Europa Çentrałe.
Ła confina co: Svisara el Liechtenstein al ovest, Italia e Slovenia al sud, Ungarìa e Slovachia al est e Germania e Republica Ceca al nord.

Giografia

mapa topografica de ła Austria

L'Àustria ła xe montuosa suparxó par el 60%.
El oxidente e el meridion del paese i xe percorsi dałe Alpi austriache. El monte piessè alto el xe el Großglockner (3798 m), seguìo dała Wildspitze (3774 m). Ła parte nord e est ła xe invese conposta da colline.

El clima el xe tenperato: i inverni jè pitosto rigidi, mentre in tei mesi da lujo a setenbre łe tenperature le va dai 25 ai 35 gradi Celsius.

El Paese el xe uno dei più boschivi d'Europa, in quanto el 47% del teritorio el xe fato de foreste.

Storia

Dópo che ła xé stada tólta da Romani, Uni, Łongobardi, Ostrogoti, Bavari e Franchi, l'Àustria ła xè finida soto al dominio dei Babenberg dal X al XIII sècoło. I Babenberg, in sèvito, i xe stai mandai via dai Asburgo, che i xe restai a governar l'Àustria fin al XX sècoło.

Dópo ch'el Sacro Roman Inpero el xé cascà 'ntel 1806, el xé stà fondà l'Inpero Austriaco, ch'el xé deventà 'ntel 1867 'nte ła dopia monarchia del'Austria-Ongaria.

Dópo che i Inperi Sentrałi i ga perso ła Prima guera mondiałe, l'inpero el xé spartìo en difarenti Stati indipendenti, strenxendo l'Àustria ai confini de ancò. 'Ntel 1918 l'Àustria ła xé deventada na repùblica, che ła xé 'ndà vanti fin al 1934, có che el cansełièr Engelbert Dollfuß el ga fa na ditatura. L'Àustria ła xé daventada na parte de ła Germania Naxista 'ntel 1938 (el cusì dito Anschluß).

A ła fin de ła seconda guera mondiałe, dópo de ła sconfita naxista, l'Àustria ła xé stada ocupada dai Ałeati fin al 1955, có che ła nassion ła xé deventada ancora na vólta na repùblica indipendente, a condision de restar neutrałe. Parò, dópo de ła cascada del comunismo, en Europa orientałe, l'Àustria la xé stada senpre pì ciamada drénto a łe question europee, e 'ntel 1995, ła xé entrada a far parte de ła Union Europea, e 'nte ła xona del'Euro 'ntel 1999.

Połitica

L'Àustria ła xe na democrasia parlamentar, conposta da nà federasion de nove Stati.

El capo de Stato el xè un presidente federałe (tedesco: Bundespräsident), el vien votà par 6 ani diretamente dał popoło. El presidente a so olta el vota el canselier federałe [29], par tradision el capo del partito pì grando come da elesion par el parlamento.

Divixion aminitrative

L'Àustria ła xe fata de 9 Stati federałi (tedesco: Bundesländer[30])

Laender Austriaci
Laender Austriaci

Partecipasion a organixasioni sovrastatatałi

Ła xe entrà 'nte l'ONU 'ntel 1955 e 40 ani dopo, 'ntel 1995, ła ga aderìo a ł'Union Europea (UE).

Sità prinsipałi

Łe Sità prinsipałi son ła capitałe Viena e łi capołoghi de łi Bundersalnder: St. Pölten, Linz, Salisburgo, Innsbruck, Bregenz, Klagenfurt, Graz e Eisenstadt.

Popołasion

Çirca eł 90% de ła popolasion austriaca xe de proveniensa bavarexe, eł restante 10% provien prinçipalmente da łe nasion çircostanti: ongarexi [31] e slavi.
Łi Stati federałi de Carinsia e Stiria ospitan na significatica minoransa indigena slovena de çirca 18 000.

Łi cosideti "łavoratori ospiti" (Gastarbeiter) e łi łoro diçiendenti , forman anca łoro na importante minoransa en Àustria.

La łegoa ofisial, el tedesco xe parlà da quasi tuti łi rexidenti.
Existe anca un diałeto standard gramaticałe par eł tedesco austriaco, con ałcune significative diferense rispeto a eł tedesco parlà en Germania.
Ła natura montagnosa de eł tereno ga portà a ło sviłupo de numeroxi diałeti, che apatengon tuti a eł grupo austro-bavarexe, trane eł diałeto parlà en eł Vorarlberg, che apartiene a eł grupo de łi diałeti ałemani.

Economia

El lago inte li presi de Kaprun, int'el Land de Salisburgo

Ł'Austria, con su economia de mercato ben sviłupà e su alta quałità deła vita, xe stretamente łegà ałe altre economie deła Union Eoropea, spesialmente a queła tedesca.
Ła UE ga portà un influxo de investitori stranier atrà dał aceso autriaco a eł mercato unico e a ła su vixinansa ałi novi membri deła Union Eoropea. Ła łenta cresita deła Germania e de eł resto de eł mondo ga influenxado ła Àustria, rałentandone ła cresita a eł 1,2% de eł 2001. Par icontrà ła crexente competision dei paexi de ła UE e deła Eoropa Çentràl, ła Àustria necexiterà de encrementà łi setori economiçi più legà a eł know-how, continuà la dereglutation de eł setòr de łi servisi e abasar eł carico fiscałe.

Se ałevan bovini e se coltivan barbabietołe da sucaro, çereałi ecc. Particołałmente sviłupà xe ła coltivasion de viti con cui se fan boni vini.

Łe Alpe àustriaghe łe xe na meta sciistica de fama mondiałe.

Cultura

Graz ła xe patrimonio mondial de ła umanità.

Feste

Data Nome veneto Nome locałe
1° de genaro Capodano Neujahr
6 de genaro La Befana Heilige Drei Könige
Data mobile Pasqua Ostersonntag[32]
Data mobile Luni de Pasqua Ostermontag
1° de majo   Staatsfeiertag[33]
Data mobile Asension Christi Himmelfahrt[34]
Data mobile Pentecoste Pfingstsonntag
Data mobile Luni de Pentecoste Pfingstmontag
Data mobile Corpus Christi Fronleichnam[35]
15 de agosto L'Asunta Mariä Himmelfahrt
26 de otobre Festa NasionałeNationalfeiertag[36]
1° de novenbre Ognisanti Allerheiligen
8 de diçenbre Imacolata Concesion Mariä Empfängnis
25 de diçenbre Nadal Christtag, Weihnachten
26 de diçenbre Santo Stefano Stefanitag

Note

  1. Declarà da: Federal Constitutional Law. Citasion: Bundeshauptstadt und Sitz der obersten Organe des Bundes ist Wien..
  2. Declarà da: Constitution of Austria. Citasion: Die deutsche Sprache ist, unbeschadet der den sprachlichen Minderheiten bundesgesetzlich eingeräumten Rechte, die Staatssprache der Republik.. Sesion del documento: 8.1. Łéngua de l'òpara o del nòme: todesco.
  3. Declarà da: Constitution of Austria. Sesion del documento: 8.3. Łéngua de l'òpara o del nòme: todesco.
  4. URL de refarensa: http://www.statistik.at/web_de/static/k37_054436.pdf.
  5. URL de refarensa: http://en.worldstat.info/World/List_of_countries_by_Water_surface_(percentage_of_total_area). Data de consultasion: 2 de agosto del 2016.
  6. URL de refarensa: http://mtcr.info/partners/. Data de consultasion: 4 de disenbre del 2017.
  7. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  8. URL de refarensa: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editor: Grupo de Fornidori Nucleari. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  9. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  10. URL de refarensa: http://mcce-mil.com/wp-content/uploads/glance/MCCE-AT-A-Glance-September-2017.pdf. Editor: Sentro de Coordenamento de Movimenti Eoropei. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
  11. URL de refarensa: https://www.iea.org/countries/membercountries/. Editor: Ajensia Internasionałe de l'Enerzia. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
  12. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  13. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  14. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  15. URL de refarensa: https://www.touteleurope.eu/les-pays-membres-de-l-espace-schengen.html.
  16. URL de refarensa: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consultasion: 7 de marso del 2020.
  17. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/austria. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  18. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  19. URL de refarensa: https://www.milsport.one/cism/members-nations/europe/austria-aut. Data de consultasion: 26 de agosto del 2022.
  20. URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pajina: 4. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
  21. URL de refarensa: https://holocaustremembrance.com/countries/austria. Data de consultasion: 17 de marso del 2024. Tipo di riferimento: official member page. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
  22. URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
  23. URL de refarensa: https://news.gallup.com/poll/166211/worldwide-median-household-income-000.aspx. Editor: Gallup.
  24. 24,0 24,1 voze de refarensaparlament.gv.at.
  25. 25,0 25,1 voze de refarensahdr.undp.org.
  26. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  27. 27,0 27,1 27,2 voze de refarensaitu.int.
  28. 28,0 28,1 voze de refarensaiec.ch.
  29. inteła sielta el xè libaro de sieliere, ma el gà da tor in considerasion cosa che ghe dixè eła majioransa del consijo nasional
  30. singolare: Bundesland
  31. che xe fluì durante eł Impero Austro-Ungarico
  32. Venardi Santo festivo par i protestanti
  33. anche, Festa dei laoradori
  34. el zòbia 40 giòrni dopo Pasqua
  35. el zòbia 11 giorni dopo Pentecoste
  36. aprovasione de ła lege suła neutralità del 1955

Altri projeti

Modeło:Commons

Cołegamenti forèsti




Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Àustria&oldid=581175"