Difarense intrà łe version de "Diałeto primierot"
[Version verifegà] | [Revixion njiancora controłà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica |
Nessun oggetto della modifica |
||
Riga 1: | Riga 1: | ||
{{lingua |
|||
⚫ | |||
|colore=#FD9191 |
|||
|nome=Diałeto primieròt |
|||
|nomenativo=primieròt |
|||
|stati= [[Italia]] |
|||
|regione= {{IT-TAA}}<br />{{IT-TN}}<br />[[Primier]] |
|||
|persone= 10mila su par do |
|||
|classifica=Non ntela top 100 |
|||
|scrittura= [[Alfabeto|Alfabeto latino]] |
|||
|tipologia=[[Soggetto_Verbo_Oggetto|SVO]] |
|||
|stati= {{ITA}} |
|||
|fam1=[[Lengue indoeuropee|Indoeuropee]] |
|||
|fam2=[[Lengue italiche|Italiche]] |
|||
|fam3=[[Lengue romanze|Romanze]] |
|||
|fam4=[[Lengue italo-occidentali|Italo-occidentali]] |
|||
|fam5=[[Lengue occidentali|Occidentali]] |
|||
|fam6=[[Lengue galloiberiche|Galloiberiche]] |
|||
|fam7=[[Lengue galloromanze|Galloromanze]] |
|||
|fam8=[[Gallo-italico|Galloitaliche]] |
|||
|fam9=[[Lengua veneta|Veneto]] |
|||
|fam10=[[Diałeto vèneto setentrional|Veneto settentrionale]] |
|||
|fam11='''''dialeto primieròt''''' |
|||
|estratto= Tuti i òmeni i nas liberi e uguali in dignità e dirìti. I é boni de pensar e i ha na cosiènza e i ha de far fra de lori fà i fuse tuti fradèi. |
|||
}} |
|||
⚫ | |||
==Carateristeghe == |
==Carateristeghe == |
||
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el |
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al [[Diałeto_vèneto_setentrional|diałeto feltrin]] che da quel del rest del [[Diałeto vèneto osidental|Trentin]]. |
||
Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é: |
Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é: |
||
*La |
*La pronunžia de /th/ con /ž/, compagn del resto del [[Diałeto_vèneto_setentrional|veneto settentrional]]. |
||
*La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /ð/. |
*La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /ð/. |
||
*La conversion de |
*La conversion de žerti nomi che in taglian xe in maschile al femminile: |
||
**''la lat'', ''la sàngue'', ''la sòn'', ''la |
**''la lat'', ''la sàngue'', ''la sòn'', ''la giaž''. |
||
*La conversion de |
*La conversion de žerti nomi che in taglian xe in femminile al maschile: |
||
**''l' |
**''l'aguàž'', ''el bedól'', ''el calìðen'', ''el ðèrlo''. |
||
==I verbi== |
==I verbi== |
||
Riga 51: | Riga 76: | ||
==Esempi de łengua== |
==Esempi de łengua== |
||
===Proverbi=== |
===Proverbi=== |
||
====Proverbi containi==== |
|||
⚫ | |||
*Se 'l Sass Maor el ha |
*Se 'l Sass Maor el ha el capel, mola la falž e ciapa el restel. |
||
⚫ | |||
*De San Valantin se guerna senza lumin. |
*De San Valantin se guerna senza lumin. |
||
====Proverbi meteorologici==== |
|||
*Se la piova la vien da Santa Catarina, ciapa el restel e camina. |
*Se la piova la vien da Santa Catarina, ciapa el restel e camina. |
||
*Se la piova la vien da la |
*Se la piova la vien da la Žareda, la vien co la gheda. |
||
*Se la piova la vien dal Pavion, piova a balon. |
*Se la piova la vien dal Pavion, piova a balon. |
||
*Se la piova la vien del Schener, la vien col ster. |
*Se la piova la vien del Schener, la vien col ster. |
||
*Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn. |
*Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn. |
||
===Scioglilengua e filastroche=== |
|||
*Žento žeste de žeule marže. |
|||
*Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. / |
|||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
Version de le 18:25, 22 zen 2013
Tipo | dialèto |
---|---|
Diałeto de | vèneto |
Parlà in | Itàłia |
Parlanti | |
Totałe | 10mila su par do |
Caratarìsteghe | |
Clasifegasion lenguìstega | |
łéngua umana łéngue indoeoropee łéngue itàłeghe łéngue romanze łéngue ìtało-osidentałi vèneto vèneto nordegno |
El Primieròt el é en diałeto vèneto setentrional, parlà nte la Val de Primiér, ntel Trentin.
Carateristeghe
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al diałeto feltrin che da quel del rest del Trentin.
Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é:
- La pronunžia de /th/ con /ž/, compagn del resto del veneto settentrional.
- La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /ð/.
- La conversion de žerti nomi che in taglian xe in maschile al femminile:
- la lat, la sàngue, la sòn, la giaž.
- La conversion de žerti nomi che in taglian xe in femminile al maschile:
- l'aguàž, el bedól, el calìðen, el ðèrlo.
I verbi
- Verbo èser
- Mi son
- Ti ti sé
- El el é
- Noi son
- Voi sé
- Lori i é
- Verbo aér
- Mi ho
- Ti ti ha
- El el ha
- Noi aón
- Voi aé
- Lori i ha
- Verb portàr
- Mi pòrte
- Ti ti pòrti
- El el pòrta
- Noi portòn
- Voi porté
- Lori i pòrta
- Verb créder
- Mi créðe
- Ti ti créði
- El el cret
- Noi creðón
- Voi creðé
- Lori i cret
- Verb dormìr
- Mi ðròme
- Ti te ðròmi
- El el ðròm
- Noi ðromión
- Voi ðromì
- Lori i ðròm
Esempi de łengua
Proverbi
Proverbi containi
- Se 'l Sass Maor el ha el capel, mola la falž e ciapa el restel.
- Se 'l Sass Maor el ha la žentura, el siegador el laora a man segura.
- De San Valantin se guerna senza lumin.
Proverbi meteorologici
- Se la piova la vien da Santa Catarina, ciapa el restel e camina.
- Se la piova la vien da la Žareda, la vien co la gheda.
- Se la piova la vien dal Pavion, piova a balon.
- Se la piova la vien del Schener, la vien col ster.
- Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn.
Scioglilengua e filastroche
- Žento žeste de žeule marže.
- Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. /
Bibliografia
- Livio Tissot, Dizionario primierotto, ed. Manfrini, 1996.
- Primiero ieri e oggi.