Difarense intrà łe version de "Amsterdam"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
p →top: sostitusion co el novo Infobox de Divixion aministrativa |
Go canbià el file Image:Amsterdam.svg co Image:Wapen_van_Amsterdam.svg, sicome el xe stà canbià su Commons da CommonsDelinker parché: file renamed, redirect linked from other project. |
||
Riga 4: | Riga 4: | ||
|Panorama = AmsterdamLuchtfotoBmz.jpg |
|Panorama = AmsterdamLuchtfotoBmz.jpg |
||
|Didascałia = |
|Didascałia = |
||
|Bandiera = Flag of Amsterdam.svg |
|Bandiera = Flag of Wapen van Amsterdam.svg |
||
|Stema = Amsterdam.svg |
|Stema = Wapen van Amsterdam.svg |
||
|Stato = NLD |
|Stato = NLD |
||
|Grado aministrativo = 2 |
|Grado aministrativo = 2 |
Version de le 10:40, 17 xug 2020
Amsterdam (nl) | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Bomò | «Heldhaftig, Vastberaden, Barmhartig (en) » | ||||
Soranome | Mokum, מָקוֹם א, Damsko, A'dam, Venetië van het Noorden, Venice of the north e Damsko | ||||
Epònemo | Fiume Amstel | ||||
Pozision | |||||
Continente | Eoropa | ||||
Stato | Regno dei Paezi Basi | ||||
Stato del Regno dei Paesi Bassi (it) | Paezi Basi | ||||
Provinse dei Paexi Basi | Ołanda Setentrionałe | ||||
Comune dei Paesi Bassi (it) | Amsterdam (it) | ||||
Cavedałe de | Regno dei Paezi Basi (1839–)
| ||||
Popołasion | |||||
Totałe | 921 468 (zenaro 1UTC 2023) 61 344 (2018) | ||||
Densità | 4 207,62 hab./km² | ||||
Zeografia | |||||
Parte de | Amstelland (it) | ||||
Àrea | 219 km² | ||||
Àcua | 24,23 % | ||||
Bagnà da | Fiume Amstel, IJ (it) e IJmeer | ||||
Altitùdene | −2 m | ||||
Dati istòreghi | |||||
Avegnimento ciave | incendio urbano (it) (1421 (Gregorian)) asèdio Blockades of Amsterdam (en) Giochi della IX Olimpiade (it) (1928) | ||||
Organizasion pułìtega | |||||
Sìndico de Amsterdam | Femke Halsema (it) (12 de lujo del 2018) (GL) | ||||
Menbro de | |||||
Còdazi de identifegasion | |||||
Còdaze postałe | 1000–1098 e 1100–1109 | ||||
Fuzo oràrio | |||||
Prefiso tełefònego | 20 | ||||
Còdaze BAG | 3594 | ||||
Premi
| |||||
Sito web | amsterdam.nl | ||||
|
Amsterdam la xe la cavedal e la sità pi granda dei Paexi Basi, inte la provinsia de l'Ołanda Setentrionałe. El comun de Amsterdam el ga 739.295 residenti (al 1° de genaro 2005) de oltra 170 nasaionaità, invesse la popolassion che la sta inte l'àrea metropoitana la conta serca 1.450.000 persone.
Sede institussional
Dal momento che la sede istitussional del goerno la xe situà a L'Aja, tante volte sta ùltima la vien confusa co la cavedal, che invesse la xe Amsterdam. I Paesi Bassi i xe uno dei pochi Stati onde che el sentro goernatìo no'l coinside co la cavedal.
Ministrasion
La sità la xe ministrada no solo dal sìndego e dal consejo comunal sentral, ma la xe anca devidesta in difarente parte sitadine/sircoscrission (Stadselen), che la ga i so conseji. Tute le dessision locae le xe ciapae da sti conseji sircoscrissionai e solo le pi inportante dessision infrastruturae e xe deegae a la ministrassion prinsipal. Oltra al sentro de la sità, la munissipaità la ciapa rento le sevente sircoscrission: Amsterdam Noord, Amsterdam Oud Zuid, Bos en Lommer, De Baarsjes, Geuzenveld/Slotermeer, Oost/Watergraafsmeer, Osdorp, Oud-West, Slotervaart, Westerpark, Westpoort, Zeeburg, Zuideramstel, Zuidoost (incluso Bijlmer). Amsterdam Noord la xe separada dal resto de la sità da la via d'aqua, el Canal del Mare del Nord.
Sentro rinasimental
Amsterdam la ga uno dei majori sentri rinasimentali de tuta l'Europa. Numerose costrussion che risale al periodo tra el XVI e XVII secolo, conossiùo anca come Età de l'Oro, le xe desso considerade monumenti storici e le se cata intorno a na serie de canài semisircolari. Sti qua i ciapa rento el porto vecio che na olta el gera facià sul Zuiderzee, ancuò separado dal resto del mar verto e ciamà col nome de IJsselmeer o lago IJssel. La sità la xe famosa parché la ospita el Rijksmuseum (museo reàl), el Van Gogh Museum, la Concertgebouw, el Rembrandt House Museum, la casa de Anna Frank, el monumento a la memoria dei omosessuali copài in tei canpi de sterminio nazisti ed un enorme nùmaro de bisiclete.
Quartier a luci rosse
Amsterdam la xe anca famosa par el so quartier a luci rosse, de Wallen, ed i so numerosi coffee shops autorizadi a véndar la cannabis e i derivadi de la marijuana. La prostitussion la xe legal nei Paesi Bassi. Chi che la esèrsita xe considerà un lìbaro professionista e el xe tassà come qualsiasi altro inprenditor. La cannabis invesse no la xe legal, ma solo tolerada; questo vol dir che la vendita de na quantità inferior ai 5 grami par cliente e el possesso de quantità fin a 30 grami no le xe perseguìe da la lege.
Sità zemelae
Beira
Managua
Montréal
Pechin
Sarajevo
Controło de autorità | VIAF (EN) 158212776 · LCCN (EN) n78095634 · GND (DE) 4001783-7 · BNF (FR) cb119430472 (data) · NLA (EN) 35782678 · NDL (EN, JA) 00628114 · WorldCat Identities (EN) n78-095634 |
---|
- ↑ URL de refarensa: https://www.c40.org/cities/amsterdam/.
- ↑ URL de refarensa: https://cn.wtcf.org.cn/citys/3477-2.html.