Difarense intrà łe version de "Łìbia"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
drio riformatar |
→Zeografia: drio riformatar |
||
Riga 53: | Riga 53: | ||
== Zeografia == |
== Zeografia == |
||
{{varda anca|Giografia de la Libia}} |
{{varda anca|Giografia de la Libia}} |
||
La costa xe piata |
No ghe montagne de rilievo.<br> |
||
La costa xe piata da la Tunisia al Capo [[Misurata]], sabiosa fin a Bengasi, pi alta e rociosa fin a Ras el Tin.<br> |
|||
Le acque del Golfo de Tobruk ie profonde.<br> |
|||
I fiumi xe stagionali con esclusion de el Kiam, el Ramla e el Derna. |
|||
La costa la xe semidesertica da la Tunisia al Capo Misurata. |
|||
== Storia == |
== Storia == |
Version de le 13:08, 16 zen 2015
Ła Łibia (en arabo: ليبيا), ufisialmente Granda Jamāhīriyya Araba de Łibia Popołare e Sociałista el xe on Stato del Nordafrica parte del Maghreb.
El xe conprexo tra ł'Egito ad est, el Sudan a sudest, el Ciad e el Niger a sud e ł'Algeria e ła Tunixia ad ovest; el xe bagnà da el Mar Mediteraneo a nord.
Zeografia
Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Giografia de la Libia. |
No ghe montagne de rilievo.
La costa xe piata da la Tunisia al Capo Misurata, sabiosa fin a Bengasi, pi alta e rociosa fin a Ras el Tin.
Le acque del Golfo de Tobruk ie profonde.
I fiumi xe stagionali con esclusion de el Kiam, el Ramla e el Derna.
La costa la xe semidesertica da la Tunisia al Capo Misurata.
Storia
Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de la Libia. |
Abitá fin da i tempi preistorici, i primi ricatamenti de valor xe quei del tempo de i fenici (VI secolo a.C.) su la costa. L’interno xe desertico e sensa risorse. Co la terza guera punica (146 a.C.) Roma gha conquistá Cartagine e la costa de la Libia. La region ciapa el nome de Tripolitania. I vandali i è rivá nel 455 d.C. e i ghe rimane par dozento ani, quando i gha da scapar par l’avanzata araba. L’ocupasion araba la dura fin al 1146, quando la Libia la vien conquistá da i normanni de Sicilia. I otomani i è rivá nel 1521 e gha dato vita a la dinastia de i Karamanli. Nel 1843, el predicator islamico Muhamad ibn Al-Sanss controlaa la Cirenaica e scominzia a controlar anca le altre regioni de la Libia. Ie contro i so seguaci che l’Italia la comate par la conquista de la colonia. Par 20 ani, i Senussi resiste a l’avanzata de le trupe italiane. L’Italia rimane fin al 1943. Nel 1951, el re Idris I prende el poder a capo de na monarchia parlamentare. Nel 1969, el zoino uficial Muammar Gheddafi fa on colpo de stato e nasionaliza tute le proprietá straniere. Gheddafi gha spinto par la modernizasion del paexe, ma gha anca sospeso le libartá civili. Dopo ani de sanzioni internasionali par el so sostegno a el terorismo internasionale (1991-1999), la Libia xe torná a laorare co le altre nasioni del Mediteraneo e de l’Africa.
Zeografia politega
Ła so cavedal ła xe Tripołi.
Povolazion
I Libeghi moderni xe el resultà de smissiamenti infra i berberi locai e i arabi e altri povoi che i jera pasai da ste tere. Ghe xe uncora grupi berberi che no se ga smissà co de altri povoi. La zente la parla arabo. El berbero el xe doparà ma no'l xe reconossuo. L’inglese e el talian i xe doparai par far marcà.
Religion
Musulmani 97%, Cristiani 3%.
Economia
La Libia xera on paexe agricolo, la pesca l’era comun su la costa. Dopo la scoperta del petrolio, l’economia la dipende sopratuto da la produsion energetica (gas, benzine e altri prodoti). La richeza dovua al petrolio gha aiutá el governo a modernizar l’agricoltura, che parò rimane ristreta al 1,2% del teritorio. L’industria manufaturiera xe picola e serve solo al consumo interno.
Note
- ↑ Declarà da: Constitution of Libya (1969). Sesion del documento: 1.
- ↑ URL de refarensa: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consultasion: 29 de otobre del 2022.
- ↑ URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
- ↑ URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
- ↑ URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
- ↑ URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/libya. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
- ↑ URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
- ↑ URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pajina: 7. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
- ↑ URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
- ↑ 12,0 12,1 voze de refarensahdr.undp.org.
- ↑ URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
- ↑ voze de refarensaitu.int.
- ↑ 15,0 15,1 voze de refarensaitu.int.
- ↑ voze de refarensaiec.ch.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 voze de refarensaiec.ch.
Modeło:Link FA Modeło:Link FA Modeło:Link FA Modeło:Link GA Modeło:Link GA