Difarense intrà łe version de "Ongarìa"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Revixion njiancora controłà][Revixion njiancora controłà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
TjBot (discusion | contribusion)
p r2.7.2) (Robot: Canbio ceb:Hungary in ceb:Unggriya
JackieBot (discusion | contribusion)
p r2.7.2) (Robot: Canbio se:Uŋgár in se:Ungára
Riga 225: Riga 225:
[[scn:Unghirìa]]
[[scn:Unghirìa]]
[[sco:Hungary]]
[[sco:Hungary]]
[[se:Uŋgár]]
[[se:Ungára]]
[[sh:Mađarska]]
[[sh:Mađarska]]
[[si:හන්ගේරියානු සමුහාණ්ඩුව]]
[[si:හන්ගේරියානු සමුහාණ්ඩුව]]

Version de le 21:17, 7 feb 2013

Ongarìa
Magyarország (hu) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoHimnusz Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Think Hungary more than expected» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoOnoguri (it) Traduzi e Majari Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

47°N 19°E / 47°N 19°E47; 19Coordinae: 47°N 19°E / 47°N 19°E47; 19

ContinenteEuropa

Capitałe  Budapest Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe9 603 634 (1° de otobre del 2022)
9 599 744 (2023) Cànbia el vałor in Wikidata
Eror d'espresion: "<" no reconosesto.Eror d'espresion: "br" no reconosesto. (2023)/(2022)/(2022)/(2021)/(2020)/(2019)/(2018)/(2017)/(2016)/(2015)/(2014)/(2013)/(2012)/(2011)/(2010)/(2009)/(2008)/(2007)/(2006)/(2005)/(2004)/(2003)/(2002)/(2001)/(2000)/(1999)/(1998)/(1997)/(1996)/(1995)/(1994)/(1993)/(1992)/(1991)/(1990)/(1989)/(1988)/(1987)/(1986)/(1985)/(1984)/(1983)/(1982)/(1981)/(1980)/(1979)/(1978)/(1977)/(1976)/(1975)/(1974)/(1973)/(1972)/(1971)/(1970)/(1969)/(1968)/(1967)/(1966)/(1965)/(1964)/(1963)/(1962)/(1961)/(1960)
Densità103,25 hab./km²
Demònemoungarezo, ungarezi, ungareza, ungareze   Edit this at Wikidata
Idiomaungarezo Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita75,56829 (2015, 2016) Cànbia el vałor in Wikidata
−0,19511999999999 (2014)
Putełi no scołarizai62 764 (2015) Cànbia el vałor in Wikidata
10 070 (2014)
Zeografia
Parte deUnion Eoropèa e Spàsio Econòmego Eoropeo Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea93 011,4 km²[2] Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà dalago di Neusiedl (it) Traduzi, Danuvio, Fiume Ipoly, Fiume Tisza, Drava, Balaton e Fiume Raba Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoKékes (1 015 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoGyálarét (it) Traduzi (75,8 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Avegnimento ciave
trattato del Trianon (it) Traduzi (4 de zugno del 1920) Cànbia el vałor in Wikidata
Prima mesion documentadaRepùblega Popołare d'Ungaria Cànbia el vałor in Wikidata
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega parlamentària Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno da l'Ungaria Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoAsenblea Nasionałe Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente d'Ungaria Cànbia el vałor in WikidataTamás Sulyok (it) Traduzi (5 de marso del 2024) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo ministro de l'Ungaria Cànbia el vałor in WikidataViktor Orbán (it) Traduzi (29 de majo del 2010) Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeCorte Costitusionałe de l'Ungheria (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

6.50/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe181 848 022 230 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
PIL pro càpite37 128 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA27 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,846[21] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[21] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedafiorin ungareze Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Nasionałe de Ungaria Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion8 %[22] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

30.0/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1HU Cànbia el vałor in Wikidata HUN Cànbia el vałor in Wikidata 348 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionH Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.hu
Prefiso tełefònego+36 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Còdaze NUTSHU Cànbia el vałor in Wikidata
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webkormany.hu… Cànbia el vałor in Wikidata

















































MusicBrainz: 312bc5bb-7e43-3e63-81c6-b4d712b37b2c


L'Ongarìa (o Ungarìa) ła xe na nasion de l'Europa Sentrałe e ła ga cofà capitałe Budapest.

Storia

El teritorio de l'Ongaria a destra del Danubio el xe sta conquistà nel I secolo a.C. dai Romani, e el xe deentà parte de l'Inpero come provincia de Pannonia. Co le invasion barbariche xe rivà i Avari, che nel 796 i xe sta batui da Carlo Magno. In seguito xe rivà i Ungari, che ne l'anno 1000 i ga incoronà el primo re de l'Ongaria, Stefano I (in seguito proclamà santo col nome de santo Stefano d'Ongaria), che el ga convertio el so popolo al cristianesimo e creà un forte Stato feudal. Quando el xe morto, nel 1038, xe ndà su par un breve tocheto el venexian Pietro Orseolo, che l'era fiol de la sorela de Stefano, e quindi l'era l'erede legitimo, visto che Stefano nol gavea fioi. Però dopo pochi ani el ga perso el trono par na rivolta. I disendenti de Stefano i ga comunque mantegnesto el trono de Ongaria, fondando la dinastia dei Arpadi, fin al 1302, quando la fameja la sa estinto. El regno el ghe xe passà quindi a na serie de sovrani foresti (i Angiò, i Lusenburgo, i Asburgo etc.).

Dal XV secolo i Ongaresi i ga dovesto vedarsela coi Turchi Otomani. A l'inizio i Ongaresi i ga tegnuo bota, venzendo presenpio la bataja de Belgrado nel 1456, ma dopo un secolo e passa de guera continua i Turchi i ga vinto la granda bataja de Mohacs (1526), conquistando bona parte de l'Ongaria, che i ga doparà come base par atacar Viena nel 1683. Dopo la sconfita patia a Viena, i Turchi i ga scuminzià a cedar, e i Asburgo i ga podesto conquistar un toco a la olta tuta l'Ongaria (conquista confermà dal tratato de Karlowitz, 1699).

Nel 1848 i Ongaresi i se ribella ai Austriaci dichiarando l'indipendenza, ma la rivolta la va a finir mal. I ghe riproa però dopo la sconfita de l'Austria ne la guera contro la Prussia del 1866, e col Conpromesso (Ausgleich) del 1867 i riese a farse dar un'anpia autonomia. l'Inpero Austriaco el deenta cosita Inpero Austro-Ungarico. Nel 1918, dopo la sconfita ne la prima guera mondial, l'Ongaria la dichiara l'indipendenza e nase la Republica. Ne la seconda guera mondial l'Ongaria la se mete da la parte de Germania e Italia, e a la fine de la guera la vien ocupà da l'Union Sovietica, che la mete in pié un goerno comunista e totalitario. I Ongaresi i proa a ribelarse nel 1956, ma el paese el vien invaso de novo da l'Armata Rossa, che la stofega nel sangue la Rivoluzion. Finalmente nel 1989, quando casca el Muro de Berlin, el regime el cede e ritorna la democrazia. Nel 2004 l'Ongaria l'è entrà ne l'Union Europea.






Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Ongarìa&oldid=512003"