Difarense intrà łe version de "Łéngoa ungaréze"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
EmausBot (discusion | contribusion)
p r2.7.3) (Robot: Canbio se:Ungáragiella, wa:Hongrwès (lingaedje)
MastiBot (discusion | contribusion)
Riga 182: Riga 182:
[[oc:Ongrés]]
[[oc:Ongrés]]
[[os:Венгриаг æвзаг]]
[[os:Венгриаг æвзаг]]
[[pa:ਮਗਿਆਰ ਭਾਸ਼ਾ]]
[[pa:ਮਗਯਾਰ]]
[[pl:Język węgierski]]
[[pl:Język węgierski]]
[[pms:Lenga ungherèisa]]
[[pms:Lenga ungherèisa]]

Version de le 07:36, 21 feb 2013


Infobox de Łéngua Łéngoa ungaréze
magyar nyelv e magyar Cànbia el vałor in Wikidata
Nome locaƚemagyar nyelv
Tipołéngua naturałe, łéngua viva, łéngua e spesałità Cànbia el vałor in Wikidata
Parlà inUngheria
Romania
Slovachia
Serbia
Slovenia
Ucraina
Autòctono deBurgenland, Ungaria, Voivodina (it) Traduzi, oblast' di Transcarpazia (it) Traduzi, Transilvània, Slovàchia, Àustria, distretto di Bacău (it) Traduzi, distretto di Alba (it) Traduzi, distretto di Bihor (it) Traduzi, distretto di Bistrița-Năsăud (it) Traduzi, distretto di Cluj (it) Traduzi, distretto di Covasna (it) Traduzi, distretto di Harghita (it) Traduzi, distretto di Neamț (it) Traduzi, distretto di Sibiu (it) Traduzi, distretto di Satu Mare (it) Traduzi, Distretto della Bačka Settentrionale (it) Traduzi, Distretto del Banato Centrale (it) Traduzi, Distretto del Banato Settentrionale (it) Traduzi, Distretto della Bačka Meridionale (it) Traduzi, regione di Bratislava (it) Traduzi, regione di Banská Bystrica (it) Traduzi, regione di Košice (it) Traduzi, regione di Nitra (it) Traduzi e regione di Trnava (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Parlanti
Totałe16 milioni (2019 Cànbia el vałor in Wikidata)
Caratarìsteghe
Scrituraalfabeto ungherese, alfabeto latin e alfabeto ungherese antico
Clasifegasion lenguìstega
łéngua umana
łéngue uràłeghe
łéngue ùngreghe Cànbia el vałor in Wikidata
Regoƚà daHungarian Research Centre for Linguistics (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Vulnerabiłità1 segura Cànbia el vałor in Wikidata
Istòriahistory of the Hungarian language (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi
ISO 639-1hu
ISO 639-2hun
ISO 639-3hun Cànbia el vałor in Wikidata
SILHUN
Glottologhung1274 Cànbia el vałor in Wikidata
Linguasphere41-BAA-a Cànbia el vałor in Wikidata
Ethnologuehun Cànbia el vałor in Wikidata
ASCL3301 Cànbia el vałor in Wikidata
IETFhu Cànbia el vałor in Wikidata


Distribuxion dei parlanti de l'ungaréxe

L'ungherexe o ungarexe (en ungh.: magyar nyelv o anca soło magyar) el xe 'na lingua del ramo ugrico del grupo ugrofinico dełe lingue uraliche[1], parlà da çirca 16 milioni[2] de persone, de cui çirca 10 milioni[2] inte ła soła Ungheria, dove che 'l xe la lingua uficiałe. El xe inoltre parlà da minoranse linguisteghe in Romania, Slovachia, Serbia, Slovenia, Austria e Ucraina. [2]
El xe inparentà - anca se ała lontana - co 'l finlandexe, co l'estone e co łe lingue sami. [2][3]

Storia

L'esistensa deła lengua ungaréxe, o mejo del protoungarexe, xe atestà intorno al I milenio a.C.[4] Se distingue quatro fasi deła lingua[4]:

  1. Protoungarexe (I milenio a.C. - 896 d. C.)
  2. Antico ungarexe
  3. Medio ungarexe (XVI - XVIII sec.)
  4. Neoungarexe (dała fine del XVIII secoło)

Fonetica[5][6]

  • a /ɔ/
  • á /a:/
  • c /ts/
  • cs /tʃ/
  • e /ɛ/
  • é /e:/
  • g /g/
  • gy /d'/
  • h /h/
  • í /i:/
  • ly /j/
  • ny /ɲ/
  • o /o/
  • ó /o:/
  • ö /ø/
  • ő/ /ø:/
  • s /ʃ/
  • sz /s/
  • ú /u:/
  • ü /y/
  • ű /y:/
  • z /z/
  • zs /ʒ/
  • dj, dy (come gy)
  • lj (come ly)
  • ty /t'/

Gramatica

L'ungherexe xe 'na lingua aglutinante, overo i casi deła declinasion vien determinà tramite l'agiunta de sufisi. En ognuno dei casi, la vocałe varia a seconda deła cosideta armonia vocałica.[7][3]

Articołi

Articoło determinativo

L'articoło determinativo xe a (che diventa az davanti a 'na vocałe), sia pa 'l singołare, che pa 'l plurałe.[8][9] Esenpi: a fiú = "el toxo", a fiúk = "i toxi", a lány, "ła toxa", a lányok, "łe toxe", az asszony, "ła dona", az asszonyok, "łe done", az ember = "ła persona", az emberek = "łe persone".

Articoło indeterminativo

L'articoło indeterminativo xe egy.[8]

Pronomi personałi

I pronomi personałi de l'ungaréxe i xe[10][11]:

  • én = "mi"
  • te = "ti"
  • maga = "Łu", "Eła" (2a pers. sing. form.)
  • ön = "Łu", "Eła" (2a pers. sing. form.)
  • ő = "łu"/"eło", "eła"
  • mi = "nojaltri"
  • ti = "vojaltri"
  • maguk = "Vojaltri" (2a pers. plur. form.)
  • önök = "Vojaltri" (2a pers. plur. form.)
  • ők = "lori", "lore"

Note

  1. cfr. Hajdú, Péter, Introduzione alle lingue uraliche, ed. it. a cura de Danilo Gheno, Rosenberg & Seller, Torin, 1992, p. 12
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 cfr. Pontifex, Zsuzsa, Teach Yourself Hungarian, Hodder & Stoughton, London, 1993, p. 1
  3. 3,0 3,1 cfr. Kovács Romano, Zsuzanna, Parlo Ungherese, Vallardi-Garzanti, Milano, 1992, p. 260
  4. 4,0 4,1 cfr. Hajdú, Péter, op. cit., p. 16
  5. cfr. Pontifex, Zsuza, op. cit., pp. 10-11
  6. cfr. Kovács Romano, Zsuzanna, op. cit., pp. 7-8
  7. cfr. Pontifex, Zsuza, op. cit. , pp. 33-34
  8. 8,0 8,1 cfr. Kovács Romano, Zsuzanna, op. cit., p. 162
  9. cfr. Pontifex, Zsuza, op. cit., p. 20
  10. cfr. Pontifex, Zsuza, op. cit., pp. 18-19
  11. cfr. Kovács Romano, Zsuzanna, op. cit., p. 169

Voxi corełà

Altri projeti

Cołegamenti esterni

Bandiera de l'Onion Eoropea Łéngoe uficiałi de l'Onion Eoropea Bandiera de l'Onion Eoropea
Bulgaro | Castiglian | Ceco | Danexe | Estone | Finlandexe | Fransexe | Gaełico | Greco | Inglexe | Itałian | Łetone | Łituan | Maltexe | Olandexe | Połaco | Portoghexe | Rumeno | Slovaco | Slovèno | Svedexe | Tedesco | Ungarexe

Modeło:Link VdQ

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Łéngoa_ungaréze&oldid=514459"