Difarense intrà łe version de "Boẑ"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
p Tn4196 el ga spostà ła pajina Bož (apicoltura) a Boẑ: Come de discusion, par el trasferimènto de Bož a 'l Wikisionario |
pNessun oggetto della modifica |
||
Riga 1: | Riga 1: | ||
[[File:Beehive 5.JPG|thumb|Na arnia moderna, disendente dei veci |
[[File:Beehive 5.JPG|thumb|Na arnia moderna, disendente dei veci boẑ]] |
||
Al ''' |
Al '''boẑ''' al è probabilmente la forma pì primitiva de "casa" che sie stata doperada te la apicoltura. Probabilmente al è stat protagonista de le prime forme de [[inmestegament]] de le [[ava|au]], anca parchè al è facile da far e al ghe someja tant a le struture aonde che le au le va a viver in natura. |
||
Al è costituì da 'n toch de legn |
Al è costituì da 'n toch de legn boẑ de 'l diametro interno de circa 50-80 cm, co 'n fondi e an quert de tole. Ghe gnen forà dintorn an buss come via de acesso par i inseti. |
||
Le au le ghe costruiss inte al [[nit]], fat de formele de žera verticai co tante cele esagonai aonde che gnen conservà le scorte de miel e i ovi. |
Le au le ghe costruiss inte al [[nit]], fat de formele de žera verticai co tante cele esagonai aonde che gnen conservà le scorte de miel e i ovi. |
||
Par poder er al miel toca copar le au (de solito co 'l fun), cavar fora le formele e |
Par poder er al miel toca copar le au (de solito co 'l fun), cavar fora le formele e schiẑarle, al tut co na perdita granda. |
||
La |
La evoluẑion de la apicoltura la à portà belche domili ani fa a la conparsa de qualche prototipo de [[vassel]] aonde che la arnia (cioè la "casa" de le au) la era costituida de do elementi separadi, un par al nit e un par la scorta de miel (melario). |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[Categoria:Apicoltura]] |
[[Categoria:Apicoltura]] |
Version de le 15:31, 28 nov 2013
Al boẑ al è probabilmente la forma pì primitiva de "casa" che sie stata doperada te la apicoltura. Probabilmente al è stat protagonista de le prime forme de inmestegament de le au, anca parchè al è facile da far e al ghe someja tant a le struture aonde che le au le va a viver in natura.
Al è costituì da 'n toch de legn boẑ de 'l diametro interno de circa 50-80 cm, co 'n fondi e an quert de tole. Ghe gnen forà dintorn an buss come via de acesso par i inseti.
Le au le ghe costruiss inte al nit, fat de formele de žera verticai co tante cele esagonai aonde che gnen conservà le scorte de miel e i ovi.
Par poder er al miel toca copar le au (de solito co 'l fun), cavar fora le formele e schiẑarle, al tut co na perdita granda.
La evoluẑion de la apicoltura la à portà belche domili ani fa a la conparsa de qualche prototipo de vassel aonde che la arnia (cioè la "casa" de le au) la era costituida de do elementi separadi, un par al nit e un par la scorta de miel (melario).
Da i ani '30 i boẑ i à tacà a sparir par assarche posto a i vassei, e incoi no i esiste pì.
An tipo particolar de boẑ al è al bugno villico, costruì a intorder sache o paja.
Siben che i boẑ i è conpletamente sparidi, te 'l gerco se dopera ancora sta parola come sinonimo de "arnia", tant che un no 'l diss mai quante arnie o quanti vassei che al à, ma quanti boẑ.