Difarense intrà łe version de "Sipro"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Revixion njiancora controłà][Revixion njiancora controłà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
JAnDbot (discusion | contribusion)
p r2.6) (Bot: Zonto: vep:Kipr
p r2.5.1) (Bot: Zonto: as:চাইপ্ৰাচ
Riga 97: Riga 97:
[[arc:ܩܘܦܪܘܣ]]
[[arc:ܩܘܦܪܘܣ]]
[[arz:قبرص]]
[[arz:قبرص]]
[[as:চাইপ্ৰাচ]]
[[ast:Xipre]]
[[ast:Xipre]]
[[az:Kipr Respublikası]]
[[az:Kipr Respublikası]]

Version de le 15:22, 19 mar 2012

Sipro
Κυπριακή Δημοκρατία (el)
Kıbrıs Cumhuriyeti (tr) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoHymn to Liberty Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Cyprus in your heart» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

35°N 33°E / 35°N 33°E35; 33Coordinae: 35°N 33°E / 35°N 33°E35; 33

ContinenteAxia (giograficamente), Eoropa (culturalmente)
Teritòrio reclamà daCipro del Nord Cànbia el vałor in Wikidata

Capitałe  Nicoxia Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe1 141 166 (2013) Cànbia el vałor in Wikidata
1 141 166 (2013)/(2012)/(2011)/(2010)/(2009)/(2008)/(2007)/(2006)/(2005)/(2004)/(2003)/(2002)/(2001)/(2000)/(1999)/(1998)/(1997)/(1996)/(1995)/(1994)/(1993)/(1992)/(1991)/(1990)/(1989)/(1988)/(1987)/(1986)/(1985)/(1984)/(1983)/(1982)/(1981)/(1980)/(1979)/(1978)/(1977)/(1976)/(1975)/(1974)/(1973)/(1972)/(1971)/(1970)/(1969)/(1968)/(1967)/(1966)/(1965)/(1964)/(1963)/(1962)/(1961)/(1960)
Densità123,47 hab./km²
Demònemocipriota, ciprioti, ciprioto, cipriote   Edit this at Wikidata
Idiomagrego moderno
turco
grego Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita80,508 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0,164 (2015)
Taso de suicìdio3,2 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Putełi no scołarizai3 331 (2015) Cànbia el vałor in Wikidata
−404 (2014)
Zeografia
Parte deMèdio Oriente, Àzia Osidentałe, Union Eoropèa e Spàsio Econòmego Eoropeo Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea9 242,45 km²[3] Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà damar Mediteràneo Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoOlimpo (1 952 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basomar Mediteràneo (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Prima mesion documentadaBritish Cyprus Cànbia el vałor in Wikidata
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno de Cyprus Republic (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoCàmara dei Raprezentanti de Chipre Cànbia el vałor in Wikidata
Presidenti de ła Repùblega de Cipro Cànbia el vałor in WikidataNikos Christodoulides (it) Traduzi (28 de febraro del 2023) Cànbia el vałor in Wikidata
Presidenti de ła Repùblega de Cipro Cànbia el vałor in WikidataNikos Christodoulides (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

7.56/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe28 408 064 462 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA19 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,896[16] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[16] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedaeuro Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Sentrałe de Cipro Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion16 %[17] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

31.2/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1CY Cànbia el vałor in Wikidata CYP Cànbia el vałor in Wikidata 196 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionCY Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.cy
Prefiso tełefònego+357 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Còdaze NUTSCY Cànbia el vałor in Wikidata
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webcyprus.gov.cy Cànbia el vałor in Wikidata

















































MusicBrainz: a75b525f-8c01-31f6-975e-4a32a2b001d5


Sipro o Zipro (Κύπρος, Kypros en grego; Kıbrıs en turco; Cipro en tałiàn) ła xe un'ìxoła del Mar Mediteraneo orientałe, ła tersa par grandesa. Ła xe situà a sud de ła Turchia (70 Km), a un fià de distansa da łe coste del Medio Oriente (100 Km) e a 500 Km a Nord dal'Egito, tra Eoropa e Axia.

L'ìxoła ła xe ocupà par sirca i dó tersi de ła superfisie da ła Republica de Sipro che dal'1 de majo 2004 ła fa parte del'Union Eoropea. El restante teritorio, 'nte ła zona setentrionałe de l'ixoła, el xe ocupà da ła Repùblica Turca de Sipro Nord (TRNC) che ła xe stà proclamà dopo l'asion miłidar par stabiłir ła paxe 'ntel 1974.

Dal 1489 al 1571 ła ga fato parta de ła Republica de Venesia.

Giografia

Sipro vista dal satelite.

ła partegnénsa de Sipro a l'Europa o a l'Axia la xe na roba controversa; de fati se dal ponto de vista storego-cultural, Civro se pol considararla un stato europeo (a maxor raxon deso che el xe intrà a partezar l'Union Eoropea), dal ponto de vista giogràfego la par partegnir (col senso par el qual un'isola la fa parte de un contegnente par la so vicinanza geogràfega) al contegnente asiàtego.

L'ìxoła de Sipro, tersa del Mar Mediteràneo par dimension, ła se cata inte'l Mar Mediteraneo oriental a sud de łe coste de ła Turchia, ła ga na superficie conplesiva de 9.250 km² dei quai 3.355 km² i fa parte del setor turco siprian el 5% a łe baxe britàneghe. El desvełupo de ła costa el xe de 648 chiłòmetri. Sipro ła costituise anca l'avanposto più meridional de l'Union Europea inte'l Mediteraneo.

Morfołoxia

El relievo del'ìxoła el xe conposto da do caene montagnose: queła del Kyrenia, che ła sponta inte'l nord de ła penìxoła de Karpas, e quela de Troodos, inte'l sud-ovest de l'isola onde che sponta l'monte Ołinpo (1.953 m), la cima pì alta de l'isola. Łe do caene montagnose łe xe divise da ła fertile piana sentral de Messaria

Idrografia

I ùgnołi fiumi che i ga un rezime de portada regolar i xe el Yialias el Peidos, tuti do longhi cerca 100 km.

Clima

El clima de l'isola el xe de tipo mediteraneo, co istà calde e sute e inverni morestai; Anualmente su l'isola casca 500mm de piova prevalentamente durante l'inverno. Le zone dell'introtera cipriota le sofre in istà un gran seco, che el favorisse el desvełupo de qualche incendio intra le vexetasion selvàdeghe. Spesso su Sipro ghe tira venti caldi. El clima caldo el ga modełà el paesagio faxéndoło deventar l'habitat ideal par àlbori come l'Olivaro. In inverno su łe piche dei Troodos ghe casca neve co tenperadure senpre comunque sora i 2 °C.

Lengue

El grego el xe parlà soratuto inte'l sud de l'isola, invese el turco inte'l nord. In realtà, tal divixion la risal a l'intervento militar turco de Sipro del 1974, daspò el qual i grego-ciprioti del nord i xe stai espulsi verso el sud.

Storegamente, comunque, el grego inte la so variante cipriota el gera parlà da cerca l'82% de la popolasion e el gera anpiamente distribuio inte l'isola intiera. Ła restante parte de la popołasion ła xe de marełéngua turca. In sevito al dominio britànego, anca l'inglese el xe anpiamente doparà.

Xe in doparamento un dialeto arabo de tipo siro-palestinese in via de estinzion parlà da la comunità maronia de Kormakiti, orizenà da un stanziamento de cristiani maronii libanesi inte'l XII secolo.






Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Sipro&oldid=442706"