Difarense intrà łe version de "Trabant"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Revixion njiancora controłà][Revixion njiancora controłà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
.anacondabot (discusion | contribusion)
p robot Aggiungo: sk:Trabant (automobil)
Thijs!bot (discusion | contribusion)
p robot Aggiungo: lt:Trabant
Riga 31: Riga 31:
[[it:Trabant]]
[[it:Trabant]]
[[ja:トラバント]]
[[ja:トラバント]]
[[lt:Trabant]]
[[nl:Trabant]]
[[nl:Trabant]]
[[no:Trabant]]
[[no:Trabant]]

Version de le 03:00, 28 maj 2007

Modeło:Veronexe Trabànt l'éra el nome de na famoša automobile, prodòta da Sachsenring AG, n'açìenda automobilìstica de la Repùblica democràtica Tedésca (RDT). La Trabànt l'è sta mésa en produçiôn en i anni '50, i ultimi modèi i è stè prodoti en el 1991, pôcô dopo che el muro de Berlìn l'è stà butà šô.

El progèto P50

La Trabànt P-601 l'era sta inisialménte pensà come en moto-veìcolo a trì rùe, ciamà P-50, con drénto en motòr a dô çilìndri e dô tèmpi da 600cc e 25 cavài, ch'el našéa a miscela. El motòr de la Trabànt no l'éra gràn veloce: el podéa nàr a 100 Km/h en 29 secôndi. La velocità màsima l'éra de 112 Km/h, e pô, el motòr el fašéa na gràn fumaréga, par via che el našéa a miscela (no g'éra mìa n'impianto de lubrificaçiôn) e quindi el brušàa benšìna misià a ojo da motòr.

Sucesìvamente el progèto l'è stà cambià e la caroserìa convertìa en na automobile picenìna a trì volumi. La caroserìa de tute le Trabànt l'è sempre stà realiçà en un materiàl plàstego, rinforçà con cotòn o cànapa, ciamà "Duroplast". El Duroplast l'éra na réšina plàstega gràn resistènte che la permetéa al goèrno de la Jermania Comunìsta de risparmiàr i schèj par la importaçiôn de l'aciàio par la reališaçiôn de le caroserìe.

I modèi

De la Trabànt i è stè prodoti vàri modèi: quei par uso çivìl i éra la berlina e la jardineta. Pô g'éra ànca na verçiôn militàr e una verçiôn "furgonà" sensa veri de drìo, da usàr come auto da laòro. Tùti i modéi i g'avéa el solito motòr a dô tèmpi.

Par via de la gràn crìsi econòmica che el goèrno de la RDT no l'è mai stà bòn de afrontàr, en la Jermània Est g'è sempre stà gràn carença de materie gréše. La produçiôn mecànica l'è sempre stà gràn colpìa da sto fàto. Dopo la prenotaçiôn, no l'éra quindi raro de aspetàr ànca fin a dieše ànni, prìma de compràr na Trabànt.

La fìn de n'icona

Dopo la riunificaçiôn de le dô Jermànie, el mercà de la "Sachsenring Trabant P-601" l'è stà gràn colpìo da la concorença capitalìsta de el mercà de l'ovest. Un pàr d'ànni dopo la riunificaçiôn, la Sachsenring AG decide de seràr la produçiôn de le Trabant vìsto che l'è imposibile stàr drìo a la tecnologìa de le auto ocidentàli.

Al dì de ancò la Sachsenring la produçe tòchi de ricàmbio par el setòr automobilìstico.

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Trabant&oldid=62798"