Difarense intrà łe version de "Prunus avium"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
sistema simbolo e-o scrittura secondo le norme internazionali SI |
|||
Riga 86: | Riga 86: | ||
[[Categoria:Àlberi]] |
[[Categoria:Àlberi]] |
||
[[be:Чарэшня]] |
|||
[[bg:Дива череша]] |
|||
[[bs:Trešnja]] |
|||
[[ca:Cirerer]] |
|||
[[cs:Třešeň ptačí]] |
|||
[[da:Fugle-Kirsebær]] |
|||
[[en:Wild Cherry]] |
[[en:Wild Cherry]] |
||
[[eo:Ĉerizarbo]] |
|||
[[es:Prunus avium]] |
|||
[[fr:Merisier]] |
|||
[[fur:Cjariesâr]] |
|||
[[glk:وحشی گیلاس]] |
|||
[[hr:Divlja trešnja]] |
|||
[[hsb:Třešeń]] |
|||
[[hu:Vadcseresznye]] |
|||
[[it:Prunus avium]] |
|||
[[ka:ბალი (მცენარე)]] |
|||
[[lij:Çëxa]] |
[[lij:Çëxa]] |
||
[[lt:Trešnė]] |
|||
[[nap:Ceraso (arbero)]] |
|||
[[nl:Zoete kers]] |
|||
[[pl:Czereśnia]] |
|||
[[pms:Prunus avium]] |
|||
[[pt:Prunus avium]] |
|||
[[qu:Rinda]] |
|||
[[ru:Черешня]] |
|||
[[sr:Трешња]] |
[[sr:Трешња]] |
||
[[sv:Sötkörsbär]] |
|||
[[tr:Kiraz]] |
|||
[[uk:Черешня]] |
Version de le 19:45, 17 ago 2016
Dati | |
---|---|
Fonte de | Sareza, sweet cherry (en) , cherry pit (en) , cherry pit oil (en) e succo di ciliegie (it) |
Piante | |
Tipo de fruta | Drupa |
Stato de conservasion | |
Eror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found. | |
Tasonomia | |
Superregno | Eukaryota |
Rènjo | Plantae |
Órdene | Rosales |
Fameja | Rosaceae |
Tribù | Amygdaleae |
Zènare | Prunus |
Spece | Prunus avium L., 1755 |
Nomenclatura | |
Basònemo | Prunus cerasus var. avium |
Distribusion | |
El saresaro (o siaresaro o sareser o sarezer) (nome sientifego Prunus avium) el xe 'n albaro da fruta deła fameja dełe Rosaceae (se dixe in todesco Kirsche, in inglexe Cherry, in taljan ciliegio). El po esare alto dai 15 ai 30 metri, ła scorsa ła xe dura, ła sluxega e ła ga un cołor roso-grixo.
Ła scavejara de rami fisi e pieni de buti ła ga na forma de cono slargà. Łe foje łe xe longhe e ovałi, de 6 — 15 cm, con orlo iregołare a dentini de sega, verdi, coła parte sora luçida e keła soto ke se vede i nervi deła foja. Ciaaskeduna ła ga un pecol de 2 — 5 cm, ała fine del kuałe ghe xe , suła parte sora, do ghiandołete rose.
Da 2 a 4 — 6 fioreti i vien fora a corinbo, con diametro de 2,5 — 3,5 cm insieme ałe foje, in apriłe - majo. El fruto (saresa o siaresa) el xe roso scuro, tondo, con diametro de 6 - 25 miłimetri.
Anbiente dove ke'l vive
EL saresaro el se trova in tuta Eoropa, dal Mediteraneo fin al 54° grado de latitudine nord e a est fin ała linea Minsk - Kursk - Woronesch - Rostov. El se trova anca in Turchia del nord, 'ntel Caucaso e in Iran del nord, ma el xe sta inpiantà anca in Nord Africa , in Sud Turkestan e 'nteł' Est del Nord America.
Łe sarese tipiche del Veneto
Fra i 349 prodoti agroałimentari tipici par qualità e storia deła region Veneto ghe xe anca łe sarese. In particołare ghe xe:
- Łe sarese de Marostega
- Łe sarese dei Cołi de Axoł
- Łe sarese dei Cołi veronexi
- Łe sarese dei Cołi Euganei
- Łe sarese durone de Cazan de Tramigna
Legno
El saresaro xe un òtimo legno par far mobiłi (tołe, careghe, credense) e pavimenti (Parquet).
Distiładi e liquori fati cołe sarese
In Germania i distiła łe sarese par farghine na graspa dal bocado seco: in Foresta Nera i ła ciama aqua de sarese (Kirschwasser). El cherry invese xe un liquore dolse fato in Inghiltera.