Difarense intrà łe version de "Lago Leman"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Spostada su 'na categoria pi' spesifega |
p Robot: Modifeghe esteteghe |
||
Riga 5: | Riga 5: | ||
|Stato = CHE |
|Stato = CHE |
||
|Stato2 = FRA |
|Stato2 = FRA |
||
|Div am 1 = {{CH-VD}}<br>{{CH-VS}}<br>{{CH-GE}}<br>{{FR-V}} |
|Div am 1 = {{CH-VD}}<br />{{CH-VS}}<br />{{CH-GE}}<br />{{FR-V}} |
||
|Div am 2 = [[Alta Savoia|Alta Savoja]] |
|Div am 2 = [[Alta Savoia|Alta Savoja]] |
||
|Div am 3 = |
|Div am 3 = |
||
Riga 36: | Riga 36: | ||
}} |
}} |
||
El '''Lago Leman''', o '''Lago de [[Zenevra]]''', in [[lengua franzese]]: "Lac Léman" o "Lac de Genève", |
El '''Lago Leman''', o '''Lago de [[Zenevra]]''', in [[lengua franzese]]: "Lac Léman" o "Lac de Genève", el xe el pì grando łago de ł'[[Eoropa]] osidental e el se cata al confin tra la [[Svìzera|Svisera]], indove a se cata el 60% deła superficie (582,4) e ła [[Fransa]], indove se cata el restante 40% (234 km²). |
||
El spechio de aqua el ga 'na forma slongada, tipega de un lago giazzal subalpin, a meza luna in direzion est-ovest co' la concavità verso ła sponda meridional, queła fransexe. |
El spechio de aqua el ga 'na forma slongada, tipega de un lago giazzal subalpin, a meza luna in direzion est-ovest co' la concavità verso ła sponda meridional, queła fransexe. |
Version de le 23:43, 18 ago 2013
(fr) Lac Léman; Le Léman; Lac de Genève (de) Genfersee | |||||
Sorte | Lago glaciałe e łago | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònemo | Zenevra | ||||
Liogo | |||||
Nasion rivaresca | Svìsara e Fransa | ||||
Rejon aministrativa | Canton Vałexe (Svìsara) | ||||
Caena montagnoza | Masìcio del Giura, Prealpe del Sciableza e Prealpe de Vaud e Friburgo | ||||
Emisàrio | Rodano | ||||
Conca idrogràfega | Léman basin (en) | ||||
Dati e sifre | |||||
Altitùdene | 372 m | ||||
Prodondità | 309 m 152,7 m | ||||
Mezura | 14 () × 73 () km | ||||
Àrea | 581,3 km² | ||||
Superfise conca idrogràfega | 7 395 km² | ||||
Eror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found. | |||||
Mezure e indegadori | |||||
Vołumi | 89 km³ | ||||
|
El Lago Leman, o Lago de Zenevra, in lengua franzese: "Lac Léman" o "Lac de Genève", el xe el pì grando łago de ł'Eoropa osidental e el se cata al confin tra la Svisera, indove a se cata el 60% deła superficie (582,4) e ła Fransa, indove se cata el restante 40% (234 km²).
El spechio de aqua el ga 'na forma slongada, tipega de un lago giazzal subalpin, a meza luna in direzion est-ovest co' la concavità verso ła sponda meridional, queła fransexe.
El Lago Leman, divixo par 'na iregołarità 'nte ła forma visin Yvoire in "Grand lac" a est e "Petit lac" a ovest, el xe formà dałe aque del Rodano, el so major imisario e emisario, e el ga avudo orixine al termine de ł'ultima giazzazion, zerca 15 000 ani fa.
Etimolosia e denominazion
El "lac Léman" el xe vegnù fora par scrito intorno al 50 a.C. col nome de orixine greca "lemanè limnè" o "lemanos limnè". Sto nome el xe sta doparà anca da Giulio Cesare che, 'ntel 58 a.C. el xe partìo da "Genava" e dal "lacus lemanus" par combatare i Elveteghi. Co' ło sviłupo deła cartografia, i nomi i se ga moltiplicà: "lacu lausonio", "lacus losanetes" o ancora "lac de Lozanne" (tra el II secoło e el IV secoło).
Come conseguensa deła fama cresente de Ginevra, el nome "lac de Genève" (łago de Ginevra) ła apare e ła coexiste coi termini existenti (XVI secoło). In st'epoca, el łago de Ginevra ł'indica el Petit-Lac (Picoło-Lago) (79 km²) e el "lac de Lausanne" (łago de Łoxana) (503 km²) ł'indica el Grand-Lac. Col pasar del tempo, el łago de Łoxana el xe sconparso e el nome de łago Lemano el xe sta adotàd dai Savojardi, Valdexi e Vałexani. Sto nome el xe xenerałisà 'nte łe carte giografeghe e completa pareci nomi de posti che i se cata łongo ła riva savojarda del łago (Maxilly-sur-Léman, Chens-sur-Léman, etc.). El nome del Lemano, particołarmente de moda durante ł'iłuminismo e durante ła Rivołusion fransexe e el Primo Inpero, el xe sta doparà da autori come Jean-Jacques Rousseau o Voltaire e el serviva da prestanome al vecio dipartimento del Lemano che el ragrupava el nord deła Savoja, el pays de Gex e Ginevra.
Clima
Anca se el se cata in montagna, el łago, a cauxa deła masa d'aqua che el contien, el crea 'ntel teritorio sircostante on microclima. In inverno, el łago el dà indrìo el całor imagazinà durante ł'istà.
Tutavia, in inverno, quando a se verificà dełe particołari condision climàteghe — aria seca freda e stagnante in alta e media atmosfera — ł'umidità pì calda che ła se alsa dal łago, łs ristagna e łs se trasforma in nebbia che ła pol ristagnar anca do o tre setimane.