Difarense intrà łe version de "Sarah Bernhardt"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Revixion njiancora controłà][Revixion njiancora controłà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Luckas-bot (discusion | contribusion)
p r2.7.1) (Bot: Zonto: als:Sarah Bernhardt
Riga 146: Riga 146:
[[ar:سارة برنار]]
[[ar:سارة برنار]]
[[arz:ساره بيرنار]]
[[arz:ساره بيرنار]]
[[as:ছাৰা বাৰ্নহাৰ্ট]]
[[az:Sara Bernar]]
[[az:Sara Bernar]]
[[bat-smg:Sarah Bernhardt]]
[[bat-smg:Sarah Bernhardt]]

Version de le 14:24, 19 mar 2012

Sarah Bernhardt fotografà da Félix Nadar

Sarah Bernhardt (Parigi, 22 de otobre 1844Parigi, 26 de marso 1923) ła xe sta 'na çełebre [[attore teatrale |atrice teatrałe]] [[Fransa |fransexe]]. El so vero nome el gera Rosine Bernardt.


Soranominà La voix d'or ("Ła voxe d'oro") e Ła divina, Sarah Bernhardt ła xe considerà come ła pì granda atrice del XIX secoło. Col so fasino provocante e misterioxo, el so straripante tenperamento senico e el so ecentrico stiłe de vita, ła Bernhardt ła xe entrà de merito 'ntel mito.

Vita e cariera

Finìi i studi al Conservatorio 'ntel 1862, ła ga fato parte deła Comédie-Française che ła ga po' abandonà 'ntel 1866 per l'Odéon. Ła xe sta scoverta so łe sene de "Le Passant" de François Coppée 'ntel 1869 e ła ga trionfà come regina del "Ruy Blas" 'ntel 1872; tałi interpretasion i ła ga portà a esare riciamà dała "Comédie Francaise" dove ła ga interpretà Phèdre 'ntel 1874 e Hernani tre ani dopo, 'ntel 1877.

'Ntel 1880 ła se ga dimeso con on serto scandało del «Français» e ła ga creà ła propria conpagnia teatrałe, co ła quałe ła xe partìa par ł'estaro, dove ła xe riusìa a far fortuna. A New York ła ga incontrà Thomas Edison e ła ga registrà sora on siłindro sonoro un brano del Phèdre. Rientrata in Fransa, ła ga direto el Teatro del Rinasimento dal 1893, po' el Teatro dełe Nasion dove ła ga interpretà Ła signora dełe Camelie. Ła so soferta e incixiva interpretasion del traxico personaj de Margherita Gauthier ła xe sta probabilmente ła so mejo prova de atrice.

Ła Bernhardt ritrata da Jules Bastien-Lepage (1848-1884) 'ntel 1879.

'Nel diçenbre del 1894 ła ga domandà a Alfons Mucha de dixegnare i propri manifesti. I sucesivi siè ani de cołaborasion i ga dà on secondo momento de splendor ała so cariera che, verso ła fine, ła ga vista inpegnà anche come attrice per il cinema muto. El primo film indove ła ga recità el xe sta El dueło de Amleto 'ntel 1900. Ła ghe he ga girà oto, de cui du autobiografeghi. Ł'ultimo, Sarah Bernhardt a Belle Isle (1912) el descrive ła so vita quotidiana. 'Ntel 1914 a ghe xe sta conferia ła Łegion d'Onore. Ł'anputasion de 'na ganba 'ntel 1915, quando ł'atrice ła gaveva 70 ani, non ła ghe inpedìo de continuare a recitare da sentà.

Ła so vita privata ła xe sta pitosto "vivace". A vinti ani, da 'na rełasion co' on nobiłe belga, Charles-Joseph-Eugene-Henri, Principe de Ligne, ła ga avù el so unico fioło, Maurice Bernhardt, che el xe diventà scritor. Sucessivamente, ła ga avù diversi amanti, tra cui artisti del całibro de Gustave Doré e Georges Clairin, atori come Mounet-Sully e Lou Tellegen. 'Ntel 1882 ła se ga sposà a Łondra con on cołega de orixini greche, Aristides Damala, che el gera però dipendente dała morfina, cusì ła so rełasion ła xe durà pochisimo. Sarah ła xe restà comunque legalmente so mujer fin ała morte del xovane ator, che ła xe avegnua 'ntel 1889 a ł'età de 34 anni.

Ało s'ciopar de ł'Afare Dreyfus, Sarah ła ga dà el so sostegno a Émile Zola.

Sarah Bernhardt ła ga publicà diversi livri e opare teatrałi e ła xe sta inoltre tra łe fonti de ispirasion par el personajo de ł'atrice La Berma, descrita da Marcel Proust 'nte Alla ricerca del tempo perduto. Ł'influensa ła xe sta cusì neta che Proust el ga speso ciamà el personajo 'nte łe so łetare "Haras", ł'inverso de Sarah.

Teatrografia

Sarah Bernhardt 'ntel ruoło de Marguerite Gautiere (La dame aux camélias)
Sarah Bernhardt 'ntel ruoło de Théodora de Victorien Sardou (fotografà da Nadar nel 1882)

Film

  • 1900 : El Dueło de Amleto
  • 1908 : Ła Tosca
  • 1911 : Ła Signora dełe Camelie (Camille)
  • 1912 : Adrienne Lecouvreur
  • 1912 : Elisabeth Reina d'Inghiltera
  • 1912 : Sarah Bernhardt a Belle-Isle ('nte ł'interpretasion de sé stesa)
  • 1915 : Mères Françaises (on'infermiera deła Croce Rosa)
  • 1915 : Ceux de chez nous (biografico)
  • 1916 : Jeanne Doré
  • 1923 : La Veggente (non finìo)

Opare

  • Dans les Nuages, Impressions d'une Chaise Charpentier(1878)
  • L'Aveu, drame en un acte en prose (1888)
  • Adrienne Lecouvreur, drame en six actes (1907)
  • Ma Double vie (1907)
  • Un Cœur d'homme, pièce en quatre actes (1911)
  • Petite idole (1920)
  • L'Art du Théâtre: la voix, le geste, la prononciation, etc.

Bibliografia

Altri progeti

Errore script: nessun modulo "Interprogetto".


Łigamenti foresti

Modeło:Link FA

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Sarah_Bernhardt&oldid=442698"