Difarense intrà łe version de "Austrałia Osidental"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p r2.7.2) (Robot: Xonto pnb:لیندا آسٹریلیا |
p r2.7.2) (Robot: Xonto pa:ਪੱਛਮੀ ਆਸਟਰੇਲੀਆ |
||
Riga 142: | Riga 142: | ||
[[oc:Austràlia Occidentala]] |
[[oc:Austràlia Occidentala]] |
||
[[os:Ныгуылæн Австрали]] |
[[os:Ныгуылæн Австрали]] |
||
[[pa:ਪੱਛਮੀ ਆਸਟਰੇਲੀਆ]] |
|||
[[pam:Albugang Australia]] |
[[pam:Albugang Australia]] |
||
[[pih:West Ostrielya]] |
[[pih:West Ostrielya]] |
Version de le 23:08, 24 feb 2013
[[giografia
sècoło|
giografiao
sècoło
]]
Western Australia (en) | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Epònemo | Austràlia e òvest | ||||
Pozision | |||||
Stato | Austràlia | ||||
Capitałe | [[Imàjine:No declarada|22x22px|link=]] Perth | ||||
Popołasion | |||||
Totałe | 2 656 156 (31 de marso del 2020) 181 746 (2016) | ||||
Densità | 1,05 hab./km² | ||||
Zeografia | |||||
Àrea | 2 527 013 km²[1] | ||||
Bagnà da | Osèano Indian, Osèano Antartego, Gran Baja Austrałiana e Mar de Timor | ||||
Altitùdene | 536 m | ||||
Ponto pì alto | Mount Meharry (en) (1 251 m) | ||||
Rente a | |||||
Dati istòreghi | |||||
Prima mesion documentada | Cołònia de Austràlia Osidentałe | ||||
Dì festivo | |||||
Organizasion pułìtega | |||||
Òrgano lejislativo | Parlamento de Western Australia (en) | ||||
Cao de stato | Chris Dawson (en) (15 de lujo del 2022) | ||||
Prèmier de l'Austràlia Osidentałe | Roger Cook (en) (8 de zugno del 2023) | ||||
Màsema autorità zudisiałe | Corte Suprema de Western Australia (en) | ||||
Còdazi de identifegasion | |||||
ISO 3166-2 | AU-WA | ||||
Fuzo oràrio | |||||
Prefiso tełefònego | 08[2] | ||||
Istòrego | |||||
Sito web | wa.gov.au | ||||
|
Ła Austrałia Osidental (in inglexe Western Australia ła xe un stato de ła Austrałia.
Łe xe bagnada a sud, ovest e nord da l'Osèano Indian, a est ła confina col stato de Austrałia del Sud e col Teritorio Setentrional.
Bona parte de łe superfisi de l'interno łe xe coverte da deserti: Gran deserto Sabioxo, Deserto Gibson, Gran deserto Vitoria, ma se cata anca xone adibie a pascoło. Łe xone costiere łe xe coverte da selve tropicałi a nord e pascołi a ovest; a sudovest se coltiva viti, agrumi, sereałi, patate e tabaco.
Se estrae oro, arxento, carbon, pionbo, manganexe e amianto.
Łe sità pi' inportanti łe xe Perž, Freemantle, Kwinana e Albany.