Difarense intrà łe version de "La (nota)"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
p →top: sost, replaced: ossia → o sia , nel → inte el |
p →top: ., replaced: standard → stàndar |
||
Riga 5: | Riga 5: | ||
Łe frequense de tute łe altre note łe xe calcołàe a partir dal la<sub>3</sub>. |
Łe frequense de tute łe altre note łe xe calcołàe a partir dal la<sub>3</sub>. |
||
El la<sub>3</sub> el xe de fondamentałe inportansa, parché ła xe ła nota dei ''diapason''. Al de fora dell'anbito mùxicałe, numeroxe aplicasion tecnighe i uxa el la<sub>3</sub> come "frequensa |
El la<sub>3</sub> el xe de fondamentałe inportansa, parché ła xe ła nota dei ''diapason''. Al de fora dell'anbito mùxicałe, numeroxe aplicasion tecnighe i uxa el la<sub>3</sub> come "frequensa stàndar", cofà el monoscopio de ła [[RAI – Radiotełevixion Itałiana|RAI]] e el tono de libaro del [[tełefono]], che all'ocorensa i pòl esar dopàrai cofà diapason. |
||
[[Imàjine:440 Hz.ogg|thumb|right|Frequensa audio a 440 Hz corispondente al la<sub>3</sub>]] |
[[Imàjine:440 Hz.ogg|thumb|right|Frequensa audio a 440 Hz corispondente al la<sub>3</sub>]] |
||
Version de le 20:24, 19 avr 2021
Note mùxicałi | ||
---|---|---|
Do | Re | Mi | Fa | Sol | La | Si | (Ut) |
El la el xe na nota mùxicałe de ła scała diatonega fondamentałe (l'unica scała priva de diexis e de bemołe, inte i so diversi sete modi) in particołare ła xe ła sesta nota de ła scała majior de Do, ma anca ła prima nota (ła tonica) de ła scała minore de La, o sia ła scała minore "fondamentałe", e in xenerałe el xe prexente in tuti i 7 modi de ła scała diatonega fondamentałe.
Ła frequensa del la sora el do sentrałe (la3 in Itałia, Spagna e Fransa, A4 inte ła notasion sientifega dell'altesa) ła xe definia par convension a 440 Hz, vałore stabilìo da ła conferensa internasionałe de Londra del 1939. In precedensa, se uxava speso łe frequense d 432 hertz e 435 Hz, ma, a seconda del posto, del periodo e del tipo de mùxega, el la3 el podeva variar tra i 390 e 460 Hz (sol/si): ła prima ła xera ła frequensa del la dopàra in Fransa e a Roma inte el periodo baroco, ła seconda xera el tono da chiesa veneziano inte el XVII secolo.
Łe frequense de tute łe altre note łe xe calcołàe a partir dal la3.
El la3 el xe de fondamentałe inportansa, parché ła xe ła nota dei diapason. Al de fora dell'anbito mùxicałe, numeroxe aplicasion tecnighe i uxa el la3 come "frequensa stàndar", cofà el monoscopio de ła RAI e el tono de libaro del tełefono, che all'ocorensa i pòl esar dopàrai cofà diapason.
Inte ła notasion in uxo inte i paexi de łéngua inglexe e todésca, el la corisponde a ła nota A.