Difarense intrà łe version de "Sarah Bernhardt"
[Revixion njiancora controłà] | [Revixion njiancora controłà] |
p r2.7.1) (Bot: Zonto: als:Sarah Bernhardt |
p r2.5.1) (Bot: Zonto: as:ছাৰা বাৰ্নহাৰ্ট |
||
Riga 146: | Riga 146: | ||
[[ar:سارة برنار]] |
[[ar:سارة برنار]] |
||
[[arz:ساره بيرنار]] |
[[arz:ساره بيرنار]] |
||
[[as:ছাৰা বাৰ্নহাৰ্ট]] |
|||
[[az:Sara Bernar]] |
[[az:Sara Bernar]] |
||
[[bat-smg:Sarah Bernhardt]] |
[[bat-smg:Sarah Bernhardt]] |
Version de le 14:24, 19 mar 2012
Sarah Bernhardt (Parigi, 22 de otobre 1844 – Parigi, 26 de marso 1923) ła xe sta 'na çełebre [[attore teatrale |atrice teatrałe]] [[Fransa |fransexe]]. El so vero nome el gera Rosine Bernardt.
Soranominà La voix d'or ("Ła voxe d'oro") e Ła divina, Sarah Bernhardt ła xe considerà come ła pì granda atrice del XIX secoło. Col so fasino provocante e misterioxo, el so straripante tenperamento senico e el so ecentrico stiłe de vita, ła Bernhardt ła xe entrà de merito 'ntel mito.
Vita e cariera
Finìi i studi al Conservatorio 'ntel 1862, ła ga fato parte deła Comédie-Française che ła ga po' abandonà 'ntel 1866 per l'Odéon. Ła xe sta scoverta so łe sene de "Le Passant" de François Coppée 'ntel 1869 e ła ga trionfà come regina del "Ruy Blas" 'ntel 1872; tałi interpretasion i ła ga portà a esare riciamà dała "Comédie Francaise" dove ła ga interpretà Phèdre 'ntel 1874 e Hernani tre ani dopo, 'ntel 1877.
'Ntel 1880 ła se ga dimeso con on serto scandało del «Français» e ła ga creà ła propria conpagnia teatrałe, co ła quałe ła xe partìa par ł'estaro, dove ła xe riusìa a far fortuna. A New York ła ga incontrà Thomas Edison e ła ga registrà sora on siłindro sonoro un brano del Phèdre. Rientrata in Fransa, ła ga direto el Teatro del Rinasimento dal 1893, po' el Teatro dełe Nasion dove ła ga interpretà Ła signora dełe Camelie. Ła so soferta e incixiva interpretasion del traxico personaj de Margherita Gauthier ła xe sta probabilmente ła so mejo prova de atrice.
'Nel diçenbre del 1894 ła ga domandà a Alfons Mucha de dixegnare i propri manifesti. I sucesivi siè ani de cołaborasion i ga dà on secondo momento de splendor ała so cariera che, verso ła fine, ła ga vista inpegnà anche come attrice per il cinema muto. El primo film indove ła ga recità el xe sta El dueło de Amleto 'ntel 1900. Ła ghe he ga girà oto, de cui du autobiografeghi. Ł'ultimo, Sarah Bernhardt a Belle Isle (1912) el descrive ła so vita quotidiana. 'Ntel 1914 a ghe xe sta conferia ła Łegion d'Onore. Ł'anputasion de 'na ganba 'ntel 1915, quando ł'atrice ła gaveva 70 ani, non ła ghe inpedìo de continuare a recitare da sentà.
Ła so vita privata ła xe sta pitosto "vivace". A vinti ani, da 'na rełasion co' on nobiłe belga, Charles-Joseph-Eugene-Henri, Principe de Ligne, ła ga avù el so unico fioło, Maurice Bernhardt, che el xe diventà scritor. Sucessivamente, ła ga avù diversi amanti, tra cui artisti del całibro de Gustave Doré e Georges Clairin, atori come Mounet-Sully e Lou Tellegen. 'Ntel 1882 ła se ga sposà a Łondra con on cołega de orixini greche, Aristides Damala, che el gera però dipendente dała morfina, cusì ła so rełasion ła xe durà pochisimo. Sarah ła xe restà comunque legalmente so mujer fin ała morte del xovane ator, che ła xe avegnua 'ntel 1889 a ł'età de 34 anni.
Ało s'ciopar de ł'Afare Dreyfus, Sarah ła ga dà el so sostegno a Émile Zola.
Sarah Bernhardt ła ga publicà diversi livri e opare teatrałi e ła xe sta inoltre tra łe fonti de ispirasion par el personajo de ł'atrice La Berma, descrita da Marcel Proust 'nte Alla ricerca del tempo perduto. Ł'influensa ła xe sta cusì neta che Proust el ga speso ciamà el personajo 'nte łe so łetare "Haras", ł'inverso de Sarah.
Teatrografia
- 1862 : Ifigenia de Racine in Ifigenia, el ruoło prinsipałe ;
- 1862 : Valérie de Eugène Scribe ;
- 1862 : Les Femmes Savantes (łe Done Sapienti) de Molière ;
- 1864 : Un mari qui lance sa femme de Labiche & Deslandes ('ntel ruoło deła principesa Douchinka) ;
- 1866 : La Biche aux Bois di T & H Cognard ;
- 1866 : Phèdre de Racine ('ntel ruoło de Aricia) ;
- 1866 : Le Jeu de l'amour et du hasard (El xogo de ł'amor e del destin) de Marivaux ('ntel ruoło de Silvia) ;
- 1867 : Les Femmes savantes de Molière ('ntel ruoło de Armande) ;
- 1867 : Il Marchese di Villemer de George Sand ;
- 1867 : François le Champi de George Sand ('ntel ruoło de Mariette) ;
- 1868 : Kean de Dumas pare ('ntel ruoło de Anna Damby) ;
- 1869 : Il Passante de François Coppée 'ntel ruoło maschiłe de on cantor (Zanetto), el xe sta el so primo grande suceso;
- 1870 : L'Altra de George Sand ;
- 1871 : Jeanne-Marie de André Theuriet ;
- 1871 : Fai quel che devi de François Coppée ;
- 1871 : La Baronessa de Edouard Foussier e Charles Edmond;
- 1872 : Mademoiselle Aïssé de Louis Bouilhet ;
- 1872 : Ruy Blas de Hugo ('ntel ruoło de Doña Maira de Neubourg, regina de Spagna);
- 1872 : Mademoiselle de Belle-Isle de Dumas pare (ruoło de Gabrielle) ;
- 1872 : Britannicus de Racine ('ntel ruoło de Junie) ;
- 1872 : Le Nozze di Figaro de Beaumarchais ;
- 1872 : Mademoiselle de la Seiglière de Jules Sandeau ;
- 1873 : Dalila de Octave Feuillet ('ntel ruoło deła principesa Falconieri) ;
- 1873 : Chez l'Avocat de Paul Ferrier ;
- 1873 : Andromaca de Racine ;
- 1873 : Phèdre de Racine ('ntel ruoło de Aricia) ;
- 1873 : La Sfinge de Octave Feuillet ;
- 1874 : Zadig de Voltaire ;
- 1874 : Phèdre de Racine (nel ruolo de Fedra) ;
- 1875 : La Figlia di Roland de Henri de Bornier;
- La Straniera de Alexandre Dumas fioło ('ntel ruoło de Mrs. Clarkson) ;
- Roma Sconfitta de Parodi ;
- 1877 : Hernani de Victor Hugo ('ntel ruoło de Doña Sol) ;
- 1879 : Phèdre de Racine ('ntel ruoło de Fedra) ;
- 1880 : Ł'Aventuriera de Émile Augier ;
- 1880 : Adrienne Lecouvreur de Legouvé & Scribe ;
- 1880 : Froufrou de Henri Meilhac e Ludovic Halévy ;
- 1880 : La Signora delle Camelie de Alexandre Dumas fioło ('ntel ruoło de Marguerite Gautier) ;
- 1882 : Fédora de Victorien Sardou ;
- Théodora de Victorien Sardou ('ntel ruoło de Theodora, inperatrice de Bisanzio) ;
- La Tosca de Victorien Sardou ;
- La Princesse Georges de Alexandre Dumas fioło ;
- 1890 : Cleopatra de Victorien Sardou ;
- 1893 : I Re de Jules Lemaître ;
- 1894 : Gismonda de Victorien Sardou ;
- 1895 : Anfitrione de Molière ;
- 1895 : Magda : (traduzione de Heimat de Hermann Sudermann) ;
- 1896 : La Signora delle Camelie de Alexandre Dumas fioło;
- 1896 : Lorenzaccio de Musset ;
- 1897 : Spiritismo de Victorien Sardou ;
- 1897 : La Samaritana de Rostand ;
- 1897 : I Cattivi pastori de Octave Mirbeau ;
- 1898 : Medea de Catulle Mendès ;
- 1898 : La Signora delle Camelie de Alexandre Dumas fioło ('ntel ruoło de Marguerite Gautier) ;
- Giovanna d'Arco de Jules Barbier ;
- Izeyl de Eugène Morand & Armand Sylvestre ;
- Re Lear de Shakespeare;
- 1899 : Amleto de Shakespeare;
- Antonio e Cleopatra de Shakespeare ('ntel ruoło de Cleopatra) ;
- Macbeth de Shakespeare ('ntel ruoło de Lady Macbeth) ;
- Pierrot Assassin de Richepin ('ntel ruoło de Pierrot) ;
- 1900 : L'Aiglon de Edmond Rostand ('ntel ruoło di Napoleon II, Duca de Reichstatdt]]) ;
- Angelo, tiranno di Padova de Hugo (nel ruoło de Tisbe)
- 1903 : La Strega de Victorien Sardou ;
- 1904 : Pelléas et Mélisande de Maeterlinck ('ntel ruoło de Pelléas) ;
- 1906 : The Lady From the Sea de Ibsen ;
- 1906 : La Vergine di Avila de Catulle Mendès ('ntel ruoło de Teresa D'Avila) ;
- 1911 : La regina Elisabetta de Émile Moreau;
- 1913 : Jeanne Doré de Tristan Bernard ('ntel ruoło de Jeanne Doré).
Film
- 1900 : El Dueło de Amleto
- 1908 : Ła Tosca
- 1911 : Ła Signora dełe Camelie (Camille)
- 1912 : Adrienne Lecouvreur
- 1912 : Elisabeth Reina d'Inghiltera
- 1912 : Sarah Bernhardt a Belle-Isle ('nte ł'interpretasion de sé stesa)
- 1915 : Mères Françaises (on'infermiera deła Croce Rosa)
- 1915 : Ceux de chez nous (biografico)
- 1916 : Jeanne Doré
- 1923 : La Veggente (non finìo)
Opare
- Dans les Nuages, Impressions d'une Chaise Charpentier(1878)
- L'Aveu, drame en un acte en prose (1888)
- Adrienne Lecouvreur, drame en six actes (1907)
- Ma Double vie (1907)
- Un Cœur d'homme, pièce en quatre actes (1911)
- Petite idole (1920)
- L'Art du Théâtre: la voix, le geste, la prononciation, etc.
Bibliografia
- Jacques Lorcey, Sarah Bernhardt, l'art et la vie, Paris : Éditions Séguier, 2005. 160 pages. prefasion de Alain Feydeau. ISBN 2-84049-417-5.
Altri progeti
Errore script: nessun modulo "Interprogetto".