Difarense intrà łe version de "Golfo de Trieste"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p ., replaced: itałia → itàlia , ItałiaItàlia (2)
Targheta: Canbio faxesto co AWB
p coresion, replaced: Giografia → Zeografia (2)
Targheta: Canbio faxesto co AWB
Riga 44: Riga 44:
El '''golfo de Trieste''' el xe na całanca del Mar Adriatico, conprexa intra l'ixoła de [[Gravo|Grao]] ([[Itàlia]]) e [[Ponta Salvore]] ([[Croàsia|Croasia]]), arente de [[Piràn|Piran]] ([[Xlovenia|Slovenia]]).
El '''golfo de Trieste''' el xe na całanca del Mar Adriatico, conprexa intra l'ixoła de [[Gravo|Grao]] ([[Itàlia]]) e [[Ponta Salvore]] ([[Croàsia|Croasia]]), arente de [[Piràn|Piran]] ([[Xlovenia|Slovenia]]).


== Giografia fixega ==
== Zeografia fixega ==
El [[golfo]] se slonga par sirca 550 km² co [[fondità]] mèdia de 16 m e masima de sirca 37 m, che raxonxe dae bande de Piran. L'inbocaùra xe granda 21 km. La costa ga fondałi basi e sabiosi inte el trato osidentałe, caraterixà da ła presenxa de numeroxe [[tresse]], mentre el resto de ła riva, dai sbòchi del [[Timavo]] fin in avanti, xe in prevałensa erto èrto e rocioxo in cuanto el se cata a ridoso de l'altopian del [[Carso]]. Inte el tòco itàlia sbòca i fiumi [[Lisonz|Isonso]] e Timavo, in queło sloven i fiumi [[Risano]] e [[Dragogna]], sto ultimo al confin coea Croasia.
El [[golfo]] se slonga par sirca 550 km² co [[fondità]] mèdia de 16 m e masima de sirca 37 m, che raxonxe dae bande de Piran. L'inbocaùra xe granda 21 km. La costa ga fondałi basi e sabiosi inte el trato osidentałe, caraterixà da ła presenxa de numeroxe [[tresse]], mentre el resto de ła riva, dai sbòchi del [[Timavo]] fin in avanti, xe in prevałensa erto èrto e rocioxo in cuanto el se cata a ridoso de l'altopian del [[Carso]]. Inte el tòco itàlia sbòca i fiumi [[Lisonz|Isonso]] e Timavo, in queło sloven i fiumi [[Risano]] e [[Dragogna]], sto ultimo al confin coea Croasia.


El golfo de Trieste xe el golfo più setentrional del mondo indove ghe xe un [[clima de tipo mediteraneo]].
El golfo de Trieste xe el golfo più setentrional del mondo indove ghe xe un [[clima de tipo mediteraneo]].


== Giografia umana ==
== Zeografia umana ==
Ła sità de [[Trieste]] se cata inte ła parte più interna e orientałe, i altri sentri urbani riłevanti che se afassa sul Golfo xe [[Monfalcon]], [[Duin-Aurisina|Duino]] e [[Muja]] in [[Itàlia]], [[Capodistria|Caodistria]], [[Isoła d'Istria]] e [[Piràn|Piran]] in Slovenia.
Ła sità de [[Trieste]] se cata inte ła parte più interna e orientałe, i altri sentri urbani riłevanti che se afassa sul Golfo xe [[Monfalcon]], [[Duin-Aurisina|Duino]] e [[Muja]] in [[Itàlia]], [[Capodistria|Caodistria]], [[Isoła d'Istria]] e [[Piràn|Piran]] in Slovenia.



Version de le 16:33, 9 maj 2021


Infobox de Zeografia fìzegaGolfo de Trieste

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteBaja Cànbia el vałor in Wikidata
Parte de mar Adriàtego e Golfo de Venesia Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo
Nasion rivarescaItàlia Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon aministrativa Trieste (Itàlia) Cànbia el vałor in Wikidata

Map

 
Formà da
Dati e sifre
Prodondità37 m Cànbia el vałor in Wikidata





















































El golfo de Trieste el xe na całanca del Mar Adriatico, conprexa intra l'ixoła de Grao (Itàlia) e Ponta Salvore (Croasia), arente de Piran (Slovenia).

Zeografia fixega

El golfo se slonga par sirca 550 km² co fondità mèdia de 16 m e masima de sirca 37 m, che raxonxe dae bande de Piran. L'inbocaùra xe granda 21 km. La costa ga fondałi basi e sabiosi inte el trato osidentałe, caraterixà da ła presenxa de numeroxe tresse, mentre el resto de ła riva, dai sbòchi del Timavo fin in avanti, xe in prevałensa erto èrto e rocioxo in cuanto el se cata a ridoso de l'altopian del Carso. Inte el tòco itàlia sbòca i fiumi Isonso e Timavo, in queło sloven i fiumi Risano e Dragogna, sto ultimo al confin coea Croasia.

El golfo de Trieste xe el golfo più setentrional del mondo indove ghe xe un clima de tipo mediteraneo.

Zeografia umana

Ła sità de Trieste se cata inte ła parte più interna e orientałe, i altri sentri urbani riłevanti che se afassa sul Golfo xe Monfalcon, Duino e Muja in Itàlia, Caodistria, Isoła d'Istria e Piran in Slovenia.

Sul Golfo se afasa anca le riserve naturałi regionałi de ła Vałe Cravanata, del sbòco de l'Isonso e de łe Fałesie de Duino nonchè la Riserva naturałe de Miramar in Itałia, la riserva natural de Strugnano, le aree marine protete de Punta Madonna e Punta Grossa e el parco natural de łe sałine de Sicciole in Slovenia.

Note


Varda anca

Altri projeti


Controło de autoritàVIAF (EN234759960 · LCCN (ENsh90004432 · GND (DE4403518-4 · WorldCat Identities (EN234759960
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Golfo_de_Trieste&oldid=1056870"