Difarense intrà łe version de "Blu"
[Revixion njiancora controłà] | [Revixion njiancora controłà] |
p r2.7.1) (Bot: Zonto: vls:Blauw |
p Bot: Fixing redirects |
||
Riga 16: | Riga 16: | ||
}} |
}} |
||
El '''blu''' (dito en maniera più s-ceta '''blò'''<ref>[http://books.google.it/books?id=y6c_AAAAMAAJ&printsec=frontcover&dq=Boerio&source=bl&ots=Bg4air_NYX&sig=CICxkAIobDxVE1YDrHPmCOIROA8&hl=it&ei=fLEGTOSmGIybOL624MYL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCMQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false Disionario del Boerio]</ref>, anca se nol xé più doprà ancó) el xé un dei [[cołor]]i del [[spetro ełetromagnètego]] chei pol èser visti dal'[[omo]] e partegnénte al "spetro del vixìbiłe". El se cata intrà el [[cian]] e el [[viołeto]] e el ga na [[longhésa d'ónda]] a ocio de 470 [[nanòmetro|nanòmetri]]. El xé un dei tre [[cołor primario|cołori primari]], conpagno al [[xało]] e al [[roso]]. El so cołor conplementar el xé el [[naranson]]. |
El '''blu''' (dito en maniera più s-ceta '''blò'''<ref>[http://books.google.it/books?id=y6c_AAAAMAAJ&printsec=frontcover&dq=Boerio&source=bl&ots=Bg4air_NYX&sig=CICxkAIobDxVE1YDrHPmCOIROA8&hl=it&ei=fLEGTOSmGIybOL624MYL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCMQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false Disionario del Boerio]</ref>, anca se nol xé più doprà ancó) el xé un dei [[cołor]]i del [[spetro ełetromagnètego]] chei pol èser visti dal'[[homo sapiens|omo]] e partegnénte al "spetro del vixìbiłe". El se cata intrà el [[cian]] e el [[viołeto]] e el ga na [[longhésa d'ónda]] a ocio de 470 [[nanòmetro|nanòmetri]]. El xé un dei tre [[cołor primario|cołori primari]], conpagno al [[xało]] e al [[roso]]. El so cołor conplementar el xé el [[naranson]]. |
||
El blu el xé el cołor del [[sieło]] parché łe mołècołe de [[gas]] che łe conpon l'[[atmosfera]] łe [[refrasion|refranxe]] soło ła łuxe blu che ła ga łonghésa d'onda menor, méntre łe łonghése d'onda magiore łe vien [[refresion|refrese]]. |
El blu el xé el cołor del [[sieło]] parché łe mołècołe de [[gas]] che łe conpon l'[[atmosfera]] łe [[refrasion|refranxe]] soło ła łuxe blu che ła ga łonghésa d'onda menor, méntre łe łonghése d'onda magiore łe vien [[refresion|refrese]]. |
||
L'[[aqua]] dei grandi speci ([[mar]]i, [[ |
L'[[aqua]] dei grandi speci ([[mar]]i, [[łago|laghi]]...) ła xé blu parché łe [[Strutura ełetrònega a bande|bande energèteghe]] łe vien asorbie en maniera desferénte dal'aqua, faxendo desconparir en órdene łe radiasion più débołi: prima el [[roso]], daspò el [[xało]], daspò el [[verdo]], daspò el [[vioła]], e par fin el blu. Atexoché ła [[łuxe]] blu ła xé sia queła co magior penetrasion, sia queła dominante 'nte łe grande destexe de aqua, łóre łe xé dónca de cołor blu. |
||
Łe parołe "blu" e "blò" łe xé sta te tólte dal corispondénte tèrmene [[łéngua |
Łe parołe "blu" e "blò" łe xé sta te tólte dal corispondénte tèrmene [[łéngua fransexe|franséxe]] '''''bleu''''', na volta dopra cusì come el xé. |
||
Ai antighi Gresi e Romani (i eło ciamava ''κυανός'', ''kyanós'' e ''coeruleos'') el blu a nol ghe piaxéva miga cusì tanto, parché sto qua el gera el cołor dei [[ocio|oci]] dei [[Bàrbari]].<ref name=corier>[http://archiviostorico.corriere.it/2003/agosto/31/Cesare_non_vestiva_blu_moda_co_0_030831070.shtml Cesare non vestiva di blu, moda da barbari]</ref> Col [[cristianéximo]] el blu el xé pasà a sinbołegiar ła [[vèrxene Maria]], dónca el gà tacà a èser poxitivo. Dèso el xé el cołor chel piaxe de più en [[Europa]]<ref name=corier/>, anca se, dal altra parte del mondo, łe parlade dei xóveni [[austrałia]]ni no łe ghe da miga un signifegà bon. En [[natura]] el blu nol cata en maniera sénplexe. Ghe xé ecesion come ła [[giàxena]], chel però el xé, par èser s-ceti, de cołor [[èndego]]. |
Ai antighi Gresi e Romani (i eło ciamava ''κυανός'', ''kyanós'' e ''coeruleos'') el blu a nol ghe piaxéva miga cusì tanto, parché sto qua el gera el cołor dei [[ocio|oci]] dei [[Bàrbari]].<ref name=corier>[http://archiviostorico.corriere.it/2003/agosto/31/Cesare_non_vestiva_blu_moda_co_0_030831070.shtml Cesare non vestiva di blu, moda da barbari]</ref> Col [[cristianèximo|cristianéximo]] el blu el xé pasà a sinbołegiar ła [[maria (mare de Gesù)|vèrxene Maria]], dónca el gà tacà a èser poxitivo. Dèso el xé el cołor chel piaxe de più en [[Eoropa|Europa]]<ref name=corier/>, anca se, dal altra parte del mondo, łe parlade dei xóveni [[austrałia]]ni no łe ghe da miga un signifegà bon. En [[natura]] el blu nol cata en maniera sénplexe. Ghe xé ecesion come ła [[giasena|giàxena]], chel però el xé, par èser s-ceti, de cołor [[èndego]]. |
||
== Fónte == |
== Fónte == |
Version de le 20:47, 15 xug 2011
Blu | |
Coordenae de cołore | |
---|---|
Hex |
|
RGB (r, g, b) | (0, 0, 255) |
CMYK (c, m, y, k) | (100, 100, 0, 0) |
HSV (h, s, v) | (240°, 100%, 100%) |
Ciave CSS | blue |
El blu (dito en maniera più s-ceta blò[1], anca se nol xé più doprà ancó) el xé un dei cołori del spetro ełetromagnètego chei pol èser visti dal'omo e partegnénte al "spetro del vixìbiłe". El se cata intrà el cian e el viołeto e el ga na longhésa d'ónda a ocio de 470 nanòmetri. El xé un dei tre cołori primari, conpagno al xało e al roso. El so cołor conplementar el xé el naranson.
El blu el xé el cołor del sieło parché łe mołècołe de gas che łe conpon l'atmosfera łe refranxe soło ła łuxe blu che ła ga łonghésa d'onda menor, méntre łe łonghése d'onda magiore łe vien refrese. L'aqua dei grandi speci (mari, laghi...) ła xé blu parché łe bande energèteghe łe vien asorbie en maniera desferénte dal'aqua, faxendo desconparir en órdene łe radiasion più débołi: prima el roso, daspò el xało, daspò el verdo, daspò el vioła, e par fin el blu. Atexoché ła łuxe blu ła xé sia queła co magior penetrasion, sia queła dominante 'nte łe grande destexe de aqua, łóre łe xé dónca de cołor blu.
Łe parołe "blu" e "blò" łe xé sta te tólte dal corispondénte tèrmene franséxe bleu, na volta dopra cusì come el xé.
Ai antighi Gresi e Romani (i eło ciamava κυανός, kyanós e coeruleos) el blu a nol ghe piaxéva miga cusì tanto, parché sto qua el gera el cołor dei oci dei Bàrbari.[2] Col cristianéximo el blu el xé pasà a sinbołegiar ła vèrxene Maria, dónca el gà tacà a èser poxitivo. Dèso el xé el cołor chel piaxe de più en Europa[2], anca se, dal altra parte del mondo, łe parlade dei xóveni austrałiani no łe ghe da miga un signifegà bon. En natura el blu nol cata en maniera sénplexe. Ghe xé ecesion come ła giàxena, chel però el xé, par èser s-ceti, de cołor èndego.