Difarense intrà łe version de "Diałeto primierot"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p →Colegamenti esterni: Interwiki |
Nessun oggetto della modifica |
||
Riga 1: | Riga 1: | ||
El '''Primieròt''' |
El '''Primieròt''' el é en [[diałeto vèneto setentrional]], parlà nte la [[Val de Primiér]], ntel [[Trentin]]. |
||
==Carateristeghe == |
==Carateristeghe == |
||
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el xe pì vesìn al [[Diałeto_vèneto_setentrional|diałeto feltrin]] che da quel del rest del [[Diałeto vèneto osidental|Trentin]]. |
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el xe pì vesìn al [[Diałeto_vèneto_setentrional|diałeto feltrin]] che da quel del rest del [[Diałeto vèneto osidental|Trentin]]. |
||
Tra i carateristeghe pì importanti ghe |
Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é: |
||
*La pronuncia de /ts/ con / |
*La pronuncia de /ts/ con /ž/, compagn del resto del [[Diałeto_vèneto_setentrional|veneto settentrional]]. |
||
*La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /ð/. |
*La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /ð/. |
||
*La conversion de zerti nomi che in taglian xe in maschile al femminile: |
*La conversion de zerti nomi che in taglian xe in maschile al femminile: |
||
Riga 68: | Riga 68: | ||
==Colegamenti esterni== |
==Colegamenti esterni== |
||
*[http://www.openstarts.units.it/dspace/bitstream/10077/2000/1/LONGO%20Jessica.pdf I |
*[http://www.openstarts.units.it/dspace/bitstream/10077/2000/1/LONGO%20Jessica.pdf I todeschismi ntel diałeto primierot] |
||
[[Categoria:Łéngoa vèneta]] |
[[Categoria:Łéngoa vèneta]] |
Version de le 14:40, 22 zen 2013
El Primieròt el é en diałeto vèneto setentrional, parlà nte la Val de Primiér, ntel Trentin.
Carateristeghe
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el xe pì vesìn al diałeto feltrin che da quel del rest del Trentin.
Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é:
- La pronuncia de /ts/ con /ž/, compagn del resto del veneto settentrional.
- La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /ð/.
- La conversion de zerti nomi che in taglian xe in maschile al femminile:
- la lat, la sàngue, la sòn, la giazz.
- La conversion de zerti nomi che in taglian xe in femminile al maschile:
- l'aguàzz, el bedól, el calìðen, el ðèrlo.
I verbi
- Verbo èser
- Mi son
- Ti ti sé
- El el é
- Noi son
- Voi sé
- Lori i é
- Verbo aér
- Mi ho
- Ti ti ha
- El el ha
- Noi aón
- Voi aé
- Lori i ha
- Verb portàr
- Mi pòrte
- Ti ti pòrti
- El el pòrta
- Noi portòn
- Voi porté
- Lori i pòrta
- Verb créder
- Mi créðe
- Ti ti créði
- El el cret
- Noi creðón
- Voi creðé
- Lori i cret
- Verb dormìr
- Mi ðròme
- Ti te ðròmi
- El el ðròm
- Noi ðromión
- Voi ðromì
- Lori i ðròm
Esempi de łengua
Proverbi
- Se 'l Sass Maor el ha el capel, mola la falz e ciapa el restel.
- Se 'l Sass Maor el ha la zentura, el siegador el laora a man segura.
- De San Valantin se guerna senza lumin.
- Se la piova la vien da Santa Catarina, ciapa el restel e camina.
- Se la piova la vien da la Zareda, la vien co la gheda.
- Se la piova la vien dal Pavion, piova a balon.
- Se la piova la vien del Schener, la vien col ster.
- Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn.
Bibliografia
- Livio Tissot, Dizionario primierotto, ed. Manfrini, 1996.
- Primiero ieri e oggi.