Difarense intrà łe version de "Diałeto primierot"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica |
p Robot: Modifeghe esteteghe |
||
Riga 9: | Riga 9: | ||
|classifica=Non ntela top 100 |
|classifica=Non ntela top 100 |
||
|scrittura= [[Alfabeto|Alfabeto latino]] |
|scrittura= [[Alfabeto|Alfabeto latino]] |
||
|tipologia=[[ |
|tipologia=[[Soggetto Verbo Oggetto|SVO]] |
||
|stati= {{ITA}} |
|stati= {{ITA}} |
||
|fam1=[[Lengue indoeuropee|Indoeuropee]] |
|fam1=[[Lengue indoeuropee|Indoeuropee]] |
||
Riga 27: | Riga 27: | ||
El '''Primieròt''' el é en dialeto parlà tela [[Primier|Val de Primiér]], tel [[Trentin]]. |
El '''Primieròt''' el é en dialeto parlà tela [[Primier|Val de Primiér]], tel [[Trentin]]. |
||
==Carateristeghe == |
== Carateristeghe == |
||
{{Varda anca|Gramàtica primieròta}} |
{{Varda anca|Gramàtica primieròta}} |
||
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al [[Lengua todesca|todésch]] e al [[Diałeto vèneto setentrional|dialeto feltrin]] che da quel del rest del [[Diałeto vèneto osidental|Trentin]]. |
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al [[Lengua todesca|todésch]] e al [[Diałeto vèneto setentrional|dialeto feltrin]] che da quel del rest del [[Diałeto vèneto osidental|Trentin]]. |
||
Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é: |
Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é: |
||
*La pronunẑia de /θ/ con /ẑ/ ([[Łéngua inglexe|ingles]]: ''Think''), compagn al [[Diałeto vèneto setentrional|belumat e al feltrin]]; |
* La pronunẑia de /θ/ con /ẑ/ ([[Łéngua inglexe|ingles]]: ''Think''), compagn al [[Diałeto vèneto setentrional|belumat e al feltrin]]; |
||
*La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /đ/; |
* La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /đ/; |
||
*La conversion de ẑerti nomi che in talgian i é in maschile, al femminile: |
* La conversion de ẑerti nomi che in talgian i é in maschile, al femminile: |
||
**''la lat'', ''la sàngue'', ''la sòn'', ''la [[Giaso|giaẑ]]''. |
** ''la lat'', ''la sàngue'', ''la sòn'', ''la [[Giaso|giaẑ]]''. |
||
*La conversion de ẑerti nomi che in talgian i è in feminile, al maschile: |
* La conversion de ẑerti nomi che in talgian i è in feminile, al maschile: |
||
**''l'[[Sguaso|aguàẑ]]'', ''el [[Bredoła|beđól]]'', ''el calìđen'', ''el [[Sester|đèrlo]]''. |
** ''l'[[Sguaso|aguàẑ]]'', ''el [[Bredoła|beđól]]'', ''el calìđen'', ''el [[Sester|đèrlo]]''. |
||
==Esenpi de la lengua== |
== Esenpi de la lengua == |
||
===I đì dela stemàna=== |
=== I đì dela stemàna === |
||
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega. |
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega. |
||
===I mesi del àn=== |
=== I mesi del àn === |
||
Ðegnèr, Feorèr Marž, Aorìl, Majo, Ðugn, Lujo, Agòst, Setenbre, Otobre, Novenbre, Deženbre. |
Ðegnèr, Feorèr Marž, Aorìl, Majo, Ðugn, Lujo, Agòst, Setenbre, Otobre, Novenbre, Deženbre. |
||
===I numari=== |
=== I numari === |
||
* Un, Doi, Trei, Quatro, Žinque, Sie, Sete, Oto, Nòve, Diese. |
* Un, Doi, Trei, Quatro, Žinque, Sie, Sete, Oto, Nòve, Diese. |
||
* Úndese, Dòdese, Trèdese, Quatòrdese, Quìndese, Sèdese, Dissète, Disdòto, Disnòve, Vinti. |
* Úndese, Dòdese, Trèdese, Quatòrdese, Quìndese, Sèdese, Dissète, Disdòto, Disnòve, Vinti. |
||
Riga 64: | Riga 64: | ||
* En milion |
* En milion |
||
* En miliardo |
* En miliardo |
||
===Provèrbi=== |
=== Provèrbi === |
||
*Meio brusàr en paes che perder le tradižion |
* Meio brusàr en paes che perder le tradižion |
||
====Proverbi contađini==== |
==== Proverbi contađini ==== |
||
*Se 'l Sass Maor el ha el capel, mola la falž e ciapa el restel. |
* Se 'l Sass Maor el ha el capel, mola la falž e ciapa el restel. |
||
*Se 'l Sass Maor el ha la žentura, el siegador el laora a man segura. |
* Se 'l Sass Maor el ha la žentura, el siegador el laora a man segura. |
||
*De San Valantin se guerna senza lumin. |
* De San Valantin se guerna senza lumin. |
||
====Proverbi meteorologici==== |
==== Proverbi meteorologici ==== |
||
*Se la piova la vien da Santa Catarina, ciapa el restel e camina. |
* Se la piova la vien da Santa Catarina, ciapa el restel e camina. |
||
*Se la piova la vien da la Žareda, la vien co la gheda. |
* Se la piova la vien da la Žareda, la vien co la gheda. |
||
*Se la piova la vien dal Pavion, piova a balon. |
* Se la piova la vien dal Pavion, piova a balon. |
||
*Se la piova la vien del Schener, la vien col ster. |
* Se la piova la vien del Schener, la vien col ster. |
||
*Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn. |
* Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn. |
||
===Scioglilengua e filastròche=== |
=== Scioglilengua e filastròche === |
||
*Žento žeste de žeule marže. |
* Žento žeste de žeule marže. |
||
*Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. / |
* Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. / |
||
==Bibliografia== |
== Bibliografia == |
||
*Livio Tissot, ''Dizionario primierotto'', ed. Manfrini, 1996. |
* Livio Tissot, ''Dizionario primierotto'', ed. Manfrini, 1996. |
||
*''Primiero ieri e oggi''. |
* ''Primiero ieri e oggi''. |
||
==Voxi corełade== |
== Voxi corełade == |
||
*[[diałeto vèneto setentrional]] |
* [[diałeto vèneto setentrional]] |
||
==Colegamenti esterni== |
== Colegamenti esterni == |
||
*[http://www.openstarts.units.it/dspace/bitstream/10077/2000/1/LONGO%20Jessica.pdf I todeschismi ntel diałeto primierot] |
* [http://www.openstarts.units.it/dspace/bitstream/10077/2000/1/LONGO%20Jessica.pdf I todeschismi ntel diałeto primierot] |
||
[[Categoria:Łéngoa vèneta]] |
[[Categoria:Łéngoa vèneta]] |
Version de le 23:02, 18 ago 2013
Tipo | dialèto |
---|---|
Diałeto de | vèneto |
Parlà in | Itàłia |
Parlanti | |
Totałe | 10 000 su par do |
Caratarìsteghe | |
Clasifegasion lenguìstega | |
łéngua umana łéngue indoeoropee łéngue itàłeghe łéngue romanze łéngue ìtało-osidentałi vèneto vèneto nordegno |
El Primieròt el é en dialeto parlà tela Val de Primiér, tel Trentin.
Carateristeghe
Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Gramàtica primieròta. |
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al todésch e al dialeto feltrin che da quel del rest del Trentin.
Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é:
- La pronunẑia de /θ/ con /ẑ/ (ingles: Think), compagn al belumat e al feltrin;
- La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /đ/;
- La conversion de ẑerti nomi che in talgian i é in maschile, al femminile:
- la lat, la sàngue, la sòn, la giaẑ.
- La conversion de ẑerti nomi che in talgian i è in feminile, al maschile:
Esenpi de la lengua
I đì dela stemàna
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega.
I mesi del àn
Ðegnèr, Feorèr Marž, Aorìl, Majo, Ðugn, Lujo, Agòst, Setenbre, Otobre, Novenbre, Deženbre.
I numari
- Un, Doi, Trei, Quatro, Žinque, Sie, Sete, Oto, Nòve, Diese.
- Úndese, Dòdese, Trèdese, Quatòrdese, Quìndese, Sèdese, Dissète, Disdòto, Disnòve, Vinti.
- Trenta
- Quaranta
- Žinquanta
- Sesanta
- Setanta
- Otanta
- Novanta
- Žènto
- Dosènto
- Mili
- Domili
- Diesemili
- Žèntomili
- En milion
- En miliardo
Provèrbi
- Meio brusàr en paes che perder le tradižion
Proverbi contađini
- Se 'l Sass Maor el ha el capel, mola la falž e ciapa el restel.
- Se 'l Sass Maor el ha la žentura, el siegador el laora a man segura.
- De San Valantin se guerna senza lumin.
Proverbi meteorologici
- Se la piova la vien da Santa Catarina, ciapa el restel e camina.
- Se la piova la vien da la Žareda, la vien co la gheda.
- Se la piova la vien dal Pavion, piova a balon.
- Se la piova la vien del Schener, la vien col ster.
- Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn.
Scioglilengua e filastròche
- Žento žeste de žeule marže.
- Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. /
Bibliografia
- Livio Tissot, Dizionario primierotto, ed. Manfrini, 1996.
- Primiero ieri e oggi.