Difarense intrà łe version de "Senegal"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Revixion njiancora controłà][Revixion njiancora controłà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
EmausBot (discusion | contribusion)
p r2.7.2+) (Bot: Zonto: tt:Сенегал
p r2.7.1) (Bot: Zonto: hsb:Senegal
Riga 137: Riga 137:
[[hif:Senegal]]
[[hif:Senegal]]
[[hr:Senegal]]
[[hr:Senegal]]
[[hsb:Senegal]]
[[ht:Senegal]]
[[ht:Senegal]]
[[hu:Szenegál]]
[[hu:Szenegál]]

Version de le 14:13, 17 maj 2012

Senegal
Senegaal (wo) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoLe Lion rouge Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Un Peuple, Un But, Une Foi»
«One People, One Goal, One Faith»
«Един народ, една цел, една вяра»
«Un pueblo, un objetivo, una fe»
«ߡߌ߬ߙߌ߲߬ߘߌ߬ ߞߋߟߋ߲߫ ߸ ߟߊ߬ߢߌߣߌ߲߫ ߞߋߟߋ߲߫ ߸ ߘߍ߲߬ߞߣߍ߬ߦߊ߬ ߞߋߟߋ߲߫»
«Un poble, un objectiu, una fe»
«Un bobl, un nod, un ffydd» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoFiume Senegal Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

14°22′N 14°17′W / 14.366667°N 14.283333°W14.366667; -14.283333Coordinae: 14°22′N 14°17′W / 14.366667°N 14.283333°W14.366667; -14.283333

ContinenteAfrica

Capitałe  Dakar Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe16 876 720 (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
1 026 153 (2017)
Densità85,79 hab./km²
Demònemosenegałezo, senegałezi, senegałeza, senegałeze   Edit this at Wikidata
Idiomafranseze
wolof
badyara
balanta Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita67,146 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0,36199999999999 (2015)
Putełi no scołarizai1 921 575 (2013) Cànbia el vałor in Wikidata
22 396 (2006)
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea196 722 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoNépin Cliff (en) Traduzi (531 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Atlàntego (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Prima mesion documentadaAfrica Occidentale Francese (it) Traduzi, Federasion del Małi e Comunità francese (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Òrgano lejislativoAsenblea Nasionałe de Senegal Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de Sènegal Cànbia el vałor in WikidataMacky Sall (it) Traduzi (apriłe 1UTC 2012) Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de Sènegal Cànbia el vałor in WikidataMacky Sall (it) Traduzi (14 de majo del 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

5.67/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe27 569 136 728 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA18 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,511[11] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[11] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedafranco CFA de l'Àfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Sentrałe dei Stati de Àfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion10 %[12] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

38.1/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1SN Cànbia el vałor in Wikidata SEN Cànbia el vałor in Wikidata 686 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionSN Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.sn
Prefiso tełefònego+221 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webgouv.sn Cànbia el vałor in Wikidata

















































MusicBrainz: 122bb81f-191e-3798-8be2-4b54ffd7ffa4


La republica del Senegal xe no stato de l’Africa occidental. A Ovest la confina co el Oxeano Atlantico, a nord co la Mauritania, co el Mali a est, co la Guinea Conakry e la Guinea Bissau a sud. El Gambia xe no stato incunea’ rentro en tel Senegal. La lengoa ofisial xe el francexe. La cavedal xe Dakar.

Storia

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Senegal.

El Senegal l’è stà abità fin da ła preistoria. El paexe el xe stà colonizà da vari regni regionałi par la so importansa par le piste comerciali. El Islam l'è rivà nel XI secolo. El impero de i mandingo controlava na parte del Senegal nei secoli XIII e XIV. El regno de i jolof controlava el nord a ło steso tenpo. I europei fasea marcà ne i porti su la costa dal XVI secolo. Nel 1677, i francexi gha comprà l’isola de Gorée, poco fora de Dakar. Da qui partea le navi co i sciai. (Bisogna parò stare atenti, el forte de i sciavi che i turisti visita ancò na gha gniente a che fare co la trata dei sciavi de na olta). Nel 1850, i francesi gha scomincià a far guera co i regni de l’interno (Waalo, Cayor, Baol, and Jolof) par conquistar el teritorio su la teraferma.

Nel janaro 1959, Senegal e Sudan Francexe i se univa en federasion auto-governata. La federasion la xe durada poco. Nel agosto de lo steso ano, i do paexi i se gha diviso con la creasion de le republiche del Senegal e del Mali. Léopold Senghor fu eleto primo presidente del Senegal. Nel 1980, Senghor sa ritirà da la politica, on dei pochi presidenti africani a lasar el poder de so volontà. El novo presidente el xe stà Abdou Diouf.

Nel 1982, el Sengal e el Gambia i sa unìo en te na federasion, che parò l’è stà disolta nel 1989. A lo steso tempo, la region de la Casamance, a sud de el Gambia, gha scominsià a far na guera de autoderminasion che la va avanti fin ancò. En tel 1990-91 ghe stà na breve guera de confin co la Mauritania, specialmente ne la zona de Rosso. Diouf l’à govarnà par quatro legislature e gha promoso l’economia. Nel 2000, Abdoulaye Wade, capo de l’oposision, l'è diventà el terzo presidente de el Senegal.

Giografia

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Giografia del Senegal.

El Senegal l'è un paese pianegiante, la colina pi alta l’è rente a Nepen Diakha e la xe alta solo 584 metri. Al nord ghe el fiume Senegal che fa da confin co la Mauritania. Al sud, ghe foreste tropicali. L’est del paexe fa parte del Sahel.

Economia

L’industria produse cemento, fertilizanti chimici, prodoti texili, e prodoti alimentari. El turismo l’à na industria importante. La pesca la serva par el marcà interno e par l’esportasion. L’agricoltura la serve el marcà interno, anca se el Senegal espora bagigi, coton e fruta. L’Itałia xe uno dei stati pi inportanti par el marcà col Senegal.

Popolasion

La majoria de la zente la vive ne le zone rurali. I wolof xe el grupo pi importante (43%), i Peul e i Toucouleur i xe al 24%, el resto xe grupi etnici picoleti: Serer (15%), Lebou (10%), Jola (4%), Mandinka (3%), Naarkajors, Soninke, Bassari. Tuti sti grupi gha la so lengoa, anca se el wolof xe ła łéngoa franca parlà da tuti.

Religion

La majoria de i senegalexi i xe musulmani. El islam de el Senegal xe organizà atorno a le fratelanze Sufi. I do pi importanti grupi xe i Tijaniyya e i Murydyyya. I Catoleghi xe el 5%, ma i forma na comunità influente. El primo presidente del Senegal xera un catolego.

Moschea de ła Divinita, Ouakam, Senegal.

Curiosità

La cità de Dakar l’è ciama così par la presenza de i tamarindi, dakar en wolof. La cità de Rufisque la deve el nome al fiume da le acque fresche, rio frisco en portoghexe.


Modeło:Link FA

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Senegal&oldid=456070"